Un estudi liderat per l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) ha constatat que la reserva marina situada entre els caladors de Roses i Palamós ha permès recuperar la població d’escamarlà  «en temps rècord».

En aquesta àrea, que fa 10 quilòmetres quadrats, s’hi va prohibir fer-hi pesca d’arrossegament ara fa sis anys. I des d’aleshores, la presència del crustaci dins la reserva dobla la que s’ha trobat en una zona propera, on se segueix capturant. Això porta l’ICM-CSIC a concloure que les reserves marines permeten recuperar espècies i fons sobreexplotats en molt pocs temps. Per dur a terme l’estudi, s’han fet servir robots submarins tripulats de manera remota, que s’han submergit a profunditats de fins a 475 metres.

L’ESTUDI. La recerca, sobretot, s’ha focalitzat a analitzar de quina manera aquesta àrea protegida ha permès recuperar la població d’escamarlà (Nephrops norvegicus), que durant molts anys s’havia capturat de manera intensiva en aquesta zona. Segons l’estudi, hi ha una relació directa entre la prohibició de la pesca d’arrossegament en aquesta zona —vigent d’ençà del 2017— i la «bona recuperació» de l’escamarlà «en temps rècord». De retruc, també s’ha recuperat la morfologia dels fons llaurats per les pesqueries d’arrossegament i la fauna que hi havia associada.

Els resultats de la recerca s’han publicat fa poc a la revista especialitzada Science of the Total Environment. Per dur-la a terme, l’equip investigador va analitzar les poblacions d’escamarlà dins i fora de la reserva marina i per això es van utilitzar els robots remots. L’autora principal de l’estudi, Maria Vigo, explica: «Això ens va permetre advertir que la població d’escamarlans dins la reserva duplicava la de la zona control, on avui se segueix pescant, i vam veure que els hàbitats de fons s’havien recuperat de manera significativa dins de l’àrea protegida, mentre que a fora un 69% dels transsectes presentaven marques d’arrossegament».

La investigació s’emmarca dins el projecte RESNEP, que vol recuperar les poblacions d’escamarlà a la costa catalana. Els seus investigadors principals, Joan Navarro i Joan Baptista Company, posen en valor la implicació de les confraries de pescadors.