La seva voluntat és divulgar la gastronomia índia a través dels gustos i aromes més tradicionals i amb els beneficis crear un hospital i una escola al seu país d'origen, ja que Singh té una gran vocació social.

Fa pocs mesos ha obert les portes d'un nou restaurant de gastronomia índia a la ciutat de Figueres i ha tingut una bona acollida. Com han sigut els primers mesos?
Els primers mesos han anat bastant bé. Si fas una cosa amb el cor i amb moltes ganes, sempre funciona. 

Per quin motiu va escollir la capital de comarca, Figueres per ubicar-lo?
Fa temps que visc a Llançà, per tant, conec el territori de l'Empordà. Soc llançanenc i durant la pandèmia de la covid-19 vaig intentar ajudar la gent del poble de Llançà, ja que a través d'altres empreses que tinc vam contribuir a la Creu Roja, l'Ajuntament de Llançà, el CAP i tota la seva comunitat. És per això que l'Ajuntament de Llançà va fer-me entrega de la Llança d'Or 2021 i durant l'acte de la Policia Local també em va fer un reconeixement per la meva tasca. 

Com hem d'entendre la proposta gastronòmica d'Indian Chef?
Avui dia, molta gent ha tornat a menjar ràpid i a no cuidar-se el cos ni la salut. Nosaltres, al restaurant Indian Chef el que volem és explicar a la ciutadania que el menjar és el més important de la seva vida: si el teu cos no està bé, res està bé. Hi ha moltes persones que avui dia mengen ràpid i a fora d'hora i estem deixant de banda el fet de menjar bé i saludable. Al restaurant el que fem és oferir la gastronomia típica de l'Índia i donar importància a les espècies i als productes locals del país com ara la cúrcuma, el gingebre, el cardamom, el clau... A més, les espècies i herbes naturals que utilitzem les premsem amb el morter, de la manera més tradicional. Avui dia, hi ha molta gent que ha tornat a utilitzar les espècies ja preparades en pols o altres elaboracions fetes com ara la sopa en pols, que hi posen aigua i ja tenen la sopa feta. Però ens hem oblidat de la cuina de la mare, que cuinava amb verdures naturals i en feia un bon caldo. La nostra gastronomia és, bàsicament, menjar saludable. També vull destacar que el nostre xef sap dominar molt bé les espècies i això és la base de tot. A més, un dels nostres objectius és que amb els guanys del restaurant puguem crear un futur millor per al poble de l'Índia. 

A què es refereix?
A banda del restaurant, tinc altres negocis com ara supermercats a Figueres, Roses i Llançà i ja en tinc prou, econòmicament parlant. El motiu i objectiu del restaurant és ajudar una gran comunitat que hi ha a l'Índia i crear una escola i un hospital per als més de 600 nens i nenes que ja ajudem amb accions fetes des d'aquí o amb els viatges que fem allà. 

Vostè té un fort vessant social i fa tasques de voluntariat. Què vol aconseguir amb la seva fundació?
Tenim una fundació pròpia que no treballa per recaptar diners, al contrari, el que fem és, sense anar més lluny, compartir el que sembrem amb la gent del nostre país. Quan viatgem a l'Índia, ens adonem de la realitat social que hi ha allà. Cal pensar que hi ha molts nens i nenes petits, acabats de néixer i d'entre 3 i 5 anys, que no tenen ni sabates, no van al col·legi o viuen en cases sense sostre. No tenen una bona higiene ni gairebé roba i, personalment, penso que aquesta mainada, igual que els meus fills, té el mateix dret de viure bé en aquest món, ja que tothom és igual. Per a mi, sigui a Espanya, l'Índia o el país que sigui, tots som iguals perquè la humanitat és el més important. Fa temps que treballem en aquest projecte i realment el restaurant fa que 600 nens tinguin sabates, roba, medicina... Molts d'aquests nens i nenes de l'Índia moren per no tenir bon aliment o medicaments i a vegades fa vergonya dir el que passa al teu país, però cal dir la veritat i la realitat social que hi ha. Aquesta és la missió del restaurant: ajudar tota aquesta mainada de l'Índia que necessita educació i sanitat.

També ha bolcat els seus esforços i ha sigut  de gran ajuda a Ucraïna durant la guerra. Expliqui'ns la seva experiència. 
Vaig estar cent cinquanta dies a la guerra ucraïnesa ajudant a rescatar gent, fent menjar per a la comunitat i ajudant la mainada. Molta premsa espanyola i també anglesa parlaven de nosaltres. S'ha d'ajudar la humanitat i així és com sé fer-ho. 

Tornant als fogons d'Indian Chef, quin diria que és el secret de la cuina índia?
Primer de tot, si mirem la cuina espanyola o catalana veiem que les preparacions són semblants, i des del restaurant el que intentem és ser sincers i treballar amb els productes més naturals possibles. Per exemple, fer plats amb cúrcuma, coriandre, ceba o all natural ja et dona un bon gust i un bon aroma. Només et cal una persona que sàpiga cuinar-ho i el nostre xef és un expert en aquest sentit. No fem res de l'altre món, ja que l'arròs que cuinem és sembrat per nosaltres a Índia o l'arròs basmati ens el porten del nord de l'Índia. A més, d'altra banda, també cal saber que la nostra cuina és més saludable perquè no utilitzem farina de blat, usem farina de cigró o de llentia, d'arròs... És cert que també fem servir una farina de blat, però aquesta conté molt poc gluten. I un altre exemple de cuina saludable és la carn que utilitzem, que gairebé no té greix.

Els productes i ingredients que fan servir a la cuina són cultivats aquí?
Tenim un petit camp a Tarragona, d'un amic que el gestiona i ens sembra totes les verdures que ens permet el clima d'Espanya perquè és molt semblant, en certa manera, a la terra de l'Índia. La terra de Catalunya és bona per cultivar i hem fet proves de sembrar productes d'allà i han sortit bé, com ara l'ocra, el cogombre amarg, el pebre vermell picant... Ara també estem sembrant cúrcuma i alls i és això el que dona un bon sabor a les elaboracions gastronòmiques.

Què hem d'aprendre de la gastronomia hindú?
A cuinar lent i amb calma. També hem d'aprendre a cuinar amb fang, ja que totes les cassoles i terrines que tenim són fetes de fang i el nostre forn també és de fang.

En un dels plats de la carta han intentat plasmar la història del seu país. Expliqui'ns com pot cabre dins d'un sol plat tota l'Índia?  
Per començar, l'aperitiu més important de l'Índia és la samossa. Quan hi ha una celebració com ara un casament o un naixement, sempre hi ha samossa. És un plat fet amb patata, comí, cúrcuma i pèsols. És un plat vegetarià i es menja amb salsa tamarinde. Als carrers de l'Índia la samossa es ven en bosses de diari i si en alguna celebració no hi ha samossa, és que no estem a l'Índia. Un altre dels aperitius d'aquest plat és el paneer pakora, típic del nord de l'Índia, a Punjab. És el territori que limita amb el Pakistan —el 1947 la terra va quedar dividida entre el Pakistan i l'Índia. En aquesta zona hi ha molts animals i camps i és per això que hem creat aquest aperitiu a base de menta i formatge fresc. Comprem la llet fresca i cada dia fem el formatge fresc i l'arrebossem amb farina de cigró. Quan algun client ha estat a la zona de Punjab i ha tastat aquest plat i llavors ve al restaurant, diu que el fa retrobar amb les aromes i la cuina del nord del país. D'altra banda, un altre dels aperitius és el pollastre Madràs, també molt típic i conegut dels restaurants hindús, el fem amb farina d'arròs i de cigró. A més, també tenim el peix fregit amb farina d'arròs i és l'aperitiu que ens porta al sud de l'Índia, a prop de Sri Lanka, ja que allà mengen molt de peix en fulla de plàtan. El que hem fet al restaurant és agafar les receptes tradicionals del país, però no són les receptes de grans restaurants o grans cuiners, sinó les receptes de les nostres maries i àvies.

"El que hem fet al restaurant és agafar les receptes tradicionals del país, però no són les receptes de grans restaurants o grans cuiners, sinó les receptes de les nostres mares i àvies"

La nostra dieta mediterrània no està acostumada a aromes i gustos picants. Com ha sigut la rebuda per part dels clients? 
Hem de dir que ens hem adaptat una mica a la dieta d'aquí, perquè l'estómac de la gent d'aquí no està acostumat al picant i és més delicat, i per això hem adaptat una mica el nivell de picant als plats. És per aquest motiu que les persones que han tastat plats a l'Índia o cuinats per hindús diuen que falta una mica de picant a les nostres elaboracions, però ens adaptem a cada client.

Un dels ingredients també base de la vostra gastronomia és la salsa de tamarinde. D'on prové?
És, també, un ingredient bàsic de la nostra cuina. La salsa tamarinde ve d'una fruita. Quan era petit no hi havia llaminadures i agafàvem els fruits del tamarinde, els obríem i de dins en trèiem una fruita. Aquesta fruita primer és àcida i després és dolça i s'ha de reduir amb sucre de canya per aconseguir la salsa de tamarinde, no té més secret. La meva mare no ens comprava llaminadures i nosaltres agafàvem això i érem molt feliços. A més, davant de l'escola sempre hi havia un senyor amb una caixa de tamarindes i els venia com a caramels. L'arbre del tamarinde triga fins a quaranta anys a donar bons fruits i cal cuidar-lo.

A la carta teniu vins de la DO Empordà. Mariden bé amb la cuina índia? 
Molt bé perquè la terra de Catalunya és molt bona i té gustos i aromes molt bons. Sense anar més lluny, la ceba de Figueres és coneguda arreu del planeta, per exemple, la trobem a Anglaterra i molta gent no sap que és de Figueres; saben què és la ceba de Figueres, però es pensen que és el nom de la marca, no el producte local. I els vins de la DO Empordà són molt recomanables i molt bons per a la cuina índia perquè fan un bon maridatge.