Segons els càlculs fets en el marc del projecte europeu Life Medacc, l’aigua que rep l’embassament de Darnius-Boadella s’ha reduït en un 25%. I analitzant les causes d’aquesta davallada, els tècnics constaten que  un terç de la pèrdua està relacionada directament amb els impactes del canvi climàtic, però la resta ve derivada de la manca de gestió forestal. 

Davant d’aquesta situació, la Fundació Pionners of Our Time i el Centre de la Propietat Forestal (CPF-DACC) han impulsat a l’Alt Empordà els primers crèdits climàtics de les comarques gironines per millorar la gestió forestal a la conca de la Muga. La iniciativa s’emmarca en el projecte europeu Life Climark i preveu que diferents empreses adquireixin els 58 crèdits disponibles per valor de 256.000 euros que serviran per finançar els treballs. En total, engloben vuit finques, i cada hectàrea de terreny està valorada en uns 4.400 euros.

En una primera fase, des d’ara i fins al 2025, s’actuarà en una àrea de 57,8 ha de la vall de la Muga, on es generaran 165.153 metres cúbics d’aigua i es capturaran 5.074 tones de CO2. Per aconseguir-ho, es faran intervencions adaptades a cada zona. Però a grans trets es netejarà la zona i es talaran els arbres que calgui. Això permetrà que els que quedin es facin més grans i es necessiti menys aigua. De retruc, això implicarà que el riu porti més aigua, es millorarà la capacitat d’absorció de CO2 i es milloraran les espècies que hi ha a la zona. «El que fem és establir una línia paral·lela al finançament públic en què empreses implicades amb el territori puguin finançar treballs forestals que generaran aigua blava i milloraran l’absorció de CO2 i la biodiversitat», explica el codirector de la fundació, Oriol Armet.

De moment cinc establiments ja s’han adherit a la proposta. Es tracta del Càmping Bassegoda, el Càmping Almata, el Càmping Castell de Mar, el Càmping Rodas i The Home, que han adquirit els set primers crèdits climàtics, que serviran per finançar el projecte pilot, per un valor de 31.000 euros.

I en una segona fase, que es preveu desplegar entre el 2025 i el 2040, es calcula que es regeneraran 3.000 hectàrees de terrenys forestals a la conca de la Muga. Amb aquesta actuació, es generarien 8.571.955 metres cúbics d’aigua (el 22% del volum mitjà del pantà) i es capturarien unes 263.356 tones de CO2, una xifra que equival al 100% de les emissions de Figueres de l’any 2009.

BOSCOS AMB ALTA DENSITAT. La responsable de l’Àrea de Foment de la Gestió Forestal Sostenible del Centre de la Propietat Forestal, Teresa Cervera, explica que actualment els boscos de la zona tenen una alta densitat d’arbrat. «És una massa molt densa, en alguns llocs fa anys que no s’hi fa cap actuació, amb alzinars», detalla. I afegeix: «El fet de tallar arbres comportarà que els que quedin no competeixin tant per l’aigua. Si aquí tenim 1.800 arbres per hectàrea, si en deixem, per exemple, la meitat, els que no hi són no consumiran aigua». Amb el pas dels anys, els que quedin aniran creixent i fixaran més CO2. L’impacte total es calcula a 15 anys vista, que és quan es preveu que caldrà tornar a actuar.

EMPRESES RESPONSABLES. D’altra banda, Cervera explica que amb la iniciativa els propietaris cedeixen els seus terrenys per fer-hi les actuacions pel «benefici comú». «No vol dir que ara no es faci gestió, però no amb una estratègia comuna com ara», detalla.

En aquest sentit, el propietari del càmping Bassegoda Park, Esteve Guerra, assegura que es volen coresponsabilitzar amb la gestió del paisatge perquè els «identifica» amb el territori i els dota de serveis com l’aigua, la natura o el lleure, que «donen vida» a les seves empreses. En aquest sentit, també diu que el projecte els permet veure in situ els efectes que tenen les actuacions i la petjada que deixen al territori.

Durant la presentació del projecte, que es va fer la setmana passada, el president de la fundació Pioneers of Our Time, Stef Van Dongen, va destacar la importància de treballar a la zona, ja que és primordial que s’impulsin projectes innovadors davant l’abandonament de l’activitat forestal en algunes parts de la conca. En aquest sentit, va avançar que aquesta prova pilot pot servir d’exemple per poder actuar en altres valls del país i d’Europa.