Fa prop de trenta anys, el Centre de Reproducció de Tortugues  (CRT) de l’Albera va obrir les seves portes per protegir una de les espècies autòctones de Catalunya en perill d’extinció: la tortuga mediterrània (Testudo hermanni hermanni). És una espècie que manté a la serra de l’Albera l’última població natural de la península Ibèrica. Aquest estiu, però, la sequera i les altes temperatures han avançat la posta d’ous i el naixement de les tortugues. El tècnic del centre, Andreu Cufí, explica que aquesta espècie en clar declivi que crien en captivitat està molt adaptada al clima mediterrani i a llargs períodes de sequera però que els nadons són més vulnerables i necessiten condicions adequades un cop surten de l’ou. «Quan neixen necessiten aigua des del minut u i també que la terra estigui humida, que és el que sol passar a finals d’agost i principis de setembre», diu. Les primeres cries van sortir dels ous el 18 d’agost, dues setmanes abans de l’habitual, i n’han trobat almenys sis de formades i mortes a l’ou.

LA CRIA. Normalment, les cries d’aquesta espècie, autòctona de Catalunya, comencen a sortir dels ous —enterrades sota terra— entre finals d’agost i principis de setembre, amb les «primeres pluges». Aquestes pluges humitegen la terra i propicien els primers brots d’herba, que els serveixen d’aliment. Les primeres cries d’aquest any, però, van començar a sortir dels ous el 18 d’agost. Les que han detectat, les han posat en un terrari per afavorir que tinguin aigua i humitat i sobrevisquin. Cufí diu que han aconseguit recuperar-ne prop de 18 però que també n’han aparegut de mortes. Almenys sis. «Tot i estar completament formades, estaven mortes i completament seques dins dels ous», explica el tècnic del centre. A cada posta que han localitzat, n’han trobat una o dues en aquestes condicions. «També n’hi ha d’altres que les hem hagut d’ajudar perquè com que veuen que no hi ha les condicions adequades i la terra no és molla, no saben si han de sortir o no», detalla. I si això passa en captivitat, diu Cufí, en plena natura la situació amb tota probabilitat és encara més alarmant. «Totes les que hagin fet les postes i s’hagin avançat en els naixements, moriran si no tenen aigua», assegura.

QUANTES EN NEIXEN CADA ANY? En un any normal, al CRT de l’Albera hi neixen entre 300 i 400 tortugues mediterrànies, que es crien en captivitat i un cop arriben a l’edat adulta, al cap de quatre o cinc anys, i tenen la closca més resistent, són alliberades al medi natural per reforçar la població salvatge que viu a la serra de l’Albera. «A finals de setembre veurem si aquest any en neixen la meitat o el 70% o encara menys», diu Cufí. «Sí que és cert que en els últims anys amb la calor hem detectat una petita davallada perquè les femelles no tenen prou energia a la primavera i algunes deixen ous fora sense fer la posta ben feta perquè prioritzen la seva supervivència», diu el tècnic del centre. Cufí, a més, creu que la falta de depredadors com el gorja blanc, que han detectat aquest any, també estaria relacionada amb la sequera.

ALTRES ESPÈCIES. Des del centre també temen que la situació es repeteixi amb altres espècies com la tortuga de rierol o d’estany, que solen tenir els naixements més endavant. Per intentar minimitzar els efectes de la falta d’aigua, des de fa un parell de setmanes —quan van detectar els primers naixements— ruixen les zones de posta, aquelles amb més herba i amb més llum. «Ho fem dia sí dia no. Hem d’intentar que les cries segueixin endavant per mantenir el projecte que tenim», diu Cufí. L’objectiu és que la terra sigui més «tendra» i que les tortugues puguin sortir «amb les mínimes condicions».  

EL CENTRE. EL Centre de Reproducció de Tortugues de l’Albera va obrir ara fa tres dècades,  l’any 1994, i s’hi ofereixen visites on es poden veure espècies autòctones de tortuga de Catalunya, tot i que també hi ha un espai dedicat a espècies exòtiques. Principalment, tenen exemplars de tortuga mediterrània (amb un centenar d’adultes reproductores) que crien en captivitat, però també n’hi ha de rierol i d’estany, així com algunes espècies exòtiques, que s’han escapat o que han estat abandonades.