Degana de la Institució de les Lletres Catalanes, considerada una de les veus més personals i consolidades de la narrativa catalana actual, Maria Mercè Roca va tornar aquest divendres al cicle Punt de Lectura en el qual ja havia participat en la segona i en la desena edició.

En aquesta ocasió i davant dels més de cent assistents, l’autora de Marí va comentar que quan fa anys va llegir All i salobre de Josep Maria de Sagarra va pensar que el nom de la protagonista «Marí» era un nom que alguna vegada adjudicaria a algun personatge seu i així ha estat.

En la seva intervenció Roca va estar d’acord amb el fet que tota la delicadesa carregada de tristor que hi ha a la Jeune femme le visage enfoui dans les bras d’Henri Matisse que presideix la portada, dissenyada per Begoña Berruezo, és una metàfora molt afinada del que ella ha volgut aconseguir en aquesta nouvelle de 158 pàgines, en la qual «hi ha una veu malèfica que ha vingut a fer malbé la vida de la Marí. Una veu que ja hi és abans que la Marí neixi, quan només és un embrió» va comentar.

Amb una estructura plantejada en tres parts, escrita en tercera persona que a vegades es fa segona i ens interpel·la de manera indefugible i ens fa patir, Marí «no és en cap moment una història sobre la salut mental», va afirmar Maria Mercè Roca, «tot i que és cert que el que he volgut fer és plantejar un relat en el qual l’entorn de la protagonista, davant el comportament singular de la noia, té por, la veu diferent, la troben canviada i es genera una barreja de pena, de por i de dolor per la filla perduda, per aquesta noia que sent una veu malèfica, una veu que no calla i que vol fer mal. En el fons, però, i en primer lloc, Marí és un repte literari, l’intent d’escriure des d’una veu que parla a la Marí. Jo volia que el lector llegís el que la Marí sent i per això finalment vaig optar per la segona persona que interpel·la el lector» va reblar.

Com en tantes ocasions, en aquesta novel·la el silenci, motivat pels prejudicis que regeixen a la nostra societat quan es tracta d’abordar temes tabú, acaba tenint un paper transcendental i l’ombra de la Lliberata, morta ja fa temps, ens remet al tema de l’herència genètica, a la predisposició a un cert tipus de comportament que requereix teràpia i que espanta i estigmatitza i que massa sovint es viu com un càstig. Allò que més crida l’atenció en el plantejament d’aquest tema per part de l’autora és la seva capacitat per tractar temes punyents, però amb una veu molt poètica i sense caure en la temptació de posar etiquetes.

En la seva xerrada, Maria Mercè Roca va explicar que de fet «el que més feina m’ha portat en aquesta ocasió és trobar la veu adequada perquè el lector senti el que li passa a la protagonista, que en un moment concret dirà la veu no és meva, no soc jo però fa de mi. De fet, la literatura sempre és un joc de veus, però aquí la que sona dins el cap de la protagonista és una veu que vol fer mal, no és una veu com la de la consciència. És una veu que espera com s’espera l’amant, que a vegades no es manifesta però sempre hi és. El repte era majúscul i finalment el que he procurat és reduir el llibre a la mínima expressió, no caure en el parany de fer una relació exhaustiva dels símptomes de la malaltia que pateix la Marí, no malgastar paraules per un objectiu que ja estava aconseguit, que ja s’entenia».

La presència de la fotografia és important dins la novel·la i de fet omple una bona part de la descripció de la relació entre la protagonista i el seu avi, el qual opina que «les fotografies sempre diuen la veritat». «El que he intentat és anar creant unes narracions curtes, estàtiques, com si fossin quadres de fotos que es van encadenant i que quan es llegeixen seguides passa com quan mires seguida una sèrie de fotografies: es mouen, és la vida» va explicar.

Sobre la pèrdua de presència del català a la vida quotidiana, centrant-se en l’exemple de l’hostaleria, l’actual degana de la Institució de les Lletres Catalanes va insistir en la necessitat de dirigir el focus cap a qui lloga aquells que tracten amb el públic. «Sovint és evident que no els han dit que vindran clients que parlen en català i que cal atendre’ls bé» va comentar i va recomanar implicar-se en iniciatives com les de les parelles lingüístiques.