Coincidint amb la fase més greu de la pandèmia de la covid-19, el nombre de parts registrats a l’Hospital de Figueres durant els anys 2022 i 2021 va baixar exponencialment respecte dels registres del 2020. L’any passat el descens va ser d’un 2%, però la davallada més pronunciada s’havia detectat el 2021, quan el percentatge va arribar al 13%.

Així ho indiquen les dades de la infografia «La natalitat a l’Alt Empordà 2022», recollides per l’Institut de Recerca Glòria Compte de la Fundació Salut Empordà (FSE) i publicades a l’INDIKA – Pol de Salut i Social de l’Alt Empordà. La publicació analitza les xifres de nadons nascuts vius entre els anys 2020 i 2022 a l’Hospital de Figueres, que és el centre sanitari de referència de la comarca.

El 2022, n’hi van néixer 734, entre els quals hi havia 384 nens i 350 nenes, i la davallada més destacada es va detectar en les mares de nacionalitat espanyola. De fet, la variació per nacionalitat de les mares indica que entre el 2021 i el 2022 el nombre de parts de mares espanyoles va baixar un 2,7% (entre el 2020 i el 2021 havia baixat un 22%), però els de mares marroquines va augmentar un 6,7% (entre el 2020 i el 2021 havia caigut un 11,8%).

Val a dir que el 44,96% de les progenitores són espanyoles (per primer cop a la història són menys de la meitat) i el 28,34%, marroquines. I tot i que en major percentatge, també hi ha força representació de parteres originàries d’Hondures (4,77%), Romania (3,95%), Colòmbia (2,18%), el Senegal (2,18%), Bolívia (1,91%), la República Dominicana (1,36%), Gàmbia (1,36%), el Brasil (0,95%) i Ucraïna (0,82%). Però aquestes nacionalitats més minoritàries (en total n’hi ha una trentena) es van mantenir relativament estables durant el període pandèmic.

UN DESCENS QUE ÉS TENDÈNCIA. Si s’analitza la tendència de naixements en una franja temporal més extensa, partint de les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), queda palès que la davallada de la natalitat a l’Alt Empordà va començar el 2008, tot i que el descens més acusat va arribar l’any 2020. I d’aleshores ençà aquesta proclivitat encara no s’ha revertit. 

Tal com es pot observar al gràfic de l’esquerra, l’any 1998 naixien una mitjana de 8,85 nadons per cada 1.000 habitants. Llavors la corba mitjana va començar a pujar, i va arribar al punt àlgid el 2008, quan van néixer 12,78 nadons per cada 1.000 habitants. I aleshores la tendència va començar a baixar, fins que el 2021 van arribar al món 7,66 infants per cada 1.000 veïns i veïnes de la comarca.