Els resultats del 28-M han deixat gairebé totes les alcaldies de la comarca definides. I només hi ha sis municipis (Castelló d’Empúries, la Jonquera, Llançà, Roses, Vilafant i Palau-saverdera) pendents d’uns pactes que, aquesta setmana, sembla que ja s’han començat a gestar (vegeu pàgina 16). En aquest context, fins a 37 dels 68 alcaldes actuals de l’Alt Empordà (és a dir, més de la meitat) repetiran en el càrrec durant el proper mandat. I 18 ho faran sense oposició. Això serà així o bé perquè les seves candidatures eren les úniques que es presentaven, o bé perquè els electors han avalat la feina feta durant els últims quatre anys i les altres llistes no van obtenir prou vots per estar representades al nou consistori.

A més, també hi ha 13 alcaldes que, malgrat que el 17 de juny s’estrenaran en el càrrec, es postulaven com la continuïtat d’uns batlles que van decidir no tornar-se a presentar. I a l’altra cara de la moneda hi ha els 12 candidats que han desbancat els governants actuals o les seves propostes de continuïtat i els han enviat a l’oposició.

Entre aquest garbuix de dades (vegeu tots els noms a les taules), cal destacar alguns casos específics d’alcaldes i alcaldesses força històrics o emblemàtics que la setmana que ve s’acomiadaran de la política municipal, com per exemple Joan Fàbregas (Albanyà), Pere Torrent (Peralada), Martí Armadà (Vilabertran) o Carles Àlvarez (Vilamalla), que seran substituïts per Anna Maria Mogas, Miquel Brugat, Eudald Brugat i Albert Ramos, respectivament. D’altres, com Martí Espigulé (Cabanelles) o Carles Fortiana (Llers), cediran la vara als seus successors però continuaran treballant com a regidors. I com a exemples de persones que han ocupat el càrrec de màxima responsabilitat dels seus ajuntaments durant diverses legislatures i que el proper mandat hauran de fer oposició hi ha Pere Maluquer (Pau), Josep Fuentes (Pont de Molins) o Xavier Barranco (Portbou).