Si temps enrere anar fins al pantà de Sau, a Osona, era un atractiu turístic ara molts han descobert que poden fer una ruta similar a l’Alt Empordà. Malauradament ara són visites motivades per la sequera que deixen paisatges diferents i amb patrimoni històric al descobert. És evident que trobaríem molts indrets amb característiques semblants arreu del país. Ens centrem, però, en les rutes que s’estan fent a la comarca aquests dies. Una d’aquestes la va organitzar el PR-13, senderistes de la Jonquera. En Manel Vaquero, un dels seus integrants, explica: «Tot preparant la ruta i fent-la hem vist molta afluència de persones».
Per tant, si fa un parell de mesos ja ens feiem ressò, en aquest setmanari, de l’expedició d’un altre grup a la zona, la de Gas Mountain, aquests dies de Setmana Santa els grups s’han multiplicat. En Manel Vaquero creu que la gent té curiositat i hi anirà «mentre l’ACA, l’Agència Catalana de l’Aigua, no ho prohibeixi, com va passar a Sau, per  qüestions de seguretat».

El PR-13 és un grup de senderisme de la Jonquera de 15 o 20 persones que fan sortides cada 15 dies aproximadament. Els mou l’interès per les rutes del romànic però també en realitzen altres com la que van iniciar fa uns dies a la Salut de Terrades. Vaquero, declara que van estar dies preparant el recorregut que des de Terrades els va portar a fins a l’ermita de Santa Magdalena, «allà», destaca, «es veu tota la perspectiva de l’embassament i com està el nivell per culpa de la sequera». Després de Santa Magdalena, el grup va continuar la marxa fent la carena de Sant Llorenç de la Muga fins arribar al pantà de Darnius Boadella. Pel camí, van trobar les restes molt ben conservades del pont de Riembau i van fer parada a l’ermita de Sant Sebastià, on hi ha l’antiga Reial Foneria que aflora de les aigües del pantà. Tot plegat, patrimoni al descobert per l’extrema sequera.

HISTÒRIA. Amb la construcció de la presa de Boadella el pont de Riembau va quedar sepultat per l’aigua. Tot i que la construcció data d’entre els segles XIV i XV es va rehabilitar el 1945. Anys després, amb la inauguració de l’embassament (1969) tota la zona va quedar coberta d’aigua. Només en períodes de sequera extrema es poden divisar les estructures històriques que formen part de l’antiga foneria de Sant Sebastià de la Muga. Tot aquest complex va ser el primer alt forn de Catalunya dedicat a la producció de ferro de fosa, segons les publicacions de Marià Baig als Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos (IEE). La construcció de l’edifici es va dur a terme entre els anys 1768 i 1771 i va començar a produir armament el 1773. Dues dècades després va quedar destruïda durant les Guerres de la Convenció i, més en concret, durant la batalla del Roure. Actualment, la sequera permet veure’n la primera planta.

ESCENARIS. La sequera severa manté l’Alt Empordà en dos escenaris. Segons el semàfor que estableix l’ACA i que té cinc colors, (vermell equival a emergència), a la comarca hi ha el groc, d’alerta i el taronja d’excepcionalitat.  L’alerta hidrològica (groc) és a les unitats d’explotacions de l’embassament de Darnius-Boadella i a la 14 Empordà. Aquí s’inclouen, per exemple, la ciutat de Figueres i el municipi de Vilafant. En aquest escenari, el consum d’aigua per habitant al dia no ha de superar els 250 litres.  El nivell taronja o estat d’excepcionalitat afecta l’aqüífer del Fluvià Muga amb una vintena de municipis: Agullana, Espolla, la Jonquera, l’Armentera, Masarac, Mollet de Peralada, Palau-saverdera, Pau, Pedret i Marzà, Peralada, Sant Climent Sescebes, Sant Miquel de Fluvià, Sant Mori, Sant Pere Pescador, Torroella de Fluvià, Ventalló, Vilabertran, Viladamat, Vilajuïga i Vilamacolum. En aquesta zona no es pot superar el límit de 230 litres per habitant al dia.