Quina experiència en tens del teu pas per programes com la Voz Kids? 
Jo m’hi presentava perquè no sabia com començar dins el món de la música. Ara m’he adonat que el món de la televisió no té res a veure amb el món real dels músics, només és una pantalla per mostrar-te. 

Tot i això podríem dir que finalment vas entrar al món de la música precisament a través de la pantalla. 
Jo vaig començar a publicar coses durant el confinament, tampoc podia fer gaire cosa més, i recordo que la cançó «Ido un cafè» va tenir molt bona rebuda. 

Com et van ‘descobrir’? 
A mi em varen trobar a través d’Instagram, Hidden Track i Pertiga i em varen proposar de gravar un disc. Sense xarxes socials ara mateix no estaria on estic. Si les utilitzes bé i per coses com aquesta, tenen el seu bon ús.

Com fas el canvi de publicar lliurement a xarxes a gravar Continent i contingut? 
Bé, d’entrada em vaig esperar a acabar segon de batxillerat, la meva mare m’ho va deixar clar (riu). Quan vaig acabar, vaig anar a Banyoles, vaig gravar el disc en una setmana i cap a viure a Barcelona. Va ser una experiència molt guapa. He hagut de viure moltes experiències en molt poc temps.

Com es gestiona aquesta carrera meteòrica?
No en soc molt conscient. No m’ho esperava. Jo faig música i que funcioni tan bé s’agraeix moltíssim.

Dos nous temes, «Dama de Mallorca» i «Fets de fil». Això vol dir que tindrem un nou disc?
Sí, en principi a finals d’estiu. És un canvi de tot, d’estètica, de so. Volia fer un canvi per provar una mica. Seguir fent el mateix  és una mica avorrit. Soc molt jove i tinc moltes ganes de jugar, d’investigar, provar coses noves i trobar el meu so.

Cap a on et porta aquesta recerca del teu so? 
Doncs una mica al mateix lloc, però utilitzant samplings, filtres, elements electrònics que no es torben al primer disc. En aquest segon només mantinc el piano.

Quin espectacle veurem demà a Figueres? 
És un dels darrers concerts del primer disc i en principi serà tot amb piano. I segurament alguna versió nova i alguna sorpresa. Espero que la gent vingui a escoltar-ho i que ho disfrutin molt.

Cantes amb una llengua que a ses Illes està sota perill de quedar arraconada. Què en penses?
Tinc una mica de por, però per altra banda aquests atacs passen cada cert temps, i a ses Illes ho sabem dur bé. No vull pensar en el que vindrà, quan arribi ja farem força.

Per cert, la versió del «Wa yeah» d’Antònia Font és brutal. Saps si ells l’han escoltat? 
Sí. Me’ls he anat trobant i diuen que els ha agradat molt. Estic molt contenta, per mi va ser un regal fer-ho. Els admiro molt.