En aquesta entrevista, Domènech explica els reptes de futur que té el sector turístic a l’Alt Empordà i també a Catalunya. A més, també detalla quins són els objectius per desestacionalitzar les massificacions durant els mesos d’estiu i el full de ruta a seguir.

Com definiria l’evolució de la marca turística Empordà - Costa Brava?
Més que evolució, parlaria de revolució. Realment la comarca s’ha sabut posar en les necessitats de la demanda i la marca ha sabut donar les respostes. Segons les dades que tenim de l’estiu del 2023, la Costa Brava s’emporta una gran part del nombre de visitants del país; per tant, està a la pole position. És per això que considero que més que evolució cal definir-la com a revolució. El fenomen també ha anat acompanyat de la revolució gastronòmica, un factor molt important. L’Empordà és un tresor molt complet en si mateix.

Què creu que ha fet que aquest territori es posicionés com un destí turístic de primer nivell?
No hi ha mai un factor únic, són plurifactors. Primer de tot, destacaria l’espai natural que té: geogràficament fa que a tocar tingui un país amb el qual són gairebé germans, també el seu patrimoni cultural, gastronòmic i, evidentment, vitivinícola. Penso que l’empresari del sector turístic a la comarca ha sabut veure i teixir les complicitats perquè això sigui una realitat i donar el millor servei possible als i les visitants que venen cada any. 

De cara al futur, com s’ha d’afrontar el turisme de la zona per desestacionar-lo i evitar coixejar durant l’hivern?
Aquest és un repte titànic que no només passa a l’Empordà. Passa arreu del món, a tots aquells països on les vacances escolars estan centrades en només un espai de temps. No passa com al centre d’Europa, on hi ha alguns països que tenen diferents setmanes de vacances. Aquí concentrem el turisme i les vacances familiars en un moment determinat de l’any. A més, a l’Empordà tenim un gran actiu, que és la costa i el litoral, i és el que fa la crida a venir a passar les vacances d’estiu. Tot i això, aquí la desestacionalització vindria lligada a tenir visitants els mesos d’abril, maig, juny, octubre i novembre per poder continuar amb els establiments oberts, però si anem a l’interior del país, per exemple, als Pirineus, el seu gran repte és desestacionalitzar el turisme durant la campanya de neu, i al Priorat, quan no sigui l’època de verema... El repte de la desestacionalització és un repte global de país i li fem front, bàsicament, amb l’estratègia de les quatre D: el primer repte és desestacionalitzar i, per fer-ho, necessitem diversificar. És a dir, ensenyar el màxim de producte diferent del sol i platja. La sort que té l’Empordà és que té tots els atributs per diversificar-se. Un altre dels reptes és intentar que la gent es mogui dins de la mateixa comarca, que hi hagi flux de visitants  i finalment, hi ha el de buscar una tipologia de clients que tingui una despesa  alta. Però, com dic, és un repte de país, no pas d’un territori concret. 

I com s’hi està treballant per desenvolupar-ho?
A banda de construir tot el model de turisme que estem treballant, també hem començat a fer el Compromís Nacional per un Turisme Responsable i estem basant-nos molt en allò que ja funciona, que és el turisme de sol i platja. Estem intentant posar en valor tots els atributs que tenim, però no estan en primera línia de comercialització de territori. 

Com ara?
Doncs tot el que és el vessant gastronòmic, vitivinícola i, evidentment, el vessant cultural. Tot això lligat i fent conxorxa amb la resta d’atributs i d’oferta complementària del país. Que la gent vagi al Museu Dalí i torni a marxar cap a Narbona no em serveix; el que vull és que visitin el museu i després es quedin a dinar a la zona, vagin a banyar-se a alguna de les cales del nostre litoral i que finalment dormin també a la comarca. Si hi ha allotjament, hi ha destí  i si hi ha destí, hi ha despesa al territori, i això fa país. 

Un altre dels reptes és l’ambiental. Com cal plantejar el turisme sostenible?
Hi ha reptes ambientals que hem d’encarar i ja ens marquen un full de ruta de cap on hem d’anar. El Compromís Nacional per un Turisme Responsable, que vam presentar al març, és un full de ruta o pacte de com volem que sigui el model de turisme del nostre país en el futur, és a dir, quin país en termes turístics deixarem als nostres fills i nets els 20 anys següents. El compromís nacional ho encara en quatre grans àmbits. Per una banda, tenim els reptes ambientals: si parlem de turisme responsable amb el medi ambient, hem de saber que dins dels 67 articles que té el compromís, 23 fan front de manera directa a factors mediambientals, i hem d’aconseguir que el que ens visita gasti igual o menys que un resident, en termes hídrics, per exemple, o que la gestió dels recursos naturals estigui controlada i la gestió dels nostres residus estigui ben feta o bé que el malbaratament alimentari estigui controlat, entre d’altres, perquè tot això té impacte de manera directa. Tot i això, també necessitem que tota la conxorxa del sector primari, viticultors, apicultors i ramaders es pugui continuar produint al país perquè el producte arribi als allotjaments i establiments del territori i així fer bandera del producte local i de km 0 que tenim, ja que al final és el nostre tret identitari. Hem de tenir clar que el client no només vol venir a banyar-se a la platja; també vol menjar el producte típic o local de cada zona, també vol veure un bon vi, i això és el que ens fa diferents. Amb el guacamole i l’hummus —que tenen els meus respectes i m’agraden molt, eh— estem perdent trets identitaris. Hem de vetllar per tot el que ens fa diferents com a país com ara la gastronomia, el vi, la cultura, el paisatge... Això és el que cal preservar i donar a conèixer.  

"Som la indústria de la felicitat i hem de poder arribar i fer accessible el turisme a tota mena de persones diverses"

Què més planteja el Compromís Nacional per un Turisme Responsable?
Dins dels quatre reptes, hi ha la part ambiental per un turisme responsable i tot el que té a veure amb el turisme socialment just. En aquest sentit, parlem que estem canviant els hàbits de les persones, les que ens visiten i les del país; per tant, si parlem ara que de set dies a la setmana potser en treballarem quatre, això vol dir que hi haurà tres dies de lleure; per tant, en guanyem un de lleure, i què farem? Turisme. Això impactarà de manera directa al sector turístic. Dins d’aquest apartat també parlem de turisme universal: som la indústria de la felicitat i hem de poder arribar i fer accessible el turisme a tota mena de persones diverses. També parlem de la qualitat de l’oferta laboral, de la conciliació... Tot això són reptes que tenim sobre la taula i hem de fer-hi front, i comença, per exemple, per desestacionalitzar. 

Com dèiem, una de les problemàtiques de l’Empordà és que hi ha municipis turístics  que multipliquen per deu la seva població durant els mesos d’estiu. Com cal revertir-ho? 
La tercera pota del pacte és la de tenir un turisme territorialment equilibrat: hem de ser capaços de mirar de manera proporcional el territori i repartir-lo equitativament. Això vol dir que tenim molts reptes en termes de territori, ja que hi ha alguns municipis que potser ja tenen un nombre de llits suficient a la zona i potser cal potenciar les zones amb capacitat de créixer. En aquest sentit, el que cal fer és reordenar la nova zona: potser en alguns municipis hem arribat a un llindar que podem pensar que pot continuar creixent, però això farà mal al paisatge, i és per això que cal mirar el turisme amb mirada integradora. El turisme no ho és tot, però tot és turisme. Tot el que fa el sector turístic impacta en la societat, el medi ambient, la mobilitat... Per tant, o ens mirem el turisme transversalment o perdem visió de país. 

I quin seria el quart eix?
L’última i quarta pota és la dada. L’Empordà està situat a la pole positon de les marques turístiques del país, juntament amb la Costa Brava, que és una les marques més fortes. La qüestió és si volem continuar-ho explicant en termes de volum o volem explicar-ho en termes de valor. És a dir, no em refereixo que només hem d’explicar la mitjana de dies que passen aquí, la despesa que fan..., que està molt bé, però no n’hi ha prou. Què fem amb els milions de turistes que ens visiten? Com els distribuïm? Quina gestió dels residus fem amb ells? Això és una manera d’explicar-nos diferent, innovadora i moderna, perquè estem buscant les mètriques per parlar de turisme sostenible.

Alguns municipis de la comarca han entrat en restriccions per la sequera. Creu que la situació actual passarà factura al sector turístic?
Quan hi hagi restriccions de veritat ho sabrem. Hem passat la campanya forta sense restriccions o bé les justes, però el sector està molt conscienciat i el client ja ve amb aquesta consciència.

França és el país per excel·lència que més visita la nostra zona, és evident. Caldria reforçar la marca en altres països?
L’Agència Catalana de Turisme és la nostra base en termes de promoció i de marca de país. La marca Empordà i Costa Brava està molt reforçada a tots els països que hi tenen interès. El patronat defineix els mercats i anem molt alineats amb totes les marques turístiques del país. Però és evident que França encapçala el rànquing, és el país veí i li és fàcil accedir a l’Empordà.

Veient com va patir el sector durant la pandèmia, el pla preveu mesures per evitar futures davallades?
Toquem fusta per no tenir mai més una davallada com la covid, primer per les vides que vam perdre, però també perquè econòmicament l’impacte va ser estrepitós. La situació va ser com un tsunami que et sobrepassa. El país se’n va sortir, s’ha recuperat i ha recuperat el turisme. El sector és superresilient i tinc la gran sort de capitanejar un sector fort, empàtic, resilient i amb capacitat de reinventar-se constantment. Per tant, orgull del sector que represento vist el que va patir. Em trec el barret davant del meu sector.