Està inclosa al Catàleg d’Espècies Exòtiques Invasores, s’alimenta de vegetals i viu en espais urbans i perirurbans on hi ha aliments i suports per fer-hi nius. Els fa amb branques, poden arribar a tenir fins a 20 cavitats i, malgrat que la majoria mesuren uns 70  cm, n’hi ha que poden arribar als 200 kg. Els sol construir en palmeres, cedres i pins blancs, però també se’n poden trobar en plataners, eucaliptus i xiprers. I a falta d’arbrat, en pot arribar a fer en estructures artificials com fanals, antenes o edificis.

La cotorra argentina va arribar a Europa als anys 70 i les primeres que es van albirar a la península Ibèrica van ser a Barcelona. A l’Alt Empordà, l’espècie es va començar a establir a Figueres, i posteriorment es van anar estenent per altres poblacions com Castelló d’Empúries (Empuriabrava) i Roses, on tenen colònies estables. Actualment, també se’n poden trobar en altres municipis com Palau-saverdera, Peralada o Sant Pere Pescador, tot i que a Figueres i Empuriabrava és on troben més aliment, sobretot a la zona del Parc Bosc de la capital, i a la ribera de la Muga.

Des del 2017 fins ara, la població de cotorra argentina a la comarca ha augmentat entre un 40 i un 50%, i aquesta expansió ha alertat les administracions. La consellera de Medi Ambient del Consell Comarcal de l’Alt Empordà, Anna Palet, explica: «És un problema que van transmetre’ns alguns ajuntaments, com el de Vila-sacra, que ens va proposar que féssim alguna actuació». I afegeix que, malgrat que les plagues no són competència del Consell Comarcal, des de la seva àrea van «creure oportú» encarregar un estudi per veure què passava i «en quin punt estàvem».

El document, elaborat per l’empresa Gestió de Residus i Biodiversitat SL, els va alarmar més del que s’esperaven. «Les dades ens van fer veure que, tot i que no estem en un estat alarmant, era més greu del que pensàvem», remarca Palet. En el cens elaborat s’han detectat 274 individus adults amb 206 nius. En concret, s’han localitzat 94 punts en 10 pobles amb nius, la majoria en espais públics i en palmeres. A més, l’estudi conclou que actualment ocupen una superfície de 500 hectàrees però que tenen una zona potencial que n’abasta 45.000, tot i que no totes són òptimes per al seu desenvolupament. 

Amb les dades obtingudes, els experts estimen que hi podria haver uns 500 individus. I és que malgrat les preferències a l’hora de fer niu i buscar menjar, tenen una gran capacitat d’adaptació al medi i també una gran velocitat de reproducció. Per això, l’estudi conclou que es troben en una fase d’expansió (al nivell 2 d’una escala de 5) i que acabaran ocupant bona part de la plana empordanesa si no se’n gestionen les poblacions. «Ara estem en un moment bo per actuar perquè podem accedir als nius, estan en punts de fàcil intervenció, però si se segueixen expandint, ens trobarem que els faran en zones més inaccessibles», insisteix Palet.
A més, s’hi afegeix un altre problema: aquesta cotorra té una especial predilecció pel raïm, que pica. I segons la consellera comarcal «el problema és igual que amb el coipú o el conill: és un animal que al medi rural va als camps i a les vinyes, i a l’Alt Empordà aquest és un sector molt important». A més, diu Palet, la situacio  no només es planteja al medi rural, sinó també a les ciutats. «Un niu pot arribar a pesar uns 200 kg, però també 70 o 80 kg. Imagina un niu en un arbre de Figueres que pesa 70 kg i que es mou amb la tramuntana. Què podria passar?», es pregunta.

Per fer-hi front, l’estudi proposa un pla de gestió des d’ara fins al 2024 amb un programa de captures i retirades de nius perillosos de forma coordinada a tota la comarca. Ara, els ajuntaments més afectats s’han reunit i han acordat una nova trobada per abordar-ho. Palet creu que seria positiu que el mateix Consell Comarcal liderés la coordinació «necessària». «Hem d’intentar fer-ho conjuntament perquè si no, no servirà per a res», conclou Palet.