La catedral de Terol es troba situada al centre històric de la ciutat i està considerada com el seu monument mudèjar més significatiu. Destacat molt especialment el sostre, que és de finals del segle XII i ofereix una espectacular decoració pintada amb motius vegetals, geomètrics i epigràfics de clara influència islàmica. Va ser declarada Patrimoni Mundial de la Humanitat l’any 1986. En sentit contrari, a l’anomenada Cripta dels Màrtirs situada sota la capella de la Immaculada, hi trobem un panteó restaurat recentment i que recull les restes de dos preveres afusellats a Pont de Molins a les acaballes de la Guerra Civil espanyola.

Originàriament, aquesta cripta va ser construïda a finals del segle XVI com a panteó on s’enterraven bisbes i canonges. Fa poc temps, però, que ha estat restaurada per destacar la presència dels beats Anselmo Polanco, bisbe de la diòcesi entre el 1935 i el 1939, i Felipe Ripoll, el seu vicari general. Les restes de tots dos van arribar a la catedral pocs dies després de morir a l’Alt Empordà —els fets van ocórrer el 7 de febrer del 1939— i després d’un llarg procés van ser beatificats per Joan Pau II l’any 1995. Fa poc temps que el bisbat va decidir dedicar la cripta als dos beats restaurant-la i instal·lant una làpida que recorda les tràgiques circumstàncies de la seva mort. Un quadre del pintor aragonès Agustín Alegre, amb la imatge de tots dos, presideix l’estança.
No és aquest l’únic espai de Terol que recorda el bisbe afusellat a terres empordaneses. Per exemple, la plaça situada entre la catedral i el museu episcopal porta el nom de fra Anselmo Polanco —el bisbe pertanyia a l’Ordre de Sant Agustí— i també té dedicat un monument en una altra plaça de la ciutat, realitzat per Juan de Ávalos l’any 1953. El 2009, algunes organitzacions polítiques i sindicals van demanar la retirada del monument, en considerar que la seva figura estava massa representada a la ciutat i que això vulnerava la Llei de Memòria Històrica, en haver estat un dels bisbes signants de la carta de suport al general Franco a l’inici de la Guerra Civil. 

ELS FETS. Per què van morir el bisbe de Terol, el seu vicari i una quarantena de persones més a Pont de Molins? Està considerada, per la majoria d’historiadors, com una tragèdia inexplicable i el seu record ha incomodat fins al dia d’avui. El 6 de febrer del 1939, el cap de l’exèrcit republicà, Vicente Rojo, ordenà el lliurament de tots el empresonats —que estaven custodiats en una masia de Pont de Molins— per al seu trasllat a la zona nacional. Inexplicablement, l’ordre no es va complir.

L’endemà mateix, uns trenta combatents republicans, sota les ordres de Pedro Díaz, van arribar en camió al nucli de Molins. Després d’una discussió amb els soldats que els custodiaven, van traslladar els presoners fins al barranc de Can Tretze. Allà foren afusellats i cremats. Dos dies després, un pastor de la zona en va localitzar els cadàvers. A partir d’aleshores, va néixer el mite dels «Màrtirs de Terol», airejat profusament per la propaganda franquista. Entre les 42 víctimes hi havia el coronel Domingo Rey d’Harcourt, encarregat de la defensa de Terol durant l’hivern del 1937-1938. En conjunt, 17 oficials de l’exèrcit franquista, 21 militars italians, un aviador alemany i tres eclesiàstics.

Si a Terol recorden la tràgica mort de dos dels seus capellans més destacats ara fa més de 80 anys, des d’una òptica més religiosa que altra cosa, a Pont de Molins el franquisme va voler treure rèdit polític d’aquella matança construint un monument funerari que van ser inaugurat a finals del 1940 al mateix lloc on van ser trobats els 42 cadàvers. Es tracta d’un espai, de propietat particular, situat a uns 200 metres de la cruïlla de la carretera de Pont de Molins a Boadella amb la de Biure. L’accés és força practicable a peu, però el monument funerari s’ha anat degradant.

En una mena de plaça empedrada, originàriament s’alçava una creu de pedra que presidia el recinte. Encastat sobre aquesta paret de fons, hi havia un escut d’Espanya amb l’àliga imperial, fet de ferro forjat. Al costat de l’escut hi havia penjada una placa de pedra amb els noms gravats dels difunts.  El recinte es troba emmarcat per un conjunt de xiprers. Per accedir-hi s’hi construir va un camí, per part de la Brigada de Fortificacions amb nombrosos presoners republicans com a treballadors, amb marges, murs i ponts per no trencar el curs de la torrentera i protegir el monument de l’erosió.

Fins al 2019 es té coneixement de celebracions anuals en record dels fets. Durant les primeres dècades del franquisme tenien una clara connotació política, però en els darrers anys s’han limitat —almenys segons les referències publicades— a una qüestió religiosa. L’Ajuntament de Pont de Molins va demanar, fa pocs anys, que caldria «una explicació històrica objectiva» del monument, que està inclòs en el banc de dades del Memorial Democràtic de la Generalitat, però sense cap rètol informatiu. Com va escriure recentment l’historiador banyolí Pere Bosch: «és un monument incòmode».