L’Alt Empordà té fins a set radars de velocitat repartits en les diferents carreteres del territori. El cinemòmetre situat al punt quilomètric 761 de l’N-II, a Pont de Molins, és el que més infraccions va registrar el 2022. Durant l’any passat, aquest radar va acumular un total de 4.224 multes.

LES DADES A LA COMARCA. Els set radars alt-empordanesos van recaptar fins a 1.572.300 euros durant la campanya de l’any passat. Com hem dit, el radar de velocitat (80 km/h) de Pont de Molins va detectar 4.224 infractors, i va assolir 459.400 euros de sancions. El segueix el radar situat entre Saus i Camallera, a la GI-623, que és de 90 km/h i va registrar 3.341 multes, que són 355.100 euros. El cinemòmetre que més multes aplega és el de Bàscara, a l’N-II, que acumula 2.231 multes, 238.800 euros. El segueix el de Siurana d’Empordà, a la C-31 en direcció Palafrugell, que ha generat fins a 2.085 multes per un import total de 238.100 euros. El cinquè és el de Garriguella, a la carretera de Llançà en direcció Figueres, que acumula 2.101 multes, i 236.700 euros. I el sisè i setè radar de l’Alt Empordà els situem a la carretera N-II entre Agullana, Capmany i la Jonquera, és a dir, els radars de tram, que registren 422 multes per un valor econòmic de 44.200 euros. 

A CATALUNYA. Pel que fa al global, el Servei Català de Trànsit (SCT) va interposar un total de 758.659 multes per excés de velocitat arreu del país l’any passat; això significa una mitjana d’una sanció cada 42 segons. L’import reclamat per l’autoritat als infractors en total va arribar als 83 milions d’euros. Les xifres són similars a la mitjana dels deu últims anys, segons dades del SCT obtingudes per l’ACN. En declaracions a l’agència, l’autoritat nega un afany recaptatori i justifica els 200 radars en funcionament amb una reducció d’accidents de morts o ferits greus «d’entre el 65% i el 80%» a les zones on hi ha cinemòmetres. El tram de l’AP-7 entre Ulldecona i Amposta (Montsià) i el de la C-31 a Castell d’Aro (Baix Empordà) són els que més multen a Catalunya.

MÉS RADARS. Mirant al futur, el coordinador de Seguretat Viària i Mobilitat del Servei Català de Trànsit, Òscar Llatje, detallava que cada any hi ha el projecte d’afegir més radars, «a cinc o sis ubicacions», però de vegades no és possible amb l’eficiència que voldrien pels «processos administratius» que comporta i l’abastiment d’electricitat per a l’aparell, que se situa sovint a llocs «remots». Assegura que no és un problema de fons, ja que «els diners dels radars van a posar nous radars», entre altres iniciatives de seguretat viària. També destaca que tant en el present com en els propers anys, el «control dinàmic» agafarà força, és a dir, amb detecció d’excessos de velocitat d’una manera més flexible que els radars fixos. Per exemple, amb la policia, «mitjans aeris com drons o helicòpters», o radars mòbils sense necessitat que hi hagi agents. Segons el coordinador, cal «pedagogia perquè els conductors sàpiguen que han de complir sempre», i no només quan hi ha un cinemòmetre. «Sembla que, fora del radar, és un “fes el que vulguis”», conclou. No s’ha concretat on tenen previst instal·lar més radars. De moment la comarca de l’Alt Empordà continuarà amb set aparells.