Des de fora pot semblar que es tracta d’una exposició més. Són vint plafons. Deu d’ells expliquen la biografia de deu personatges del municipi. Els altres deu repassen la història de deu característiques del poble de Colera. Però quan un s’hi fixa una mica i observa amb més detall l’exposició «Històries de vida», comencen a sorgir les preguntes. Per què parlen d’aquestes deu persones si tampoc tenen una trajectòria vital aparentment important? I els espais escollits, quina relació hi tenen? Què són aquests dibuixos que acompanyen els plafons? I el codi QR?

L’inici de tot aquest projecte es remunta al gener, quan Àngels Pujol es va adreçar al claustre de l’escola Puig d’Esquers de Colera i els va presentar la idea: enregistrar descendents d’alguns habitants del municipi que expliquessin la seva pròpia història en el poble. Un exercici per recuperar i preservar la memòria oral en què els 24 escolars serien els protagonistes. Els més grans de l’escola s’havien d’encarregar de preparar, realitzar i editar deu entrevistes. A més a més, havien d’explicar als més menuts el que havien anat descobrint amb cada cara a cara. I aquests són els que s’han encarregat de fer dibuixos que il·lustren les biografies dels protagonistes.

EL RESULTAT. Al Trull, al principi, i al Punt d’Informació ara, s’hi troba fins al setembre la història d’Encarnación Sánchez «La campanera», de Joan Ferrer «Tramuntana», o de Miquel Carres «Quel», entre d’altres. El director de l’escola, Kilian Barbeta, explica que els «nens i nenes han après a editar vídeo, a fer entrevistes, a enfocar, a utilitzar la càmera i un seguit de coneixements que van molt més enllà del que ens imaginàvem al principi».
Les entrevistes completes es poden veure gràcies al codi QR que acompanya cada plafó, que s’ofereix també en castellà, anglès i francès.

El resultat d’aquestes entrevistes també ha servit perquè la impulsora del projecte, Àngels Pujol, juntament amb Marcel Nadal, desenvolupessin un cartell suplementari des de la perspectiva històrica, com pot ser el port, el factor estació o el diari de la Guerra Civil.

DOBLE IMPACTE. D’entrada, s’hi dedicava un temps de dos dies a la setmana, de mica en mica «ens hi vam endinsar fins a treballar cada dia», explica Barbeta, i «ara nens i nenes s’estimen més el seu poble, s’ha creat un vincle més gran entre la gent», afegeix. Una valoració que coincideix amb el punt de vista de l’Ajuntament: «els ha ajudat a conèixer la vida de molta gent del poble que potser no coneixien i a la vegada per fer saber als colerencs i colerenques que la seva història no s’oblida».

Un altre objectiu complert de la proposta ha estat fer reflexionar a la mainada perquè puguin «entendre que el més important són les persones del territori, i que donem valor al que realment té valor», explica Pujol. «Històries de vida» no només aprofundeix en la vida de deu persones del municipi, sinó que també exemplifica que «Colera és un espai productiu. Quedar-te i empoderar-te amb el territori ha funcionat històricament, i també funciona ara. No cal emigrar» afegeix.

LA BASE. El projecte té un transfons que va més enllà d’una exposició quotidiana i el té també perquè està sustentat sota un marc teòric format per tres punts, tal com detalla Pujol: «el primer és que parteix de les idees de Walter Benjamin, que considera que la història no la fan els poderosos sinó que s’ha de conèixer a través del que fan les persones corrents». El segon punt és l’enfocament de la proposta, en complir els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) 2030, i crear un empoderament de les persones amb el territori «és una oportunitat per conèixer la gent, el municipi, la cultura, els espais, les històries... Colera», detalla Pujol. El tercer punt és el desenvolupament de la proposta que s’ha fet sota la línia de pensament de l’Escola de Chicago, aplicant el mateix mètode que Thomas i Zna­niecki van utilitzar el 1918 en l’obra The Polish Peasant in Europe and América (El camperol polonès a Europa i Amèrica).

El fet que s’hagi fet d’aquesta manera permet «reproduir-ho els propers anys amb nous protagonistes, que es desenvolupi en altres municipis. De ben segur que aquí a Colera continuarà», conclou Pujol.

EL CARRER. A mesura que l’alumnat ha anat desenvolupant el projecte, s’ha aprofundit en la història i la idiosincràsia del poble. Un fet que ha permès conèixer algunes característiques sorprenents: «ens vàrem adonar que al municipi no hi ha cap carrer amb nom de dona», explica Barbeta. Aquest fet va motivar que els escolars participessin en un ple municipal on es va exposar aquesta situació i «al final es va acordar que el proper nom de carrer sigui de dona».

L’escola Puig d’Esquers vol agafar aquesta nova nomenclatura viària com «a projecte per al curs vinent. Així els nens i nenes podran veure tot el procés, i també alhora perquè hi pugui participar la gent del poble».