Quan es compleix un any d’haver guanyat el premi Prudenci Bertrana de novel·la amb El fabricant de records, Martí Gironell ha estat l’encarregat d’obrir la 13a edició del cicle Punt de Lectura. Una responsabilitat que li resulta familiar perquè ell mateix va ser l’encarregat d’obrir la primera edició, l’any 2011, en aquella ocasió amb L’arqueòleg.

Comunicador excepcional, Gironell és el millor ambaixador de la seves novel·les i un dels autors que més defensa la bondat de propiciar el contacte directe entre els autors i el seu públic. En menys d’un any, des del setembre de 2022, ha fet més de vuitanta presentacions i sobre aquest fet diu: «la quantitat de llibres que es publiquen és ingent i per mantenir-te allà has de pedalar molt i ser present. El factor humà és clau per arribar a la gent».

Curiós de mena, Gironell explica: «vull saber què hi ha darrere de les coses, vull conèixer realitats que no estan ben documentades». La seva formació com a filòleg i com a periodista són dos actius ben presents en la seva manera de treballar. Pocs autors tenen l’olfacte que ell demostra per descobrir personatges amb biografies interessants, susceptibles de ser novel·lades, i el seu rigor en el procés de recerca previ a la redacció de cada novel·la és notable. Gironell ha fet seva l’afirmació d’Umberto Eco: «la ficció és una eina per conèixer la realitat», i s’ha anat convertint en un expert en tot allò que caracteritza la novel·la històrica, el subgènere en el qual s’emmarca la seva producció. 

Guanyadora del premi Prudenci Bertrana, El fabricant de records se centra en la figura de Valentí Fargnoli, «un fotògraf ambulant d’arrels italianes instal·lat a Girona que a inicis del segle xx va recórrer Catalunya amb la seva bicicleta per retratar la seva gent, les festes, les feines i els seus monuments», explica Gironell, i afegeix: «l’obra acaba essent un homenatge a la fotografia i a la figura de Fargnoli, que jo coneixia per les seves imatges sobre molts pobles de les comarques gironines i que sempre m’havien fascinat».

Durant la seva xerrada als jardins de La Concòrdia i davant del nombrós públic assistent, Gironell va reivindicar la força de la fotografia com a eina per construir records i per aprendre a mirar: «estem sotmesos a un bombardeig constant d’imatges sovint banals i ens cal reflexionar sobre el poder evocador de l’art de la fotografia i sobre el seu valor com a instrument per analitzar emocions». 

Amb una estructura molt calculada, durant divuit capítols numerats precedits per una introducció que esdevé clau en la creació d’una intriga que arrossega el lector, El fabricant de records fa referència als orígens de la fotografia i a la feina dels fotògrafs durant el primer terç del segle xx però va molt més enllà i ens apropa a alguns aspectes d’aquesta època, com ara el paper de la dona o el de l’anarquisme durant uns anys que van ser convulsos. «Quan escrius novel·la històrica has de ser versemblant i això comporta intentar documentar-se sobre el màxim d’aspectes relatius al moment històric escollit com a marc de la novel·la: els esdeveniments polítics, els costums domèstics, la literatura pròpia del moment, l’ambient de les festes..., tot és important» puntualitza.

Preguntat sobre quin tant per cent de veritat i de ficció hi ha en la seva novel·la, Gironell va respondre: «quan escrius novel·la històrica necessites trobar un forat en la història, és a dir, un aspecte relatiu al tema tractat entorn al qual els investigadors no hagin pogut arribar a una conclusió definitiva. Aquest forat és el lloc pel qual el novel·lista pot entrar en la ficció i generar intriga. En el cas de Fargnoli, jo he partit del fet que malgrat va ser distingit per fotografiar el casament del rei Alfons XIII el 31 maig de 1906, les fotos que va fer no s’han vist mai. Com que dos dies després Fargnoli va marxar cap a Argentina, jo he especulat sobre quins va ser els motius d’aquesta marxa i aquí he procurat jugar amb el lector. El repte, però, és no deixar de ser versemblant en tot moment».

Com a cloenda de l’acte, Gironell va compartir amb el públic assistent les paraules que ell posa en boca de l’Esperança Bru de Masó en una conversa amb la Rosa, la dona d’en Valentí Fargnoli, modista de professió: «Ens convé llegir per enfortir l’esperit crític i perquè ens conforta l’ànima».