Vuitanta anys i de gira amb Victòria. Quin és el secret? 
El que em fa continuar és l’enorme afició per la meva carrera. Per tants anys, tanta lluita i tanta gent que s’adhereix al ‘moviment de Raphael’ durant tants anys. Per a mi és meravellós. Actualment, estic cantant per a cinc generacions i és molt bonic. 

Com s’aconsegueix ser referència de cinc generacions?
Jo no he fet res per aconseguir-ho, però la meva forma de fer ha interessat a vàries generacions. Soc molt diferent als altres. Potser he marcat una forma de fer, sobretot en viu a dalt de l’escenari. El cinema, la televisió, l’èxit de les meves cançons... Sempre m’he preocupat d’estar a la moda  i connectar amb la gent jove.

"M’he mantingut fidel a mi mateix, que és l’important. No pots estar canviant cada any de vestit. Has de tenir la teva forma, el teu estil"

Lluny de les tendències, vostè s’ha mantingut fidel al seu propi estil musical al llarg de la seva trajectòria. Com s’ha aconseguit mantenir fidel?
Tu mateix ho estàs responent. M’he mantingut fidel a mi mateix, que és l’important. No pots estar canviant cada any de vestit. Has de tenir la teva forma, el teu estil. El públic tria el que li agrada: pop, rock... I està Raphael també.

Com em definiria aquest ‘moviment de Raphael’?
Ell. Les coses que faig jo. No imito ningú. Vaig a la meva bola i això sembla que a la gent li agrada.

El ‘Raphaelisme’. Un moviment creat a partir de grans temes com Yo soy aquel, Qué sabe nadie, Yo sigo siendo aquel, Como yo te amo o Escándalo. En quin moment sap que seran un èxit?
Quan escolto els primers compassos ja puc vaticinar què passarà. He gravat moltíssim, amb compositors que s’han dedicat a fer una obra molt completa i meravellosa com José Luis Perales per exemple. En aquest darrer treball estem amb Pablo López. Darrer per ara...

Als 17 anys va decidir canviar la ‘F’ del seu nom per una ‘PH’, així es llegiria igual a tot el món. Ja planejava una carrera a nivell mundial?
Sí (riu). Quin pensament hauria de tenir aquest ‘renacuajo’. Aquestes coses venen adherides a mi. Recordo que em van dir que així es podria llegir a tot el món, però que a la meva terra em dirien ‘Rapael’. No m’ho ha dit mai ningú (riu).

Què significa per a vostè tocar en un lloc icònic com la Ciutadella dins del Festival Sons del Món?
És un plus. A banda de tenir una gran nit, tocar en un lloc tan bonic es queda dins del cor i de ben segur tornaré a desitjar trepitjar de nou.

Quin tipus de concert veurem el proper 7 d’agost?
Una actuació amb gairebé tots els meus èxits i on també presento  nous temes. Canto el mateix més el que es nou. Així, el públic pot veure que continuo treballant, que em preocupo i que encara soc a la ‘cresta de la ola’.

Com s’aconsegueix mantenir-se en aquesta ‘cresta’ durant tant de temps?
No en tinc ni idea. Em limito a treballar fent les coses que sé.