A finals de juliol va morir, en una residència per a gent gran de Girona, Carme Gironella i Pous. Tenia 99 anys i va desaparèixer d’una forma plàcida, molt discreta, quasi anònima, com havia estat la seva vida. La finada era nascuda a Darnius, havia treballat com a funcionària a Girona i fou la germana de l’escriptor Josep Maria Gironella, del qual va ser una estreta col·laboradora i va esdevenir, des de la seva mort el 3 de gener de 2003, un testimoni per mantenir viu el seu record. En aquest sentit, va tenir un especial protagonisme l’any 2017, arran de celebrar-se el centenari del naixement del seu il·lustre germà.

L’escriptor va néixer a la mitjanit del 31 de desembre de 1917. Malgrat haver vist per primer cop el món a Darnius, la seva vida transcorreria sempre allunyada del poble natal i, després de nombroses vicissituds (va tenir mil i un oficis abans d’escriure), esdevindria un dels novel·listes més llegits del segle xx en llengua castellana, malgrat romandre en l’oblit des de fa unes quantes dècades. Carme Gironella havia lluitat perquè aquest record es mantingués.

Durant bona part del 2017, tant a Darnius com a Girona, es va recordar la figura d’aquest prolífic autor amb nombrosos actes. Entre ells va ser especialment emotiu un diàleg obert, davant del públic, amb Carme Gironella, una dona que en aquell moment va demostrar una vitalitat extraordinària i una memòria envejable. Juntament amb el periodista gironí Josep Víctor Gay, vaig ser l’encarregat de fer rememorar totes aquestes vivències. «En tinc un gran record, d’en Josep, sempre estàvem en contacte. Era una persona que estimava molt la família i que havia deixat escrit que la paraula germà era la més bonica del diccionari», remarcava.

RELACIÓ AMB DARNIUS. Malgrat que tots dos germans havien marxat de petits del poble —els pares van anar a treballar a Sant Feliu de Guíxols—, els Gironella van portar sempre Darnius al cor. Ho testimoniava la seva germana, tot assenyalant que els textos que havia fet sobre el poble reflectien aquest record i estimació. Carme Gironella va afegir que «quan el van nomenar Fill Predilecte del poble, el 1983, es va sentir molt content i, efectivament, sempre va lamentar no haver pogut tenir més contacte amb Darnius. El meu germà sempre va tenir una enorme ànsia de coneixement. No va parar mai de llegir, de viatjar, de preguntar i d’estudiar. Tot i això, manteníem relació constantment, ens enviava els seus llibres, els comentàvem..., i durant els darrers anys de vida, a Arenys de Mar, aquest contacte encara es va intensificar molt més».

El diàleg amb la germana de l’escriptor es va farcir de nombroses anècdotes inèdites, en les dues converses mantingudes a Darnius i a Girona ara fa sis anys, prova evident de la relació estreta que havien mantingut de forma molts especial els dos germans. Una d’elles va fer referència a l’obra que va catapultar Gironella a la fama, Los cipreses creen en Dios, de la qual se n’han arribat a vendre més de sis milions d’exemplars. Va explicar que «l’original va anar d’editor en editor, rebutjat en tots els casos. La temàtica dels anys precedents a la Guerra Civil encara era delicada. Finalment, Lara, que acabava de començar amb l’Editorial Planeta, el va acceptar». 

Va afegir que «tot això va ser gràcies a la seva dona, que era nascuda a Maçanet de Cabrenys, i que es va agafar amb interès la lectura del text per haver-lo fet un compatriota seu. Va despertar el seu marit a mitjanit i li va dir que amb aquella obra remuntarien l’empresa. I així va ser. Abans de publicar-lo van tenir algun problema amb la censura però, finalment, es va donar el llibre a llegir al general Franco, i quan va saber que el meu germà havia fet la guerra amb els nacionals, el va autoritzar immediatament».

Carme Gironella era una persona de fermes conviccions religioses, a l’igual que el seu germà, una altra característica que els unia. «En Josep Maria sempre va buscar Déu, i en algunes èpoques assegurava que l’havia trobat i que el tenia a dins, era gairebé un místic, però en altres moments la seva fe tenia alts i baixos, i és per això que en aquest procés de recerca va acabar anant a Terra Santa, per veure si allà acabava de tenir les coses clares. El viatge a Terra Santa el va marcar molt, com també ho va fer el que va emprendre amb tot just 19 anys, fugint dels possibles atacs a­narqui­stes i comunistes en els inicis de la Guerra Civil (era membre de la Federació de Joves Cristians de Catalunya). El meu pare el va acompanyar a creuar la frontera, i en el moment d’acomiadar-se, li va posar un paper escrit a la butxaca en què li deia que no matés a ningú».
Va ser durant la guerra que l’escriptor va començar a pensar en el que acabaria essent la seva trilogia sobre la Guerra Civil: «La família va rebre amb molta il·lusió el seu èxit literari, i ens sorprenia que vingués gent a casa preguntant si allà vivien els Alvear, protagonistes de les novel·les». Records, anècdotes i vivències que Carme Gironella va mantenir ben vives i no es cansava de divulgar. Fou l’ombra de l’escriptor durant una part de la seva carrera, amb Darnius sempre present. Nogensmenys, després de mort, el seu despatx va ser llegat al municipi i reconstruït en una dependència de l’Ajuntament. Descansi en pau.