El 2002 semblava «un impossible; la meva dona em deia que estava com una cabra», però cinc anys més tard, aquest impossible fructificava i el monestir de Sant Quirze de Colera acollia el primer concert. Així ho explicava el director i promotor d’aquest esdeveniment que aquest any compleix setze anys, Anton Serra.
Aquest músic, especialista en flauta travessera, havia fet concerts anteriorment a municipis del voltant del monestir com Colera, Portbou, Llançà... Fins que l’any 2002 fruit de la seva passió pel monument, va començar a parlar amb diversos alcaldes de municipis propers i amb el propietari, Ramon Fina, i els va plantejar una de les seves màximes il·lusions: realitzar un concert en aquest emblemàtic espai. «És el monestir més àntic d’Europa, però per mi encara té més encant. Està entre baumes, i la imatge que dona és d’un encant cinematogràfic molt gran».

EL MONESTIR. L’origen del monestir de Sant Quirze de Colera és confús ja que l’autenticitat de la documentació es considera encara incerta. Tot i això, la seva fundació se situa al voltant de l’any 800, encapçalada per les famílies Libuci i Assinari. El 935 el bisbe de Girona va inaugurar l’església monàstica, aixecada gràcies a l’ajut econòmic del comte Gausbert d’Empúries. En els segles posteriors el conjunt va consolidar i augmentar el seu patrimoni tant en direcció a la costa com a l’interior.

La construcció, però, no es va escapar del pas destructiu de tropes franceses arran dels conflictes bèl·lics entre els exèrcits de Felip l’Ardit i la Corona d’Aragó entre el 1285 i encara el 1288. A poc a poc, el declivi s’accentuava fins que l’any 1441 va entrar en perill de ruïna. El 1592 el monestir fou suprimit, i la seva  comunitat es va integrar a la de Sant Pere de Besalú. El 1835 els béns foren subhastats i Ramón de Nouvilas adquirí la propietat i va tancar l’església al culte.

El 1931 va ser declarat monument nacional, i tot i que encara hi vivien els masovers, van començar les primeres obres de recuperació i restauració de l’espai. El 1993 va ser emparat per la Llei del patrimoni cultural català com a bé cultural d’interès nacional. El 1994 Ramon Fina i Nouvilas va realitzar una venda simbòlica al munipi de Rabós d’Empordà. 

LA PRIMERA EDICIÓ. «Trobar-se amb els alcaldes i alcaldesses dels municipis propers al monestir era complicat», una complicació que Anton Serra va resoldre a la sortida d’una reunió del Consell Comarcal. «Els vam poder “retenir” a la sortida i gràcies al fet d’estar tots junts va fer que d’entrada ja escollíssim una data que no perjudiqués cap festa ni cap activitat de cap municipi». Ja hi havia dia, el 14 d’agost, i calia, doncs, començar els preparatius per a la primera edició. «Cada ajuntament va col·laborar com va poder; per exemple, com que no hi havia llum, en Ramon Bonaterra, alcalde de Vilamaniscle, va oferir un grup electrogen. Llançà va oferir la tarima i les cadires per al públic, Rabós d’Empordà, una bastida per poder accedir al recinte sense perill...». A més també van parlar amb diversos grups ecologistes per poder asfaltar una part de l’accés al monestir.

Gràcies a aquest esforç comunitari, el 14 d’agost de 2007 l’Orquestra Artur Rubinstein de Polònia, amb Anton Serra com a flauta solista, va interpretar un repertori format per Les Quatre Estacions de Vivaldi, una simfonia de Haydn i el Concert per a flauta i orquestra de Rodrigo. L’acte va reunir prop de 170 persones amb Pere Vila, Joaquim Nadal, representants municipals vinguts d’arreu de la comarca i també alcaldes i alcaldesses de França.

SETZENA EDICIÓ. Aquest any el format consta de tres actuacions. La primera serà el 12 d’agost i porta per nom Denominació d’origen, ja que oferirà un concert basat en obres de compositors catalans, amb Mauri Campos (guitarra solista), Indira Ferrer (soprano) i Carles Casanovas (guitarra rítmica i veu).

La següent trobada és dos dies més tard, el 14 d’agost, amb una audició dedicada a Franz Schubert, interpretada per Clàssic BCN amb Anton Serra (flauta travessera), Jaume Torrent (guitarra), Ferran Saló (viola) i Lluís Heras (violoncel).

La cloenda del festival d’enguany serà el dissabte 19 d’agost amb Johan Sebastian Bach com a protagonista, en un concert amb solistes de la Nova Orquestra de Cambra Germans Pla, «on sonarà el Concert de Brandenburg núm. 5 en format de sextet i no us podeu perdre especialment la cadència de la Mireia Hernàndez», destaca Serra. A banda de la clavecinista hi intervindran Jesús Lira (violí), Santi Burgos (viola), Pere Puertas (violoncel), Anton Serra (flauta travessera) i Pep Manresa (violí).

Totes les actuacions començaran a les 10 de la nit i compten amb una degustació per als assistents de Foie-gras Imperia i vi Empordàlia a l’entreacte. Les entrades es poden adquirir a través de fomentdelaclassica.cat.