Música 100% empordanesa
L’Orquestra de Cambra Ciutat de Figueres ha preparat el tradicional concert de músics de l’Empordà amb un programa format per un recull de peces creades per reconeguts compositors de la comarca

Pep ventura, Albert Cotó, Lluís Albert, Josep Blanch i Reynalt, Ramon i Francesc Basil, Jaume Cristau, Florenci Mauné, Josep Serra, Agapit Torrent, Josep Maria Surrell, Joaquim Serra, Josep Vicens, Joan Vila i Enric Morera. Tots aquests noms formen un conjunt de primeres espases en l’àmbit compositiu de l’Empordà i seran interpretats, el 17 de setembre, a les sis de la tarda al Teatre Jardí, per l’Orquestra de Cambra Ciutat de Figueres en el concert de músics de l’Empordà. I no ho farà sola; l’actuació també comptarà amb les intervencions dels cantants Josep Tero i Quim Mandado, la rapsoda Maria Rosa Oliveras, la soprano Clara Valero i el clarinetista Albert Munjó. Un embolcall encara més empordanès per a una vetllada que vol posar de manifest el talent de la nostra terra.
Aquesta, sens dubte, és una de les característiques principals de l’actuació; «poques comarques poden muntar un “tinglado” així», explica el director de l’orquestra, Carles Coll, que afegeix: «pretenem dur a terme un concert amè i assequible per a tothom». Per aquest motiu les obres que s’interpretaran han estat escollides per acollir tota aquesta representació alt-empordanesa, i també perquè puguin arribar a tot tipus de públic. Les entrades per al concert es poden adquirir a figueresaescena.cat.
L’ESPECTACLE. La trobada arrencarà amb la peça Una mirada, obra del pare de la sardana moderna, Pep Ventura, que «tot i que no va neixer aquí, amb tres anys ja estava a Figueres», detalla Coll. Seguidament serà el torn d’un altre autor figuerenc, Albert Cotó, i el seu Escàndol, una animada polka creada a partir de la impressió que van causar en l’autor «tres o quatre dones que va veure pel carrer discutint de forma molt animada. Quan va arribar a casa va començar a escriure la peça». Agafarà el relleu l’Encisadora de l’escalenc Lluís Albert, nebot de la popular escriptora Caterina Albert, per donar pas a El domador, una peça de pizzicato de Josep Blanch Reynalt de Castelló d’Empúries.
Seguidament començarà l’homenatge a Agapit Torrent amb Cor de violí, creada per Jaume Cristau en exclusiva per a Torrent, i Daliniana, del mateix Torrent, que l’orquestra interpretarà en una versió adaptada.
INTERVENCIONS. En aquest moment de l’actuació apareixerà el cantant i compositor Josep Tero, que interprerà el que ja és un himne del poble mariner: Quan dic l’Escala. Agafarà el relleu la soprano Clara Valero, que acompanyarà la música del «Beat aquell de la Balada del sabater d’Ordis» amb l’Oració al Crist de la Tramuntana, de Carles Fages de Climent.
Un altre himne, en aquest cas del grup Sangtraït, L’home ocell, serà interpretat des de dalt de l’escenari amb la presència del fundador del grup, Quim Mandado.
RECTA FINAL. L’actuació seguirà amb la peça Remembrança de Joaquim Serra, que comptarà amb la interpretació solista del contrabaixista Josep Quer. La propera audició serà obra d’un dels compositors més reconeguts al món sardanistic, Josep Vicens, conegut popularment com a Avi Xaxu: les Carícies sonaran al Teatre Jardí. L’actuació amb l’orquestra clourà amb Sant Pere de Roda de Francesc Basil.
En aquest punt Carles Coll deixarà la direcció i es posarà davant del piano. L’acompanyaran el clarinetista Albert Monjó i la rapsoda Maria Rosa Oliveras, que recitarà poesies musicades de la Balada del sabater d’Ordis de Carles Fages de Climent, i l’Edils, planteu Figueres del mateix autor.
El punt i final de la vetllada comptarà amb la intervenció del Cor Estem d’Acords, dirigit per Pere Puig, que arrencarà amb una peça molt especial: Nostra dansa, obra de Florenci Mauné creada i dedicada per a aquesta colla sardanista. Seguirà l’estrena en directe de la peça del palauenc Joan Vila, Rapsòdia empordanesa, i L’àvia Isabel de Josep Maria M. Surrell. L’última peça serà, com no podia ser d’una altra manera en aquest concert amb tant d’ingredient de territori, L’Empordà d’Enric Morera.

No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari