L’empresari figuerenc Dani Sala ha encapçalat l’única candidatura que s’ha presentat a les eleccions de la Unió Esportiva Figueres, un context que l’ha catapultat ràpidament al seient més referencial de l’entitat, ocupat fins ara per Narcís Bardalet.

Cal recular molt enrere per trobar el seu primer lligam amb la Unió?
El primer record  és quan anava a veure el futbol amb el meu pare al camp del Far. La tradició és familiar, de l’època del pare, que com a aficionat al futbol i a la Unió anava a veure els partits. A banda, també hi havia el vincle empresarial:  els patrocinis, el suport...

S’esperava aquest camí ràpid cap a la presidència?
No, no m’ho esperava.

Creu que és simptomàtic de l’estat actual del club?
Això no ho puc respondre, no puc parlar per altra gent. En Narcís (Bardalet) va expressar que volia fer un pas al costat i va convocar eleccions, i aleshores jo vaig buscar un equip: soc el president, però tinc molt clar que aquesta serà una feina d’equip. No sé els motius pels quals no s’ha presentat ningú més, m’agradaria pensar que tothom ha cregut que la nostra candidatura és bona i farà una bona feina pel club. M’agradaria pensar-ho, és clar, però evidentment no ho puc saber. Al final, nosaltres només hem pensat en el nostre projecte i en la Unió. 

Fent un símil en el seu camp professional: en quin moment es troba el motor de la Unió?
És un motor que li queda molta vida, i molt bona vida, però en aquests moments li falta una posada a punt.

I contempla una posada a punt feixuga?
Fa una setmana que hem entrat i ens estem posant al dia, fent la fotografia del club. No ens hem d’enganyar: la situació és una mica complicada, però de cap manera és una situació delicada per a la Unió. No tenim cap dubte que ho tirarem endavant, i si ens hi hem posat és perquè hi veiem futur. 

La fotografia és sobretot un retrat econòmic?
Es tracta de conèixer la realitat del club des d’un punt de vista global: tant econòmica com social o esportiva. Una foto del club en general, i evidentment la part econòmica és molt important, sí. En tot cas, l’hem d’acabar de fer, el traspàs amb en Narcís Bardalet i la seva junta ha estat molt correcte i ens ho ha facilitat. L’objectiu d’aquesta temporada és endreçar el club i posar uns fonaments per poder crear un projecte a mitjà termini que sigui engrescador en tots els aspectes. 

Parli’m d’aquest projecte.
Es basa, sobretot, en la professionalització del club i en una junta transversal amb gent molt específica de cada àrea. Hem estructurat el club en quatre àrees: l’esportiva, l’econòmica, la de màrqueting i comunicació i la social. I al davant de cada àrea hi hem col·locat una persona molt concreta: a l’àrea esportiva en Nitus Santos; a l’econòmica, l’Albert Güibas; a la de màrqueting i comunicació, en Ramon Bonaterra, i a la social, en Ramon Cos. Són persones que coneixen molt bé cada àrea, i del que es tracta és d’estructurar el club: tots remant en la mateixa direcció, a través d’una línia única, però que cadascú sigui responsable de la seva part específica. En definitiva, nosaltres hem entrat al club per apostar per uns projectes nous: sigui aprofitant les coses bones que es feien abans o millorant-les. 

Ha estat complicat configurar l’equip de treball?
No, no. És una junta que tot just comença: o sigui, no és un projecte que s’ha treballat durant temps, sinó que ha arribat amb més rapidesa. Ara bé, no és una junta tancada. Si fa falta, la idea és ampliar-la amb gent que visqui la Unió, que li agradi la Unió i que vulgui treballar per tirar endavant la Unió. Nosaltres, encantats que sigui així.

Com en molts altres clubs, és difícil veure-hi dones, a la junta. 
És una aposta que tenim. No només a la junta,  sinó també a la gespa. A mi no m’agrada parlar del concepte primer equip femení, del que m’agrada parlar és del futbol femení. Hem de fer una aposta a favor d’una estructura de futbol femení: ara tenim un primer equip, sí, però el que cal és crear una estructura. I, en el cas de la junta, ho tenim present i ho tirarem endavant.

Si ens centrem en el primer equip, satisfet de la feina feta a l’estiu? 
Sí, estem molt contents amb l’equip que hem fet i amb el cos tècnic que tenim. Ara bé, som conscients que aquest any nosaltres entrem per fer un club a la nostra manera. Pel que fa als objectius sempre han de ser els màxims, hem d’anar a totes cada any, però sobretot demano a la gent que ens tingui confiança i ens deixi treballar amb tranquil·litat. Treballarem per arribar com més a dalt millor, evidentment, però no ens marcarem cap fita, perquè considero que és un any per endreçar el club i per posar unes bases prou fermes per fer un projecte a mitjà i llarg termini potent.

Això és un eufemisme de ‘demanar paciència’, entenc. 
Sí, sí. Sempre he dit que aquesta temporada hem de demanar confiança amb la feina que fem. Objectius, cap. Ni en àmbit esportiu, ni econòmic ni social. Ara bé, que no ens marquem objectius no vol dir que no ens marquem màxims.

Està expectant per aquesta nova Superlliga Catalana?
Sí, estem entusiasmats. És una competició més forta que la que teníem i ens farà viatjar més arreu de Catalunya. Tocarà adaptar-nos i gaudir-la, així com demanar a la massa social que vingui a l’estadi a gaudir-la, també. 

Quin pes tindrà el planter sota el seu mandat?
Un dels aspectes que m’ha convençut més a l’hora d’emprendre aquesta decisió és el futbol base. El planter ha de ser un orgull de tota la gent de la Unió:  de tots els socis i simpatitzants, i també de la gent de Figueres. No pot passar desapercebut que som un club amb més d’una vintena d’equips de base i més de tres-cents cinquanta nens i nenes jugant a futbol, d’això n’hem de fer bandera i ho hem de dir a pertot. Ara mateix hi ha un molt bon futbol base, ben estructurat, i volem mantenir-ho i enfortir-ho. Tenim uns fonaments bons per fer un creixement en aquesta línia, sí.

Parla d’orgull unionista. S’ha perdut?
No dic que la gent no n’estigui orgullosa, però si realment ho estem s’ha de demostrar. I aquí tenim feina per fer, nosaltres: volem reconnectar la Unió amb Figueres i l’Empordà. La Unió ha de fer forta la ciutat i l’Empordà, i viceversa. Tenim molts projectes en l’àmbit social per aconseguir aquesta reconnexió, projectes que anirem presentant de mica en mica i que crec que engrescaran a tothom.

Dins aquesta perspectiva social, quin paper tindran els equips Integra?
Continuaran endavant sense cap mena de dubte, i apostarem per ells tot el que faci falta i més. És un dels projectes dels quals ens hem de sentir orgullosos, en aquest cas molt orgullosos. I treballarem perquè continuï així donant tot el suport que faci falta, evidentment.