Més de dues-centes persones van trobar-se diumenge al matí a l’estàtua d’homenatge de Dani Karavan en honor a Walter Benjamin. Un punt de visita obligatòria per a tots aquells que trepitgen Portbou i que diumenge va ser també l’inici de la darrera etapa de la Marxa 0 de la Retirada. La iniciativa ha volgut complementar la Marcha Integral de la Desbandá Málaga-Almería amb el tram d’exili des de Barcelona fins a Argelers. El president de l’Associació Cultural la Desbandá, Rafael Morales, n’explica els motius: «sabem que no va acabar a Almeria. Els que van arribar a Catalunya també van haver de fer el camí de la Retirada. Per tant, volem fer el camí des de Màlaga fins a Argelers».

LA MARXA. Aquesta primera edició sobre territori català està organitzada per la Asociación Socio Cultural y Club Senderista La Desbandá, l’Associació Catalana d’Expresos Politics del Franquisme, l’Amical d’Antics Guerrillers de Catalunya, l’Amical de les Brigades Internacionals, el Grup de Recerca de la Memòria Històrica de Mataró i el Memorial du Camp d’Argelès-sur-Mer EUROM (European Observatory on Memories). El recorregut s’ha realitzat del 27 al 30 d’abril i ha constat de  quatre etapes: una primera amb sortida de Barcelona, passant per Sant Adrià i amb final a Badalona; una segona amb sortida de Badalona i final a Mataró; una tercera amb sortida de Mataró i final a Blanes, i una quarta etapa transfronterera amb sortida des de Portbou i final a Argelers.

Una de les participants és la Isabel Alonso, que defineix la travessa com a «experiència molt i molt bona. Es manté un grup important i, tot i que es pot fer per etapes o completa, els autobusos complementen els trams».

SUPORT INSTITUCIONAL. «La marxa va millor del que pensàvem. Sobretot pel reconeixement d’ajuntaments, Generalitat, Associacions... Ens han rebut a tot arreu», explica Moreno. Aquest suport s’ha vist reforçat encara més en la darrera etapa, on s’hi ha afegit la consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart, que ha explicat la importància de la marxa per «reivindicar la feina d’aquestes entitats memorialístiques, i en concret tot el que fan per recordar i posar en valor aquest exili del gairebé mig milió de persones que va fugir del règim franquista. Hem de recordar aquestes persones com a víctimes, i que van ser protagonistes de la lluita de la democràcia i defensa de la República».

Iniciatives com aquesta són per a la consellera «imprescindibles» i cal «arribar a les generacions més joves, ja que no només no han vist la Guerra Civil i el franquisme, sinó que tampoc la Transició ni els primers anys de democràcia. Conèixer el passat és un exercici de present i de futur per construir una societat democràtica».