Portbou ha recordat novament, el passat cap de setmana, la mort del filòsof Walter Benjamin, la nit de 26 al 27 de setembre de 1940 a l’habitació d’un hotel del poble i en unes circumstàncies encara mai aclarides del tot. Juntament amb la setena edició de l’Escola d’Estiu, dedicada aquest any a parlar de l’exili i la resistència, entre els actes programats va destacar la representació d’uns fragments de l’òpera Benjamin a Porbou, elaborada pel compositor Antoni Ros Marbà, present a l’acte, i que s’estrenarà al Gran Teatre del Liceu de Barcelona la temporada 2024-2025. Una vetllada virtuosa que va omplir de públic la sala La Congesta i que recordava l’època daurada d’aquell local, escenari de representacions operístiques i teatrals de gran nivell quan el poble era un actiu centre duaner. 

L’òpera Benjamin a Portbou, amb llibret d’Anthony C. Madigan escrit en anglès, està estructurada en dos actes i 13 escenes i vol esdevenir un homenatge a l’intel·lectual alemany d’origen jueu que va patir persecució en una Europa amenaçada pel nazisme. Va morir quan fugia de la Gestapo, camí dels Estats Units, on esperava viure a l’exili. En arribar a Portbou i saber que seria repatriat, es va produir la seva mort, que s’ha convertit en un acte simbòlic i heròic davant del feixisme i que és recordat cada any al municipi fronterer. La peça comença i acaba al municipi empordanès.
Durant l’acte es va remarcar que aquesta obra culmina la trajectòria musical del compositor Antoni Ros Marbà (Barcelona, 1937) tot assenyalant que «les diferents escenes inclouen personatges capitals en la vida i obra del filòsof com Dora Pollack, Gershom Scholem, Lisa Fittko, Ernst Shoen, Stefan Benjamin, Hannah Arendt, Asja Lacis, Angelus Novus i un cor. Ros Marbà presenta tots els registres de la composició, de la cançó a la música per a cobla, les cantates, la música de cambra, la simfònica, la vocal i la instrumental». 

Diumenge es va anunciar que l’estrena de Benjamin a Portbou tindrà lloc al Gran Teatre del Liceu de Barcelona la temporada 2024-2025. A Portbou es va oferir, d’acord amb el compositor, una versió per a piano i cant d’alguns fragments, a més de la presentació a càrrec del mateix compositor i del poeta i escriptor Carles Duarte. Acompanyats pel pianista Jordi Torrent, van interpretar les escenes el tenor Roger Padullés i les sopranos Anna Campany i Elena Copons. Faltava el tenor David Alegret, baixa d’última hora per covid.

«La trama recrea fictíciament diferents escenes i moments de la vida de Benjamin, amb un especial sentit teatral i interès pel diàleg filosòfic entre personatges, que dona peu a reflexionar sobre les idees radicals i crítiques de l’autor, compromès ferventment amb la justícia i la memòria dels anònims oblidats per la història. L’òpera és el retrat d’una època convulsa, marcada per l’auge del nazisme i descrita a través del testimoni intel·lectual de Walter Benjamin», va explicar Ros Marbà. 

ESCOLA D’ESTIU I ALTRES ACTES. Des de fa set anys, i a l’entorn de la data de l’aniversari de la mort de Benjamin a Portbou, se celebra una Escola d’Estiu, organitzada per les entitats Passatges de Cultura Contemporània i Angelus Novus, on es debaten al llarg de dos dies diverses qüestions d’actualitat relacionades amb la història, la filosofia i el pensament en general, sempre amb la figura de l’intel·lectual alemany com a referent. En aquesta ocasió, les xerrades es van centrar en qüestions relacionades amb l’exili i la resistència. A l’acte de cloenda de diumenge, celebrat a la recent inaugurada biblioteca Walter Benjamin, es va presentar el llibre Walter Benjamin i la tempesta del progrés, d’Agnès Sinaï. Es tracta d’un estudi sobre el filòsof i les teories del decreixement. La presentació va anar a càrrec de l’editor, Robert Fàbregas, i la dinamitzadora cultural Pilar Parcerisas, veritable ànima de l’organització dels actes commemoratius.
Més tard es va inaugurar el nou vidre del Memorial Passatges, obra de l’escultor Dani Karavan, on hi ha gravada en alemany una frase de Benjamin que interpel·la el visitant: «És una tasca més àrdua honorar la memòria dels éssers anònims que no la de les persones cèlebres. La construcció històrica es consagra a la memòria dels qui no tenen nom». La millora ha estat possible amb la col·laboració del consolat alemany a Barcelona. Aquest monument està situat a l’entrada del cementiri municipal on cada any es fa una ofrena floral en un espai que recorda, de forma testimonial, el lloc on va ser enterrat. Cal recordar que les seves restes van anar a parar a la fossa comuna.

Durant l’ofrena, el nou alcalde de Portbou, Gael Rodríguez, va anunciar que l’Ajuntament havia demanat el seu ingrés al patronat del Museu Memorial de l’Exili de la Jonquera, del qual havia sortit fa uns quants anys. El seu retorn representarà tornar a unifi­car les polítiques i les actuacions relacionades amb la memòria democràtica a l’entorn d’aquesta institu­ció, que es dirigeix des de la Generalitat i amb la implicació d’institucions com la Diputació de Girona, el Consell Comarcal de l’Alt Empordà i la Universitat de Girona.