Les obres d’urbanització del carreró Caputxins es van convertir dies enrere en una pedra a la sabata per a l’equip de Govern de Figueres. Allò que es podia «exhibir» com una aportació a la ciutat d’un projecte encallat des de feia 20 anys es va convertir en motiu de disputa política. El regidor de Junts per Figueres, Josep M. Bernils es posava les mans al cap perquè les obres d’urbanització del carreró han comportat la destrucció d’una part de la muralla carlina, «una construcció que té més de 150 anys d’història molt emotiva al seu darrere», destacava Bernils en el ple municipal del passat 3 d’abril. 

Des de l’equip de Govern, tant l’alcaldessa, Agnès Lladó, (ERC), com el vicealcalde, Pere Casellas, (PSC), van defensar el projecte. Per una banda, argumentaven que «s’havia aprovat inicialment el juny del 2002, en el marc del Pla d’Ordenació del sector residencial Costa Brava, sota el Govern de Joan Armangué». De l’altra, es destacava que hi havien passat no només Armangué, sinó també  altres alcaldes com Santi Vila, Marta Felip i Jordi Masquef. Al marge d’això, Lladó destacava que el 2021 «la Junta de Govern Local aprova el projecte definitiu sense al·legacions» i defensava que l’arquitecte municipal ha estat present en tot el procés des d’aleshores. Tot i això, Junts criticava que quan es va aprovar el projecte se’ls va garantir que «es protegiria la muralla». Per aquest motiu Junts demana:  «Aturar qualsevol actuació contra la construcció i que es dignifiqui el que queda posant en valor el seu significat».  

El Govern de Figueres va assegurar que «les obres d’urbanització sempre han contemplat la intervenció de dos metres de la muralla carlina i que el projecte actual en preserva una part perquè els ciutadans en puguin gaudir». La construcció es posarà en valor en una tàpia que es podrà veure des del carrer de Tapis fins a la part del darrere del convent dels Caputxins. Segons Casellas, «la tàpia serà un dels elements estel·lars perquè els figuerencs puguin gaudir de la història».

Al marge de la discrepància, l’episodi serveix, de ben segur, per tenir presents dades interessants que el mateix regidor Josep M. Bernils exposava al ple: «El tram de muralla en qüestió es va construir durant la segona meitat del segle XIX i va ser fet pels mateixos veïns de Figueres  per tal de defensar-se dels atacs de les tropes carlines. La irregularitat de les seves espitlleres, per exemple, és deguda a aquesta precipitació en la realització». De tot plegat, n’hem tret una lliçó d’història.