Amb una sòlida formació musical i literària, editora i escriptora, Helena Guilera Recoder, amb només trenta anys i a punt de ser mare, serà l’autora més jove dels que acabaran intervenint en aquesta edició del Punt de Lectura. Segons explica, «En un moment determinat vaig decidir prioritzar la meva professionalització en l’àmbit de la literatura i vaig fer un màster en edició internacional. Estic contenta de la decisió i he de dir que tot allò après en l’àmbit de la música ha resultat sent-me de gran utilitat quan faig literatura».

Lúcida i ordenada, amb un discurs molt rigorós i assequible, en parlar de L’escuma, la seva primera novel·la, i del seu procés de treball, va aconseguir seduir el nombrós públic assistent (unes noranta persones) reunit, en aquesta ocasió a la sala polivalent adjunta a la Societat La Concòrdia a causa de la forta tramuntana.

Tal com es pot intuir en les dues cites inicials, corresponents una a Virginia Wolf i l’altra al científic John Wheeler, l’obra s’estructura de manera que «el lector descobreix una història familiar plena de joia i de desgràcies i ho fa de dues maneres, una des d’una certa distància, en una primera part del llibre titulada ‘Les ones’ i l’altra des de la proximitat en una segona part que porta el títol ‘L’escuma’ i que acaba sent el títol final de la novel·la» va puntualitzar l’autora.

El món de la música i el de la física actuen com a metàfores molt potents relatives a aspectes de la condició humana i a la seva fragilitat «de fet, inicialment es tractava de textos breus que van acabar esdevenint una novel·la en la qual la reflexió sobre l’Alzheimer i sobre la bipolaritat em van dur a fer una analogia entre elles i el concepte de forat negre. Em vaig adonar que la ciència encara no pot explicar aquest concepte perquè hi ha elements que van em contra de les lleis físiques. Tant la teoria de la relativitat com la mecànica quàntica expliquen el món, però alhora es contradiuen. Amb les malalties citades passa el mateix, perquè quan una persona està profundament deprimida i intenta explicar que no té motius per estar-ho, els del seu voltant no ho poden entendre. Són experiències contradictòries, que superen el llenguatge habitual amb què parlem. El meu objectiu amb la novel·la era explorar totes les formes de comunicació on el llenguatge normal no arriba» va explicar.

El fet que una de les protagonistes, la Lucía, sigui astrofísica i doni classes sobre forats negres propicia que a la novel·la es parli de ciència en termes molt poètics i que faci analogies curioses com alguna escena d’El rei lleó per parlar de la mort de les estrelles, també hi ha referències a Harry Potter «De fet, una de les coses més interessants que m’han passat durant el procés d’escriptura ha estat entendre la ciència com una forma d’expressió i de creativitat. Cal pensar que tot el que acaba sent una teoria primer s’ha d’inventar. M’agrada traçar ponts entre diferents disciplines i he intentat fer veure que la física també pot ser poètica. L’univers s’expressa de moltes maneres i, així com nosaltres tenim moltes llengües, l’univers també té moltes formes d’expressió. Moltes vegades ens costa trencar l’encasellament de disciplines. La literatura de J. K. Rowling i pel·lícules com El rei lleó formen part del meu imaginari», va explicar, «per això les utilitzo a la novel·la».

Amb contínues referències a la música, L’escuma inclou un llistat de totes les peces referenciades i un codi QR que permet escoltar-les, «En el procés d’escriptura vaig acabar definint la banda sonora de cada personatge de manera que quan escrivia sobre cada un d’ells triava un gènere musical adient i això m’ajudava a perfilar-lo. He volgut que el lector les pugui escoltar, si així ho desitja» va aclarir.

Malgrat L’escuma és un llibre sobre els forats negres, sobre la malaltia, sobre el temps i el concepte de distància, és evident que l’Helena Guilera en ofereix un relat en el qual l’amor és omnipresent «Sense adonar-me’n, els personatges van anar agafant un camí en el qual creen vincles i s’estimen. I al final, el discurs que acaba sortint és que l’amor és un teixit que ho uneix tot. Jo soc optimista, però tinc clar que l’amor dona consol, però no és la resposta de tot. Res salva del patiment, ni tan sols l’amor» va concloure.