El proper cap de setmana se celebra l’Aplec de la Sardana de Figueres. Enguany arriba a la 62a edició i inclou, diumenge, l’aplec pròpiament dit, i dissabte, un concert, al vespre. Des de la primera edició, el Foment de la Sardana Pep Ventura ha estat l’entitat encarregada d’organitzar-lo i, malgrat les vicissituds viscudes, el cap de setmana sardanista es manté ben viu a la ciutat, tot i que adaptat a les demandes del públic. I tot plegat enmig de la controvèrsia que des de fa dècades envolta el futur del món sardanista en general i d’aquestes trobades en particular.

El concert de vigília de l’aplec serà dissabte a les 19 h a La Cate, a càrrec de la cobla Ciutat de Girona, dirigida pel director Esteve Molero, amb sardanes interpretades en commemoració del centenari del naixement dels compositors Agapit Torrent, Lluís Albert i Martirià Font, i en commemoració del primer aniversari de la mort del compositor Jesús Ventura. La vetllada finalitzarà amb una estrena del compositor Joan Puig, dedicada a en Toni Gadea.

Pel que fa a l’aplec, que se celebrarà a la Rambla (tot i que en cas de mal temps es traslladarà a la plaça de Catalunya), comptarà amb les cobles Montgrins, Sant Jordi – Ciutat de Barcelona i Bisbal Jove. Es faran sessions de matí i tarda, a partir de les 10.30 h i de les 16.30 h. Segons han explicat els organitzadors, hi haurà cinc estrenes de sardanes dels compositors Josep Font, Josep A. López, Joaquim Hostench, Josep M. Surrell i Joan Vila. El cartell anunciador de l’aplec és obra de l’estudiant Carla Bosch Moiset, com a resultat del concurs de cartells convocat, per segon any consecutiu, entre els alumnes de segon de batxillerat artístic de l’Institut Alexandre Deulofeu. Amb aquesta iniciativa es vincula el talent jove de la ciutat amb els centres d’ensenyament i les entitats culturals.

UNA MICA D’HISTÒRIA. Ens hem de remuntar a l’any 1927, quan es va constituir la primera entitat sardanista figuerenca, que portava el nom de Foment de la Sardana.  Feia quatre anys que s’havia produït el cop d’estat del general Primo de Rivera i des del govern s’havia manifestat una clara oposició als valors tradicionals catalans. Per damunt d’aquest panorama polític, a la ciutat hi havia un grup de persones que eren unes profundes defensores de la sardana. Era un col·lectiu que es mostrava molt actiu i que per la Santa Creu d’aquell any va organitzar un concurs de colles al Parc, seguit per un considerable nombre de públic. Aquesta circumstància els va portar a la creació d’una entitat popular sardanista.

En el seus inicis el Foment de la Sardana era una secció del Casino Menestral Figuerenc, però el 1930 va passar a la Societat Coral Erato. El seu primer acte va consistir en la col·locació d’una làpida en el nínxol  del cementiri municipal on descansaven les despulles de Pep Ventura, que fins llavors estava tapiat amb un envà enguixat i unes lletres pintades. Va ser realitzada per l’escultor Frederic Marès i dibuixada per l’arquitecte Pelaio Martínez. Actualment, les restes del músic descansen en el panteó de figuerencs il·lustres, tot i que la làpida encara es conserva en uns dels jardins del recinte.

Les activitats sardanístiques de la nova agrupació Foment de la Sardana van iniciar-se dues setmanes després amb una gran audició de sardanes a la Rambla amb les cobles Els Rossinyols, de Castelló d’Empúries, i La Filharmònica, de Figueres. Va ser el preludi de l’aplec. La primera junta estava presidida per Marcel Dalmau, un botiguer de bijuteria del carrer de Girona, de secretari en feia Jacint Bosch, que tenia una adrogueria a la Rambla cantonada al carrer de la Portella, i el secretari tècnic era el músic i pianista Francesc Basil.
Aquesta entitat va publicar una revista titulada La dansa més bella, que editava Josep Puig i Pujades, i l’any 1929 va organitzar un gran aplec al Parc Municipal en pro del monument que volien erigir a Pep Ventura. L’any 1936, en esclatar la Guerra Civil espanyola, l’agrupació es va desfer.

El 1964, superades les dues primeres dècades del règim franquista, va començar a actuar una comissió gestora per tornar a crear a la ciutat una entitat sardanista pròpia. Així va néixer el Foment de la Sardana Pep Ventura, creada oficialment l’any següent, que fou presidit per Melcior Comas, un funcionari civil que treballava en el castell, i a la seva mort, per Ferran Arbusà, un administratiu d’una gran empresa alimentària figuerenca. Ells aconseguirien portar a cap el projecte del monument a Pep Ventura, erigit a la plaça del president Josep Tarradellas l’any 1972. 

Des d’aleshores, la seva tasca, amb els alts i baixos corresponents, ha permès mantenir una programació sardanista estable al llarg de tot l’any. L’entitat està presidida actualment per Montse Mauné, neta i filla de músics i compositors, que ha sabut donar-li un nou impuls a partir de l’any 2017, quan Figueres va acollir la Capital de la Sardana.