La Creu Roja de Girona assegura que no pot fer ús dels habitatges que té distribuïts a l’Alt Empordà per atendre persones que demanen asil internacional perquè la Policia Nacional no els dona cita. El problema és que, per poder entrar al programa, cal que aquestes persones estiguin registrades per la policia, i tot i que fins fa uns mesos el tràmit es podia fer a través d’Internet, ho van canviar i ara l’única manera de fer-ho és demanant hora per telèfon. Un telèfon que només està operatiu unes hores determinades. A més, en molts casos els sol·licitants d’asil no parlen ni català ni castellà, fet que complica encara més poder demanar hora. I això ha provocat que hagin de ser els ajuntaments i consells comarcals qui s’ocupin d’aquestes persones.

Però el problema va més enllà: si els sol·licitants d’asil superen els tres mesos (en cas que hagin entrat com a turistes), els poden expulsar al seu país. En cas que no tinguin documentació (com passa, per exemple, amb les persones que venen amb pastera i que solen ser de l’Àfrica subsahariana) no els poden expulsar perquè no poden saber a quin país ho han de fer. Amb tot, la responsable de refugiats de la Creu Roja a Girona, Anna Serra, recorda que el dret d’asil «és això: un dret; i s’ha de poder exercir».

Per tot plegat demana que des de la Policia Nacional facin alguna cosa per «garantir aquest dret». «No és que el programa estigui col·lapsat, com podia passar anteriorment. El problema és que nosaltres tenim aquestes places a disposició, però no podem fer entrar la gent que ho demana al programa», lamenta Serra.

La situació fa que hi hagi moltes persones pels carrers de la comarca, i de tota la demarcació, que han anat a la Creu Roja per inscriure’s al programa d’acolliment, però l’entitat no els pot admetre perquè no consten a la Policia Nacional. 

Serra explica que actualment a Girona hi ha fins a cinc espais on poden ubicar els demandants d’asil i que estan repartits per la demarcació. I d’aquests, dos estan ubicats a l’Alt Empordà. En concret, n’hi ha a Figueres i la Jonquera, i també a Girona i a l’Estartit. A més, hi ha dos espais d’acollida temporal a Girona i a Lloret de Mar, on els beneficiaris s’hi poden estar un màxim de 18 mesos. Serra explica que hi ha places de sobra per poder donar resposta a aquestes persones que, en canvi, han de buscar altres recursos en administracions que no tenen, inicialment, la competència.

Des de la Creu Roja expliquen que només acceleren els «casos més greus» com les persones que viuen al carrer i que fa temps que han acudit a l’entitat per demanar ajuda. «La clau és que els donin una cita i després poden entrar al programa, però sense això ens trobem que aquestes persones es troben en una situació d’irregularitat», concreta.

Finalment, la responsable de refugiats de la Creu Roja no entén per què en la majoria de països es pot fer a través d’una web i a Espanya no. En aquest sentit, Serra assenyala que constantment estan en contacte amb altres zones, perquè és una situació «comuna» a tot arreu.