Conèixer la projecció de necessitats sanitàries i socials derivades de l’envelliment i la variabilitat segons les diferències interculturals que hi ha a la comarca. Aquest és l’objectiu de l’estudi Visions i creences de l’envelliment segons l’origen cultural. Informe de l’anàlisi de l’Alt Empordà, elaborat en el marc d’INDIKA Pol de Salut i Social de l’Alt Empordà i coordinat per la doctora Mariona Gifre i la doctora Pilar Monreal, del Grup de Recerca Envelliment, Cultura i Salut de la Universitat de Girona (UdG). 

Aquesta és la primera anàlisi d’aquest tipus que es fa a la comarca, i ha comptat amb la col·laboració de la Fundació Salut Empordà. En la seva elaboració, hi han participat 46 persones de sis grups culturals diferents: Àfrica central, Àfrica del nord, Europa central, Amèrica llatina, Catalunya i Europa de l’est, seleccionades a partir dels contactes que han tingut amb serveis socials o de salut. 

Els resultats de les enquestes denoten que algunes percepcions relacionades amb l’envelliment són comunes en totes les cultures, mentre que en altres punts sí que hi ha divergències. Entre les similituds hi ha la voluntat d’integrar-se i tenir una participació activa en la societat; la necessitat de rebre un acompanyament personalitzat a l’hora de fer tràmits digitals; la petició d’un punt d’atenció i informació comunitari i sensible a la diversitat de les persones grans; la reclamació de millores en l’atenció domiciliària, o la voluntat d’envellir a casa com a preferència principal. Una voluntat que s’enllaça amb la demanda de canvis en els serveis i l’accés a l’atenció domiciliària (i apareixen reclamacions entorn de la incorporació de noves propostes habitacionals més enllà de l’actual sistema residencial i equiparables a altres països europeus). 

En canvi, en altres aspectes les percepcions sí que són diferents. En alguns grups, la religió és un factor molt rellevant, i l’estudi destaca que les persones de cultura no catòlica no disposen d’espais per a rituals funeraris a l’Alt Empordà. Un fet que, a vegades, comporta alteracions en el procés d’envelliment que marquen l’última etapa vital. A més, també hi ha visions diferents del paper de la família en l’obligació de la cura, o una percepció diferent del moment d’entrada a la vellesa (per a alguns és el moment de la jubilació i per a altres, el moment en què apareixen els primers símptomes de dependència).

Finalment, el treball descriu tres perfils diferents d’afrontament de l’envelliment no vinculats a l’origen cultural. Tres perfils de persones que posen com a element prioritari en aquesta etapa aspectes com el retraïment i la contemplació en el marc de la família i la comunitat, la realització d’activitats d’oci i lleure actiu, o la reivindicació social pel manteniment de l’activitat i participació en el si de la societat.