El que avui coneixem com a FASTT comença a caminar el 2013 de la mà de l’Associació FAST i vostè en forma part des dels inicis. Com creix el projecte?
El 2013, el FAST va néixer al Mas Gironí, a Garrigàs, i inicialment jo formava part del grup de suport. El FAST va ser el moviment d'un grup de professionals que feia molts anys que estava a les arts escèniques i va decidir crear aquest espai de trobada per a l'estiu, ja que vam veure que de programació teatral a l'estiu no n'hi havia massa. Hi havia molts festivals de música, però costava bastant trobar propostes teatrals i com que teníem l'espai del Mas Gironí vam aprofitar per fer una programació d'espectacles pensats per a sala, però a l'aire lliure. I així vam començar: fent sopars i vespres de trobades teatrals. Vam fer-ho durant cinc anys, fins al 2018, i en formava part perquè era un moviment molt autogestionat. Llavors, a partir del 2018, el grup inicial va dir que aturava la part organitzativa per descansar una temporada i el 2019 tant jo com l'equip que ho gestiona actualment vam creure que era una proposta que tenia una bona rebuda per part del públic, la gent volia passar-ho bé i eren uns vespres d'estiu molt interessants. A més, ens va sorgir l'oportunitat d'ampliar la proposta no només al Mas Gironí sinó portar-ho a altres municipis i així és una mica com comença tot plegat. Intentem obrir-nos a les arts escèniques en general, no fem tanta programació musical perquè ja n'hi ha i molta. És per això que ens centrem en teatre, dansa, circ, clown, màgia...

El 2020 és quan realment fa un canvi i se suma la doble «T» de «territori». Es fa per donar més valor a la comarca?
Exactament, en el fons l'any de pandèmia per a nosaltres va ser una oportunitat perquè va permetre'ns fer el canvi, va ser un any de traspàs de les edicions anteriors i va sortir la nova versió del FASTT. Vam ampliar la «T» de «teatre i territori» per expandir-nos als municipis i ens va acollir l'Associació de Micropobles de Catalunya, ja que tots els municipis associats són micropobles. 

El festival suma noves poblacions, a quantes arribeu aquest estiu?
Aquest any el festival compta amb fins a deu municipis, alguns de nous: Agullana, Garrigàs, Ordis, Maçanet de Cabrenys, Palau de Santa Eulàlia, Siurana, Sant Mori, Vilamacolum, Vilanant i Vilaür.

De fet, la comarca de l'Alt Empordà té molts micropobles. 
L'Alt Empordà diria que és la comarca amb més micropobles de tot Catalunya!  Per tant, tenim opcions de créixer [entre riures].

A més, el festival compta amb una programació d'alt nivell, amb algunes de premiades com ara El Gegant del Pi i a preus populars. Com ho treballen?
Un dels objectius del  festival és el de portar espectacles que serien complicats de portar o gestionar en aquestes poblacions, tant tècnicament, perquè el material tècnic el posem nosaltres, com econòmicament, ja que per sort tenim el suport de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Girona a banda del Consell Comarcal de l'Alt Empordà. Les institucions donen suport al projecte, ja que realment hi ha una desigualtat territorial per poder portar a la resta de municipis aquests espectacles i això ens permet posar les entrades a preus populars i fer així que els espectacles siguin accessibles a tothom. També fem abonaments perquè la gent pugui anar a veure més d'un espectacle i una mica l'objectiu és fer créixer aquesta xarxa d'arts escèniques al territori. 

Hi havia un titular seu que ho definia molt bé: «portar teatre gran a pobles petits».
Amb els micropobles sempre tenim aquest dilema de dir «pobles petits», ja que no es consideren pobles petits sinó pobles de pocs habitants. En el fons, de terme municipal i de territori en tenen molt i el concepte «petit» a vegades ens fa menysprear el municipi i, de fet, són pobles amb pocs habitants, però són grans pobles. 

A banda de la programació, involucreu el poble amb la proposta Micropobles a Escena,  la creació escènica pels veïns i les veïnes dels municipis que formen part del FASTT Empordà. Com ho rep la població?
Fem Micropobles a Escena des del 2020 i la intenció és que, a banda de venir com a espectador i gaudir de l'espectacle, també hi hagi l'oportunitat de ser-ne creador o creadora i de formar part d'un projecte de creació. Cada any convidem una companyia professional diferent i el que fa és crear un espectacle des de zero amb els veïns i les veïnes. Enguany, ja estan creant un espectacle a través de la tècnica teatre fòrum amb la companyia NUS. 

Quan és l'estrena de l'espectacle?
Ara s'estan fent els assajos i el dia 1 de juliol farem una festa inaugural per presentar tota la programació d'aquest estiu, els artistes i la gent dels municipis farà la primera representació del teatre fòrum. De moment la proposta encara no té nom, l'estan definint.  

Gira entorn el gènere i la violència en entorns rurals, oi?
Sí, el teatre fòrum és una manera de treballar, és a dir, una tècnica teatral i sempre tracta les injustícies través de la quotidianitat. El que hem fet ha estat escollir una temàtica i els i les participants han desenvolupat l'espectacle a través d'aquestes injustícies. A més, com a públic assistent quan anem a veure l'espectacle el que fem és debatre sobre la injustícia en qüestió i d'alguna manera s'ha d'intentar trobar una solució al que ens plantegen des de l'escenari. 

S'hi ha sumat molta gent al projecte?
Tenim una quinzena de participants. És molta gent en relació amb la quantitat de participants que podien ser, tampoc pot ser un espectacle amb molta i molta gent.Tenim participació de sis dels deu municipis d'enguany i la rebuda ha estat molt bona. Sobretot als nous municipis d'aquest any, Agullana i Maçanet de Cabrenys, que de seguida s'han sumat a la proposta. 

"Al final, les representacions teatrals són un reflex de la realitat i el que veu la gent és un mirall de què passa a la societat"

Parlava d'injustícies i, tot i que cada vegada menys, en el món de les arts escèniques encara hi ha un sostre de vidre difícil de trencar. Ho creu així?
He tingut molta sort i és una sort vinguda pel treball que hi ha darrere, però és cert que encara costa molt trobar festivals i projectes culturals encapçalats per equips majoritàriament femenins. Nosaltres, tant a l'hora de fer equip com en la decisió de la programació intentem posar-hi mirada feminista. I és una mirada que engloba molts factors, no només la paritat sinó també els valors i el debat de cada espectacle, ja que considerem que és important. Al final, les representacions teatrals són un reflex de la realitat i el que veu la gent és un mirall de què passa a la societat. 

La passió pel teatre li ve de casa, del seu entorn, expliqui'ns com ha estat la seva trajectòria.
Com bé dius em ve de família, tant en Txema com la Maria Àngels sempre han treballat en empreses d'espectacles i és per això que ho he viscut tota la vida i des de molt petita. Tenia clar que volia dedicar-me al món del teatre i vaig fer la carrera d'Art Dramàtic a Mallorca. Ara tinc una companyia de teatre, La Llarga, i em dedico professionalment a actuar. Intento combinar la part de direcció i producció amb la part artística de creació d'espectacles, això també m'ajuda a tenir una mirada artística a l'hora de fer la part de programació del festival. 

Què més té entre mans?
Amb La Llarga estem de gira amb l'espectacle Confitura de codony i estem començant a crear el nou espectacle, que no en puc dir res perquè encara estem pensant què serà. També ajudo i col·laboro en la producció d'altres companyies a engegar màquines i encarar projectes.  

Què li dona el teatre?
Bona pregunta! No sé si és que m'apassiona el fet de buscar reptes nous i noves maneres de fer perquè soc una persona inquieta i m'agrada molt canviar. En aquest món, a cada projecte has de buscar una mirada nova i saber com te'n sortiràs i, de fet, penso que és el que em motiva més. En la part d'organització és el fet de poder veure diferents maneres d'entendre el món, ja que els espectacles et donen mirades que potser no tindries o no valoraries. En canvi, les perspectives diferents et donen un punt de vista que potser no hauries tingut i aquest és segurament un dels factors que més m'agrada. 

I ara cap on mira el FASTT?
És difícil de dir per què el festival té moltes possibilitats i és un festival que pot créixer molt, no només en l'àmbit comarcal sinó fins i tot nacional. M'agrada escampar aquesta manera de fer i crear amb xarxa i treballar amb la col·laboració dels diferents municipis. És cert, però, que s'ha d'estudiar bé per fer una crescuda sostenible. Penso que si apostem per créixer ha de ser a poc a poc i amb bona lletra, per saber ben bé com utilitzem els recursos i com fer que les companyies tinguin més possibilitat d'actuar en espais que tindrien dificultats.