Figueres és ciutat de Quixots? Si la resposta a la pregunta fes referència al personatge creat per l’escriptor Miguel de Cervantes fa més de 400 anys, i fins fa poc, seria negativa. En els darrers temps, però, i gràcies a les recerques fetes pel professor de literatura espanyola de l’Institut Ramon Muntaner Joan Manuel Soldevilla, cal reconèixer que la ciutat hi ha tingut uns quants vincles prou significatius al llarg del darrer segle i mig. En aquest sentit, una exposició que es podrà veure fins al mes de setembre a la sala l’Escorxador ho deixa en clara evidència. 

Un treball de Soldevilla publicat fa un parell d’anys als Anales Cervantinos del Centro Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) portava el títol «¿La fotografía más antigua del Quijote: Figueres, 1889?». La pregunta té una resposta afirmativa, fins al dia d’avui, i fa referència al fet que pel Carnaval de 1889 la Societat Coral Erato va presentar dos personatges prou coneguts de l’imaginari popular, el Quixot i Sancho Panza. La imatge ha arribat fins als nostres dies gràcies a l’anomenat Àlbum Rubaudonadeu, una col·lecció fotogràfica de gran valor patrimonial que es conserva a la Biblioteca Fages de Climent de Figueres.

Soldevilla va tenir la curiositat d’investigar si existien gaires imatges reals més, des de l’invent de la fotografia, que mostressin persones vestides com els personatges del famós llibre de Cervantes. La seva sorpresa va ser, després de contrastar el fet amb els principals experts del tema, que fins avui no s’ha localitzat cap fotografia anterior, a tot el món. El seu treball va tenir ressò internacional entre els estudiosos dels tema.

Gairebé en paral·lel, fa tres anys, una companya professora va portar a Soldevilla un llibre centenari que havia trobat per casualitat: Célebres aventuras de don Quijote. El que més li va cridar l’atenció és que aquell volum havia estat editat a Figueres. A partir d’aquell moment va iniciar una recerca sobre l’editorial, circumstància que el va portar a descobrir la Sociedad Española de Tratados Religiosos y Libros, vinculada a l’església protestant, i que havia tingut la seva seu a la ciutat durant més de 30 anys, des d’on publicava llibres per a mig món. L’estudi va merèixer la Beca de Recerca Ciutat de Figueres del 2020 i s’ha plasmat en un documentat treball editat i presentat fa pocs mesos.

LA DISCOTECA. El darrer vincle de Figueres amb el Quixot té connotacions més modernes. A mitjans dels anys 60 del segle passat una desena d’empresaris figuerencs vinculats al món de la restauració i de l’hostaleria van crear la societat Diversiones Figuerenses SA, amb la qual varen llogar un solar que tenia la Societat Coral Erato a la plaça Triangular per muntar-hi una sala de ball. Es va inaugurar l’any 1965 i al llarg dels anys següents —i fins ben entrats els anys 70, quan es va transformar en la discoteca Quixot’s— va esdevenir un espai polivalent on a banda dels balls i música s’organitzaven esdeveniments culturals. Des del primer dia una singular decoració captava l’atenció dels visitants, concretament els 90 panells que reproduïen diverses estampes del Quixot i que envoltaven quasi tot el perímetre de la sala, uns 100 metres lineals, i que estaven instal·lats a una alçada de tres a cinc metres.

Durant més de mig segle aquells panells van estar guardats en unes dependències de l’entitat fins que el 2021 l’autor, a través d’una activitat acadèmica que es desenvolupa a l’institut Ramon Muntaner sota la direcció del mateix Soldevila —l’anomenat projecte d’enriquiment— va plantejar-se fer una recerca sobre aquella singular obra d’art en l’oblit. Òbviament, el coneixement que Soldevilla té sobre l’obra de Miquel de Cervantes va pesar de forma especial per treballar aquell tema. La sorpresa d’uns i d’altres va ser poder localitzar en molt bon estat de conservació aquell petit tresor artístic de la història de l’entitat i fins i tot de la ciutat. 

La recerca s’ha realitzat amb tres professors més —Albert Camps, Àngela Castaño i Anna Llobet—, i els alumnes participants en aquesta iniciativa són Xènia Alejandro, Roumaissae Amzil, Emma Benet, Andreu Clotas, Mariam El Mousaoui, Carlota Falgueras, Pol Escolà, Júlia Fita, Sílvia Fita, Jan Giró, Blai Higueras, Joan Oliveras, Aniol Pibernat, Laura Roig i Mariam Zbakh. Els quadres s’exposen en aquesta mostra de l’Escorxador i es contextualitzen amb tota aquesta singular relació de la ciutat amb el personatge de Cervantes.

Val a dir que amb la mostra també es reivindica el seu autor, Joan Jové i Planella (Figueres, 1920-1979). Els panells estaven pintats sobre unes planxes de fusta de color marró i en pintura plàstica de color negre, que des de la distància tenia un efecte visual molt reeixit, segons recorden els qui ho havien vist. Jové va ser un artista i aquarel·lista que va desenvolupar una àmplia trajectòria com a decorador teatral, restaurador d’obres d’art i fins i tot com a autor de peces tan significatives com els frescos de l’església de Sant Cebrià de Mollet de Peralada. Es dona la circumstància que el seu pare, Joan Jové Pi, també es va dedicar a la mateixa feina de pintor i decorador.