Comptant cuablanques
El Projecte Orenetes vol censar els nius d’aquesta espècie per conèixer l’estat d’aquests ocells a tot el territori

Aerosols, citronel·la, insecticides, repel·lents... El que faci falta per lluitar contra un dels animals més emprenyadors: els mosquits. Tot i això, un dels millors mètodes per eliminar aquest insecte ens l’ofereix la sàvia natura: l’oreneta cuablanca (Delichon urbicum). Aquesta au migratòria té la particularitat d’alimentar-se d’insectes situats a prop de les colònies de cria «al voltant d’1,5 kilòmetres de radi dels nius» explica Xavier Riera, responsable de l’àrea de divulgació i formació de l’Institut Català d’Ornitologia. Per tant, treuen molts mosquits de l’entorn on viuen i són alhora «un indicador de salut del nostre entorn. L’alimentació d’insectes voladors indica una bona qualitat de l’aire, o no, i també de l’aigua, ja que aquests insectes posen les larves en aigües dolces».
PROJECTE ORENETES. La cuablanca és un animal protegit i, com a tal, se’n té una especial cura. Per això des de l’Institut Català d’Ornitologia (ICO) han impulsat el Projecte Orenetes, una iniciativa que s’estén per tot Catalunya i que busca fer un seguiment sobre la nidificació d’aquest ocell al medi urbà.
Està pensat perquè hi participi qualsevol persona o col·lectiu i no és necessari tenir grans coneixements previs sobre els ocells. Des de l’any 2021 es va implementar un sistema més senzill que permet informar dels nius d’aquest ocell a través de l’aplicació Projecte Orenetes o bé d’uns senzills passos que es troben detallats al web orenetes.cat.
Aquesta actualització ha fet «batre els rècords de participació» segons Riera. Un fet que també ha succeït a l’Alt Empordà, on cada vegada més municipis ja ofereixen dades sobre el nombre de nius en superfície urbana. Aquests recomptes es fan anualment entre l’1 de maig i el 31 de juliol. Les dades s’estan obtenint a través d’iniciatives per censar nius, com la celebrada a Colera el passat 28 de maig, on s’han detectat 9 nius en bon estat i un en construcció.
EL CENS. El fet de localitzar i informar dels nius fa que aquests entrin dins del banc de dades. D’aquesta forma serveixen per computar en els resultats numèrics finals i alhora poden ser tinguts en compte pels propis municipis per prendre mesures i atorgar certs permisos.
La principal causa de desaparició d’aquest nius no és l’abandonament, «molta gent trenca els nius de forma deliberada. Cal recordar que aquesta espècie està protegida tot l’any, no només en època de cria. Està prohibit i comporta una sanció econòmica».

No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari