Sempre ha estat vinculat al món esportiu i futbolístic, i sobretot, a l'esport inclusiu. Fa uns dies va celebrar-se el primer torneig de futbol adaptat Josep Buixó. Fa una pila d'anys que s'involucra en la societat figuerenca i en aquesta entrevista repassem la seva trajectòria

Fa pocs dies va celebrar-se el primer Torneig de futbol Josep Buixó amb la participació de jugadors i jugadores amb diversitat funcional. Com va anar?
Va ser molt emocionant, per a mi va ser un èxit total. Va ser molt emotiu perquè fa molts anys que estic vinculat a l'esport adaptat. M'hi vaig enganxar el 2000 amb els Special Olympics, vaig agafar molt afecte al col·lectiu i vaig dir-me: «això ho hem de mantenir».

Hi haurà segona edició del Torneig?
Espero que sí. Tinguem salut i esperança que es faci una segona edició. Vam comptar amb el suport dels diferents ajuntaments i també amb el de la Diputació de Girona amb en Jordi Masquef, que ens va ajudar a repartir els trofeus. Tots els equips van ser guardonats per igual i va ser un èxit, ja que vam reunir set o vuit equips i hi havia més d'un centenar de jugadors d'arreu.

La seva vinculació amb l'esport inclusiu comença amb la celebració dels Special Olympics Figueres?
Exacte, vaig ser-ne voluntari i com que sempre he estat molt involucrat al futbol formatiu, durant 42 anys he treballat amb mainada, vaig voler-me implicar-me a l'esdeveniment i aquells quatre dies que vaig passar amb ells van ser una passada. És un record que porto al cor i des de la Penya Unionista Figueres, que n'he estat 39 anys de president, vam apostar-hi. Va ser quan amb en Joan Amoedo, que fa d'entrenador al futbol adaptat, vam decidir que fos l'encarregat de la millor lliga del món. Juguem a la millor lliga del món, és la competició que fan totes les persones amb diversitat funcional de la província de Girona. 

Els jocs olímpics per a persones amb altres capacitats van marcar un abans i un després a la ciutat.
Aquella edició va reunir un fotimer de voluntaris, es va demostrar la xarxa i l'estima de la ciutat i feia goig veure Figueres aquells dies. 

De fet, la capital alt-empordanesa ha estat pionera en tenir equips de futbol adaptat, és així?
Quan vaig deixar d'entrenar el futbol base de la PUF, vaig voler promocionar aquesta lliga. I, com que també vaig formar part de la Junta de la Unió Esportiva Figueres, un dia parlant amb en Carles Lloveras, el president del Centenari de la Unió i amb qui som molt amics, ja que va ser membre fundador de la Penya, vam dir que aquesta mainada necessitava un suport, a més de ser un bé pel Figueres, i ell va parlar amb el president del club, Narcís Bardalet, i dit i fet.

Què li aporta en la seva persona treballar pel col·lectiu de persones amb capacitats diverses?
És una satisfacció molt gran, treballar amb aquest col·lectiu m'ha ajudat a estimar més la vida. Al món esportiu hi ha tantes enveges, hi ha la importància del guanyar o perdre... i aquesta mainada no. Aquesta mainada, encara que perdi o guanyi sempre són els mateixos. Amb el futbol formatiu he estat molts anys als camps i els pares, de vegades, no se saben comportar. El futbol és un esport i ha de servir per fomentar els valors humans, però hi havia dies que me n'anava del camp amb els ulls que em feien pampallugues dels nervis que passava. Veia actituds que no m'agradaven. Avui dia, aconseguir Messis i companyia és impossible i com he dit sempre: passar el riu Tordera per dalt és impossible. 

Una de les lloses al futbol formatiu és, precisament, l'actitud d'alguns pares i mares, oi?
Gràcies a Déu, esportivament parlant, s'han educat una mica, però a vegades veus cada imatge per la televisió que déu-n'hi-do. 

Després de tants anys vinculat al futbol formatiu, quins han de ser els valors que transmeti aquest esport? 
El futbol i l'esport en general t'han d'ensenyar a tenir respecte, educació i que el dia de demà puguis anar on vulguis. Per mi han passat més de 2.000 nens i podria comptar amb els dits de la mà els que se m'han desviat. Això és el que em fa feliç, no pas les victòries. M'omple d'orgull veure mainada que havia tingut anys enrere i que ara són pares i porten els seus fills a la Penya Unionista Figueres. Això vol dir alguna cosa. 

Va ser l'any vuitanta quan va fundar la Penya Unionista Figueres. Com neix el club?
Doncs neix a través d'una bona colla d'amics.  Amb en Carles Lloveras treballàvem junts,  ja estàvem vinculats a la Unió Esportiva Figueres i vam dir de muntar una penya, però una penya del tambor per animar la Unió Esportiva Figueres i vam néixer així. Anàvem per tot Espanya animant el club de la ciutat sota el nom de Penya Unionista Guía Deportiva, que era la revista que es repartia al camp del Figueres a cada partit, i vam posar una pancarta al camp del Far i animàvem l'equip amb un tambor. Després, l'any 82, el meu padrí, que es deia com jo, va ser alcalde de Vilamalla i en un ple van decidir que el camp de futbol es digués Pelaio Buixó, el nom del meu pare i fill de Vilamalla. I va ser llavors quan es va fundar el  futbol base. 

Creu que s'ha perdut una mica l'afició pel futbol local?
Sí, però passa una cosa: abans tocaves qualsevol porta i et donaven el que calgués. Abans et donaven per no rebre res a canvi i avui això ja no passa. Actualment, el Figueres (UEF) ha d'estar al lloc que li pertoca i no pots estirar més el braç que la màniga. Ara els jugadors volen cobrar, abans a tercera divisió per quatre duros et jugaven i ara ja no passa. Ara volen anar a toc de talonari. I sempre dic que cal confiar més en la base. Els jugadors s'aconsegueixen  jugant i no es pot buscar un nom a cop de talonari. Avui el Barça té una escola de futbol base, La Masia, que és el millor que hi ha i aquest ha de ser l'exemple, s'ha de confiar en la base i amb la mainada. I la culpa la tenen els socis, eh? Perquè els socis volen trofeus i això no pot ser. Els trofeus poden venir amb els jugadors de talonari o els de la base i aquests són els que estimen el club. 

De base ja en tenim no?  La sensació és que arreu de la comarca hi ha futbol formatiu.
La veritat és que ha crescut molt. Aquí, abans, només  hi havia el Figueres, el Juncària, La Salle i nosaltres, la PUF. Vam arribar a tenir 18 equips,  ara hi ha molts clubs i la gent està més repartida.  

Un poble amb club esportiu allarga la vida al municipi, però hem vist desaparèixer clubs històrics com ara el Vilabertran. Què en pensa? 
No me'n parlis... a Vilabertran vaig jugar amb en Moradell i quan vaig veure que feien aquell camp al costat vaig pensar: chapeau! però no sé si és culpa de l'alcalde o dels regidors que hi ha, que no els agrada el futbol, perquè és una pena que hagi desaparegut. Veure que tot va anar en orris va ser una pena. 

Creu que es podria recuperar?
Es pot recuperar amb l'ajuda de l'Ajuntament de Vilabertran. A la PUF ens ho vam fer tot nosaltres i si no tens algú rere que t'ajudi és complicat. A Vilabertran hi ha gent que s'hi ha d'implicar, de fet, van proposar-me refundar una altra vegada el club, però ja tinc una edat i el que no faré mai serà anar a tocar els nassos en alguns clubs veïns a buscar mainada per fundar un club. 

Aquests dies, l'Alt Empordà, un any més, ha estat escenari del MIC. Què en pensa d'iniciatives internacionals d'aquesta mena?
És bonic perquè se n'abasteix tota la província i sobretot l'Alt Empordà, per exemple: l'Escala, Roses, Figueres, Llançà... És el torneig internacional més important i reuneix més de 7.000 esportistes. Penso que realment és un encert. 

Tornant a la ciutat, hi ha clubs esportius de diferents disciplines, què en pensa d'agrupar-los tots i crear una marca esportiva de ciutat?
Falten pencaires. Fusionant els clubs de la ciutat, aquesta tindria més força i se'n podria treure més profit, però costa molt que es vulgui fer. 

La seva tasca ha estat reconeguda en més d'una ocasió. Quin guardó li ha fet més il·lusió?
Mai he treballat per una medalla, però estic molt agraït dels guardons rebuts. Figueres va fer-me entrega de la Medalla de Plata, a Madrid, del Mèrit Esportiu de la mà de la infanta Elena. La Generalitat també em va retre homenatge per «enlairar, humanitzar i catalanitzar l'esport arreu de Catalunya i la resta de l'Estat» i el Reial Club de Polo de Barcelona, no fa gaire, va entregar-me el guardó com a millor exdirigent de clubs de tot Catalunya. I, recentment, amb l'equip de futbol adaptat vam ser campions de Catalunya del nivell 3. 

Què més teniu entre mans avui Josep Buixó?
No sé si puc dir-ho, però m'estan movent la cua per entrar en política i no. L'únic que els he dit és que estimo Figueres, soc figuerenc i no trairé a ningú. Treballaré per Figueres, per qui em demani suport sigui qui sigui, però ara no m'implicaré en un partit polític i deixaré l'esport adaptat en un racó.