El ple de Figueres va aprovar dijous la creació del consell sectorial, anomenat «Comissionat per a la Transformació Ferroviària», que ha d’orientar l’Ajuntament en termes de mobilitat ferroviària. L’organisme estarà liderat per l’exalcalde Joan Armangué i en formaran part una vintena de membres amb experiència en els àmbits de les infraestructures, l’arquitectura i l’urbanisme, la logística, l’administració pública, i el desenvolupament econòmic i empresarial de l’Alt Empordà. 
El primer objectiu de la comissió serà assessorar la corporació en matèria d’infraestructures ferroviàries i viàries, tant a l’hora d’elaborar plans i projectes com a l’hora d’analitzar i estudiar els efectes induïts en els àmbits social, econòmic, urbanístic i de mobilitat a Figueres i a l’Alt Empordà. Però també farà un seguiment dels projectes i obres derivades de la construcció de la variant de Figueres del tren convencional i de l’estació intermodal de Figueres-Vilafant, així com de la implantació del Corredor Mediterrani a l’Alt Empordà. A més, impulsarà la col·laboració i coordinació amb el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urgana i el Departament de Territori de la Generalitat, així com amb els seus organismes (Adif, Renfe i Incasòl) i altres ens supramunicipals; impulsarà la col·laboració i coordinació amb els ajuntaments de l’àrea urbana i de tota la comarca; formularà propostes d’actuació per a la transformació urbanística, social, econòmica i de mobilitat de les zones urbanes relacionades amb la nova estació intermodal; impulsarà la informació i la participació ciutadana relacionada amb els plans, projectes i obres derivats de la transformació ferroviària, i establirà mecanismes de treball amb els serveis tècnics i diferents àrees municipals.

A part d’Armangué, el Comissionat també estarà format per Jordi Agustí, Manuel Almeida, Anna Barceló, Consol Cantenys, Alba Carré, Ricard Font, Judith Gifreu, Lluís Gratacós, Pere Macias, Javi Martín, Judit Moriscot, Manel Nadal, Pere Padrosa, Montse Palma, Dana Palmada, Víctor Puga, Anna Reixach, Manel Toro, Jaume Torrent i un representant de cada grup municipal.
La creació d’aquest ens es va aprovar amb els vots favorables de l’equip de govern i la regidora del PP, mentre que l’edil de VOX es va abstenir, i tant el PSC com ERC i la CUP hi van votar en contra. El representant dels cupaires, Xavier Colomer, va argumentar que «és un comissionat en què només es té en compte una opció per a Figueres [el trasllat de l’estació]. Com bé saben, nosaltres som contraris a aquesta opció. Proposem el soterrament de les vies com una alternativa molt millor, tant des del punt de vista mediambiental, com pel que fa a passatgers i pel que fa al servei». Tot i així, va avançar que hi participaran «perquè creiem que tots els punts de vista hi han de ser».
Per la seva banda, el portaveu del PSC, Pere Casellas, va al·legar que «és un consell de participació que ens causa alguns dubtes». «Les qüestions relacionades amb el tren, amb els accessos a la ciutat, estan completament resoltes en el pla general. Hi ha hagut molt de treball en aquests quatre anys per solucionar-ho. I ens sembla que ara el que es farà serà obrir un debat que és inexistent», va lamentar el socialista.

I des d’ERC, Agnès Lladó també es va escudar en els dubtes. «No n’entenem les presses i no entenem quin és l’objectiu», va dir, tot afegint que «creiem que la ciutat es mereix deixar una mica de banda tantes comissions».

El nou contracte d’escombraries, a la primavera

La mateixa sessió també va aprovar, en aquest cas per unanimitat, el dictamen relatiu a requerir a Fisersa Ecoserveis SA perquè continuï prestant els serveis de la recollida de residus sòlids urbans i deixalleria municipal més enllà del 2 d’octubre del 2023, que era la data en què acabava l’última pròrroga. En aquest sentit, l’alcalde, Jordi Masquef, va aprofitar per explicar que s’està preparant el plec de clàusules necessari per externalitzar el servei. I va avançar que el concurs inclourà cinc lots diferents: un de més gran per a la recollida de residus, i quatre de més petits perquè també hi puguin optar els centres especials de treball (com per exemple l’Altem).

Actualment, va dir Masquef, s’està estudiant la documentació. I la idea és tenir els plecs acabats abans de final d’any perquè, calculant tots els terminis necessaris, el contracte pugui estar licitat la primavera del 2024. Això no obstant, l’alcalde també va alertar que «el canvi al carrer no es veurà fins al cap d’un temps. Perquè igual que passa quan vostès van a un concessionari i demanen un cotxe, els camions de les escombraries tarden 6, 9, 12 mesos a servir-se...».

La nova Carme Guasch s’ubicarà on es pugui construir abans

Un altre punt de l’ordre del dia era la proposta relativa a sol·licitar al Departament d’Educació de la Generalitat que aprovi una addenda del conveni de col·laboració per a l’execució de les obres de construcció de la nova escola Carme Guasch. Tenint en compte que encara no s’ha executat el projecte, es trasllada l’anualitat d’1,5 milions d’euros pressupostada per a aquest 2023 al 2026.
La portaveu d’ERC, Agnès Lladó, va aprofitar per demanar «a partir d’ara, què?». I Masquef va explicar que d’una banda hi ha l’aprovació definitiva del POUM i ,de l’altra, un contenciós administratiu a la modificació puntual del planejament. Els serveis tècnics han aconsellat instar un sobreseïment d’aquest procediment. I segons l’alcalde, «s’adopta una posició prudent i, fins que no hi hagi les garanties necessàries, que esperem que hi siguin de seguida, no es procedirà a la licitació de la redacció del projecte». 

Respecte de l’ubicació del nou edifici d’obra, Masquef va ser contundent: «L’escola Carme Guasch s’ha de construir en aquell lloc on tinguem les garanties que es construeixi el més aviat possible. Tot fa pensar que ha de ser aquest  lloc [al costat del centre actual], però ha de ser al lloc on la construcció sigui més ràpida».

Gairebé 100.000 € per estudiar la governança de l’aigua

El ple també va aprovar, amb l’única abstenció de Vox, el projecte In Water Horizon 2023-2026, l’objectiu del qual és estudiar la governança de l’aigua. La regidora de Sostenibilitat, Medi Ambient i Transició Energètica, Núria Bartrolich, va explicar que es tracta d’una iniciativa promoguda per l’Agència d’Investigació Europea, que ha seleccionat Figueres com una de les ciutats que rebrà 98.000 euros per estudiar la governança de l’aigua al nostre territori. Segons Bartrolich, els diners s’invertiran «en coneixement de planificació i gestió de l’aigua que garanteixi el subministrament no només en quantitat sinó també en qualitat».

Mesures contra la sequera

I just la mateixa setmana en què el grup municipal del PSC ja havia difós un comunicat per demanar al govern municipal que es compleixin les mesures previstes per la Generalitat contra la sequera, que no s’estaven aplicant a la ciutat, el ple va acabar donant el vistiplau a una moció dels socialistes (pactada amb l’equip de govern) sobre aquest assumpte. 

El portaveu del PSC, Pere Casellas, va matisar que el que havien fet no era una crítica contra l’equip de govern, sinó un clam al civisme i a la sostenibilitat. Entre d’altres qüestions, el text demana que s’acceleri amb urgència l’aplicació de les mesures previstes a la ciutat per combatre la sequera; que el reg dels arbustos i arbres de la ciutat es faci manual o amb un sistema gota a gota; que s’elabori un informe sobre el motiu pel qual algunes zones de gespa s’han beneficiat del reg d’arbustos i arbres, i també un altre sobre el consum d’aigua que hi ha hagut aquest estiu en habitatges amb piscines privades.

Núria Bartrolich va admetre que no es poden fer tots els canvis d’un dia per l’altre, però va assegurar que ja n’hi ha alguns de previstos.