El passat 21 de maig es va celebrar la XVI Trobada de la Gent Gran a Vilatenim, organitzada pel Centre Recreatiu Empordanès. Un centenar de persones es van aplegar entre una celebració eucarística, acompanyada per la Coral de Peralada, i un dinar de germanor, amb la presència d’una representació dels regidors de l’Ajuntament de Figueres. A finals d’agost, per Sant Joan Baptista, i a mitjan gener, per Sant Antoni, Vilatenim celebra les seves dues festes, la major i la petita. Com qualsevol poble de casa nostra. I és que Vilatenim era un municipi independent fins al 1975, any en el qual va ser annexionat a Figueres. 
Des d’aleshores, mantenir la seva identitat pròpia és un objectiu prioritari dels veïns. En una campanya d’eleccions municipals, com la que acabem de viure, és habitual que les diferents formacions polítiques organitzin algun acte o dediquin unes hores a intentar captar el vot dels electors, encara que només siguin uns pocs centenars. Tot i que han passat gairebé 50 anys des de l’annexió, el sentiment de pertinença a un poble es manté de generació a generació entre unes desenes de famílies que en són autòctones. Però també han sabut impregnar d’aquest sentiment gent que hi ha vingut a viure en les darreres dècades, especialment a les zones residencials que s’hi han construït. El Cinturó de Ronda separa clarament Figueres de Vilatenim (tot i que el seu antic terme abraça el barri de la Marca de l’Ham) i això li permet una clara diferenciació urbana entre una zona i l’altra.

I aquesta identitat pròpia va patir una nova sacsejada a començaments del segle xxi, quan es va projectar la finalització del desdoblament de la carretera de Roses, la C-260, des de Vila-sacra fins a Figueres. Un munt de cases situades a peu de carretera van haver de ser enderrocades, entre elles l’edifici del Centre Recreatiu Empordanès (CRE), l’emblemàtica entitat del poble que es va crear l’any 1946 gràcies a l’esforç —i a les aportacions econòmiques— dels veïns. Allà s’hi celebraven balls, concerts i altres activitats culturals i de lleure fins que va anar a terra.

L’entitat va rebre la corresponent indemnització i immediatament es va posar a treballar amb l’Ajuntament de Figueres per tal de poder construir un nou immoble en un solar de la zona. Fins a dia d’avui, no hi hagut maneres de trobar el pressupost i la fórmula legal per desencallar el projecte. Aquesta és una promesa electoral dels darrers mandats que només s’ha solventat parcialment amb l’habilitació d’un envelat permanent, situat a tocar de l’estadi municipal. Els veïns, però, no obliden el CRE i per això, a la passada Trobada de la Gent Gran, les etiquetes del cava que es va regalar a les famílies reproduïen l’antiga façana, i la xapa de cava era l’escut del poble.

UNA MICA D’HISTÒRIA. Remuntem-nos fins a l’any 1975, quan Vilatenim era un municipi independent. Els seus veïns es guanya­ven majoritàriament la vida fent de pagesos i el fet que una part del poble fos creuada per la carretera de Roses no els havia causat gaires problemes fins a l’arri­bada massiva del turisme, a partir de la dècada dels 60 del segle passat. La construcció del barri de la Marca de l’Ham en el seu terme municipal va ser el cop de gràcia per demanar l’anne­xió a Figueres. La ciutat veïna podia facilitar tots els serveis que requerien els seus habitants, que en poc temps van multiplicar per 10 la població autòctona (aleshores d’uns 300 veïns).
Malgrat aquesta annexió, la part rural de l’antic municipi va voler mantenir la seva pròpia identitat fins al punt que des del 1984 disposen d’un consell municipal i d’un alcalde de barri que vetlla per mantenir aquesta especificitat. Josep Portell va ser el seu primer president, després que en temps de l’alcalde Marià Lorca —en el segon mandat de l’arribada de la democràcia als ajuntaments— s’impulsés aquest reconeixement, llargament reivindicat en la primera dècada de l’annexió a través d’una potent associació de veïns. Inicialment tenia competències merament consultives, però amb el pas dels anys ha anat incrementant el seu àmbit d’actuació, tot i que darrerament ha quedat desactivat davant la intenció de crear uns consells municipals a tota la ciutat que, de moment, es troben aturats a l’espera del que decideixi el nou ajuntament.

La primera cita documental del nom de Vilatenim data de l’any 982, quan apareix un document escrit en llatí medieval que parla de «Villa Timinii», segons va determinar la historiadora Maria Josefa Arnall. La denominació actual ja apareix quan s’esmenta l’església de Sant Joan l’any 1149. L’historiador Joaquim Botet i Sisó, que va escriure el volum dedicat a Girona de la Geografia Comarcal de Catalunya, descrivia Vilatenim, a principis del segle xx, com un municipi on «el terme és pla i el terreny, de bona qualitat. Produeix grans, llegums, farratges, oli i vi i s’hi cria bestiar i aviram. El reguen el torrent de Galligans i el riu Manol, i a la part de migjorn, prop del Far, s’hi forma un petit estanyol. Fora de la rajoleria no s’hi exerceix altra indústria que l’agricultura».

Dos llibres expliquen la història del poble. El 1985, el cronista Josep Maria Bernils Mach va escriure’n una monografia de més de cent pàgines on es relata documentalment tot el passat del municipi. El 2015 l’Ajuntament de Figueres va editar el llibre Vilatenim. Memòria d’un poble que va ser el resultat d’una exposició que s’havia inaugurat a la seu del Consell Municipal l’any anterior. El volum, de gran format i amb més de 200 pàgines, aplega centenars de fotografies recollides per iniciativa de Sílvia Carbó, Carme Castelló, Rosa Duch, Dolors Madern i Marta Tubert. En definitiva, memòria històrica d’un municipi que no vol passar de Vilatenim a «Vilateníem».