El germà d’un nadó presumptament robat l’any 1963 a l’hospital ha portat el cas als jutjats de Figueres. El cas va sortir a la llum fa 12 anys i, després d’un llarg periple, ara arriba al jutjat de Figueres. A la denúncia que ha presentat davant del jutjat de primera instància i instrucció 7, l’afectat, Ricardo López, compta amb el suport de la Plataforma Foro Internacional de Víctimas por Desapariciones Forzadas Infantiles «Te estamos buscando».
Tot hauria passat el 27 d’abril del 1963. Segons recull la denúncia, aquell dia (tres dies després que els pares de López arribessin a Vilanant procedents de Màlaga) la seva mare es va posar de part. A les onze de la nit va néixer la seva germana a l’hospital de Figueres i, segons detalla l’escrit, la van posar a una habitació contigua a la de la mare. «Hi va estar tota la nit i, al matí següent, perquè la meva mare la sentia plorar i venia una infermera a cuidar-la i parlava amb ella de les cures», explica. Tot va fer un gir, però, cap a la tarda de l’endemà, quan li van dir a la seva mare que la seva filla havia mort. Però «més tard, se li va acostar una dona de la neteja i li va dir que no es cregués les monges, que la seva filla era viva», recull la denúncia.

Quan el pare va arribar de treballar i la mare li va dir el que havia passat, va demanar veure el cadàver, però «les monges li van dir que la seva filla ja estava enterrada al pati de l’hospital, en una fossa comuna». «Al cap de dos dies van anar a l’hospital molt enfadats i des de llavors han sabut sempre que tenien una filla robada», relata l’afectat.

Quan ho va saber, ara fa uns anys, en Ricardo va anar al registre civil i allà va descobrir que les dades de la seva mare estaven equivocades (hi constava com a Clara en lloc de Carmen). Però el que més li va estranyar va ser veure que hi constava un avortament de sis mesos. «El part de la meva mare va ser un part normal, de nou mesos, i a més, posava que la mort es va produir en néixer», detalla la denúncia. Aleshores va decidir denunciar la falsificació del document oficial del registre.

A mitjans del 2011 la Fiscalia va obrir investigació i va ordenar a la Policia Nacional que indagués. Es va intentar localitzar la dona de la neteja que va dir a la mare que la seva filla era viva i es va interrogar el metge que va assistir el part. En la seva declaració, però, el doctor va assegurar que la signatura del document que acreditava la defunció del nadó no era seva i que l’haurien fet des de la funerària.

La fiscalia va arxivar el cas perquè tot i que considerava que els fets podrien constituir un delicte de falsificació de document públic, no hi havia cap via d’investigació perquè el treballador de la funerària en qüestió havia mort i, a més, el delicte ja hauria prescrit. Però ara, aprofitant la porta que ha obert la Llei de la Memòria Històrica, el germà ha decidit emprendre la via judicial per arribar al fons de la qüestió.