Coincidint amb la missa solemne del dia de la Santa Creu, el rector de la parròquia de Sant Pere de Figueres, mossèn Miquel Àngel Ferrés, va anunciar que el proper mes de juny se celebraria el 75è aniversari de la consagració de l’altar major de l’església, una peça d’un gran valor artístic i patrimonial. Aprofitant la cerimònia religiosa del 3 de maig, es va lliurar als assistents un tríptic que posa en valor tota la simbologia de l’ara i es va anunciar que es preparava algun acte commemoratiu.

L’autor d’aquest conjunt escultòric, i d’altres del mateix temple, és Carles Collet, sens dubte un personatge molt singular que paga la pena de posar en valor i de recordar arran de l’efemèride. Un artista que també té una obra seva als carrers de la ciutat, concretament el conjunt de dues figures humanes que hi ha a la plaça de la Palmera i que va ser inaugurat a la primavera de l’any 1977, coincidint amb la commemoració dels 75 anys de la creació a Figueres de l’Agrupació Mútua del Comerç i de la Indústria. L’obra porta per títol Solidaritat i està caracteritzada per les seves formes estilitzades i rugoses.

Abans de tornar a l’altar major de Sant Pere, coneguem, però, l’autor. Charles Collet va néixer a prop de Ginebra l’any 1902 i va morir a Barcelona el 1983. Tot i que les seves biografies parlen sempre que es tracta d’un escultor suís, en realitat va estar més de 60 anys treballant i formant-se a Catalunya, segons els seus biògrafs. Entre ells hi ha el recordat escriptor figuerenc Joan Guillamet, el qual escrivia el 1977, al setmanari 9País, precursor d’Hora Nova, que l’artista «ha assolit una catalanitat que no ofereix cap mena de dubte» i fins i tot proposava anomenar-lo Carles en lloc del nom afrancesat de Charles.

Collet es va formar a Ginebra entre el 1918 i el 1923. Aquell mateix any, a Barcelona, treballà al taller dels Corberó i amb l’orfebre Ramon Sunyer. El 1929 esdevingué professor de l’Escola Massana. Durant la Guerra Civil  tornà a Suïssa, però a començaments de la dècada dels 40 ja torna a Catalunya i no en marxa mai més. Va treballar en nombrosos encàrrecs privats i públics i feu algunes exposicions. Va participar en el noucentisme tardà, però evolucionà cap a formes més esquemàtiques, d’estructura angulosa que, emprant el plom i el ferro, sovint voregen l’abstracció. Figueres té el privilegi de comptar amb una escultura de cada estil.

L’ALTAR MAJOR. Segons va recollir Guillamet, poc temps després del retorn de Collet a Catalunya, els arquitectes Enric Mora, Josep Maria Segarra i Amadeu Llopart van contactar amb ell per encarregar-li una feina singular. Eren els responsables de la reconstrucció de la parròquia de Sant Pere de Figueres, molt malmesa per haver estat parcialment enderrocada durant el conflicte bèl·lic. Tots tres el coneixien i li van demanar que realitzés algunes de les peces escultòriques que havien pensat per a aquell temple, que es volia que fos gairebé una catedral, atès el pes de la ciutat en el conjunt de la demarcació de Girona ja en aquells anys i abans del conflicte. En aquest sentit, l’artista va ser l’autor de l’escultura de Sant Pere que presideix l’església, les imatges del viacrucis i les ja esmentades escultures en relleu que hi ha a sota de l’altar major i a les trones. 
Tot plegat representa una destacada aportació de Collet al patrimoni artístic de la ciutat, que de ben segur li comportaria nombroses estades a Figueres i un cert reconeixement de la gent i de la societat de l’època. De fet, Guillamet assenyala que després de preparar el grup escultòric de la plaça de la Palmera, que coincidia amb els 75 anys d’edat de l’autor, aquest li havia manifestat la seva voluntat «de vincular-se amb el nostre Empordà i d’agermanar-se artísticament amb il·lustres escultors del país com Llorenç Cairó i Anton Casamor». No va poder ser, sense que en coneguem els motius. De fet, sis anys més tard Collet ja va morir.

Pel que fa a la simbòlica ara de l’altar major de Sant Pere, consagrat el 27 de juny de 1948, cal destacar que està feta amb pedra de Figueres i alabastre. Al frontal, d’esquerra a dreta, hi veiem quatre plafons que representen les escenes de la Nativitat, l’últim sopar, la Santíssima Trinitat, l’enterrament i l’ascensió al cel. Als laterals, trobem els de Melquidesec, oferint el pa i el vi, i el sacrifici d’Abraham. A la part posterior, es representen raïms i espigues, l’au fènix i el pelicà, i al damunt un text inscrit en llatí. La imatge de Sant Pere, del mateix autor, que presideix el temple, té una alçada de 2,43 metres i també està feta de pedra de Figueres. Va ser col·locada i beneïda el dia de Sant Pere de 1943 —enguany, per tant, farà 80 anys—, abans que s’acabés la reconstrucció. Tot plegat, convida aquest any a celebrar les dues efemèrides.