Al món de l’esport hi ha espais que esdevenen autèntics símbols d’una disciplina determinada. En el cas del triatló, aquesta distinció recau a Hawaii, concretament a Kailua Kona, on se celebra la prova triatleta més famosa del planeta. Dos motius justifiquen aquesta sentència: d’una banda, és la més antiga del món –va néixer fa més de 40 anys a Waikiki (després es va traslladar a Kona) amb la participació d’una quinzena d’atletes (actualment, la xifra voreja els 2.000)–, i de l’altra, també és considerada la més exigent. I enguany, enmig d’aquest temple del triatló, hi haurà representació local a través de l’ordienca Laura Martínez (1992), que competeix amb l’equip Triatló Girona Costa Brava Tradeinn.

L’alt-empordanesa va obtenir el bitllet per Kona, prova que culmina anualment una sèrie de curses de classificació de triatló Ironman celebrades arreu del món, a Àustria. Concretament, ho va aconseguir a l’Ironman Kärnten-Klagensfurt del passat 18 de juny, on la protagonista va tenir unes «sensacions boníssimes». «El lloc és preciós i em sentia molt bé, molt en forma, i vaig poder fer una cursa molt mesurada en tot moment: nedant, vaig assolir la meva millor marca, per exemple». 

«KONA ÉS EL SÚMMUM». En cap moment la Laura s’havia plantejat obtenir la classificació per Hawaii, però un cop va arribar a meta, va mirar el temps i es va adonar que tenia slot directe per anar a Kona, va ser conscient de la gesta. «És molt fort, Kona és el súmmum, el Campionat del Món: hi va la flor i nata dels que competeixen. És una sensació brutal que no es pot descriure, una sensació que t’ho has guanyat, patit i lluitat». Conscient que pot ser un tren que només s’aturi un cop al davant, juntament amb la seva parella, el també atleta figuerenc Diego Ribao, van decidir emprendre l’aventura i capgirar una planificació estiuenca que ja estava fixada: «Tenia ganes de passar un estiu desconnectant, però no, finalment haurem d’entrenar», diu Martínez, que no variarà les rutines d’entrenament habituals, perquè «és el que em funciona». «Això sí, aquest cop em prepararé sense la pressió d’haver-ho de fer tot excel·lent, perquè l’esforç ja està fet i això és el premi: ara toca gaudir».

Pel que fa a l’objectiu competitiu, la fita és concisa: «Passar-ho bé i acabar, ja està. El clima és molt extrem –una temperatura elevada i un 70% o 80% d’humitat– i no em marco objectius; si puc igualar els temps que tinc seria espectacular». 

UNA PARELLA LLIGADA A L’ESPORT. La trajectòria d’aquesta ironwoman va molt lligada a la de Ribao. De fet, es va iniciar en aquest esport per inèrcia: després d’acompanyar a la seva parella als triatlons d’arreu del territori, se li va despertar el cuc. «A la segona o tercera prova que vaig anar a veure’l vaig adonar-me que tothom s’ho passava molt bé, i em va picar la curiositat». I dit i fet: la Laura va començar en aquest esport de mica en mica, corrent pocs quilòmetres, amb una bicicleta de segona mà i mirant vídeos de com s’havia de nedar correctament, però l’esforç ha valgut la pena i ha servit per marcar alguns moments cabdals al calendari: el Triatló Sprint d’Empuriabrava, el seu primer triatló i on s’ho va passar «molt bé»; el primer Ironman, que va completar l’any passat a Vitòria i, evidentment, la prova austríaca. En tots els casos ha comptat amb el suport de Ribao, que aquest any s’ha classificat pel Mundial masculí que es farà el setembre a Niça.