L’Alt Empordà és un territori conformat per paratges naturals i amb espais protegits d’allò més importants per a la nostra biodiversitat com ara el Parc Natural del Cap de Creus. Tant és així que la llei 4/1998, de 12 de març, de protecció de Cap de Creus el defineix com a un «espai natural de primer ordre, dotat d’una singular configuració geològica, amb estructures i afloraments que formen un conjunt únic a nivell mundial, fonamental per a la comprensió de l’evolució geològica dels terrenys més antics de Catalunya». Entrant més al detall, el Cap de Creus forma part del litoral empordanès i les aigües que envolten la península són netes i amb índexs baixos de contaminació, apunten. La morfologia de la costa fa que hi hagi una gran diversitat d’hàbitats per als organismes marins, que es tradueix en una riquesa submarina d’alguers i fons coral·lígens, tot i que sovint estan en perill per la manca d’informació i conscienciació ambiental d’alguns usuaris d’embarcacions d’esbarjo. És per aquest motiu que regular el trànsit marí o el fondeig d’embarcacions a les cales i les platges de la zona és encara un tema administratiu pendent que s’allarga en el temps. Des del grup activista SOS Costa Brava, denuncien que el fondeig salvatge al litoral de l’Empordà queda «impune» malgrat repetir-se «any rere any». L’entitat critica que cada estiu la nàutica esportiva i les embarcacions d’esbarjo envaeixen la zona reservada als banyistes i sobrepassen la franja que marca la Llei de costes. Fer complir la llei no sempre és fàcil, però a la comarca ja hi ha mesures clares com ara el camp de boies per protegir la posidònia a la zona del Cargol, a l’Escala, que ja fa tres anys que s’instal·la cada estiu.