Gairebé quaranta anys després de plantar la llavor, el futbol femení que va sacsejar el municipi de Llers –i per extensió la demarcació gironina i tot el país– ha acabat brotant en un documental  que es va presentar diumenge al Centre Recreatiu Llersenc. L’audiovisual, Les bruixes del futbol, està impulsat per l’Ajuntament de Llers amb el suport de la Diputació de Girona i la col·laboració de la Fundació Futbol Club Barcelona i el Club de Futbol de Llers, i té un objectiu concís: conèixer la gesta que es va fer aleshores i qui en va formar part, així com reviure com va ser l’evolució que va conduir el futbol femení d’aquesta localitat alt-empordanesa a esdevenir una part cabdal de la història del futbol femení de Catalunya i de l’estat espanyol. «És agradable que es reconeguin aquells anys i encara ho és més que tot allò pugui quedar documentat, perquè amb el temps aprens que si les coses no es poden deixar ben exposades, es poden perdre», explica Joan Sunyer, impulsor i exentrenador del futbol femení a Llers i un dels protagonistes del documental. «Hi havia gent que no veia des de feia trenta anys, i ara hem tornat a tenir contacte i és realment emocionant, perquè tot el que vam viure va ser intens», afegeix Sunyer, qui va ser un dels participants en l’acte de presentació del documental juntament amb Sònia Pau, exjugadora dels primers equips del Llers; Elvira Solà, responsable del futbol femení a Girona de la Federació Catalana de Futbol; Jordi Masquef, diputat d’Esports de la Diputació, i Màrius Vergés, regidor d’Esports i tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Llers i un dels grans artífexs de la creació d’aquest treball documental. 

DEL CARRER A L’ÈXIT. Com rememora Sunyer, les beceroles d’aquest projecte s’han d’ubicar al carrer de casa seva, quan es va adonar que hi havia un grup de nenes i noies, veïnes seves, que jugaven a futbol amb un «nivell altíssim».  Aquell va ser el punt de partida d’un camí que va anar evolucionant, primer amb jugadores del poble i més endavant amb reforços arribats d’arreu de la comarca, però també del Pla de l’Estany o la Garrotxa. 

Una de les menudes que etzibava xuts a la pilota damunt l’asfalt del poble era la Montse Comas. «És un orgull i una alegria haver format part d’aquell equip i que ara es pugui reconèixer tot el que vam aconseguir. En certa manera vam plantar la llavor en el futbol femení a casa nostra, i és una satisfacció personal haver-ne format part després de veure el que ha esdevingut el futbol femení actualment», apunta la Montse abans de reconèixer que, més enllà de la visibilitat, l’altre punt fort del documental han estat els retrobaments: «Ha estat molt bé recordar tots aquests moments i, sobretot, poder-nos trobar amb la resta de jugadores: cadascú havia fet el seu camí i moltes havíem perdut el contacte». «El que em ve a la memòria d’aquells temps és el bon rotllo i l’humor que hi havia, érem un equip molt ben avingut», subratlla.

CANVI DE PARADIGMA. Comas mira cap enrere i assenyala que, quan era petita, el seu líder era l’alemany Bernd Schuster, però que ara, amb l’eclosió del futbol femení i d’equips com el Barça, les nenes i noies podran tenir referents en clau femenina. Això, però, té una doble lectura: «No tots els equips són professionals com el Barça, i això vol dir que queda molta feina per fer, tot i que anem pel bon camí».

Un equip que diferia completament del conjunt culer era el Llers, tot i que en el seu moment àlgid portava el groc-i-negre arreu de la geografia espanyola. D’aquella esplendor s’ha passat a una situació, la vigent, on no hi ha futbol femení al municipi, un context que genera nostàlgia a la Montse: «S’ha deixat perdre i sap greu, sí, perquè conec casos de nenes del poble que han començat a jugar a futbol i s’han de desplaçar a altres equips». Sunyer, per la seva banda, també ho contempla amb tristesa, però ho globalitza: «No només passa a Llers, és un problema general. Crec que hi ha un problema de sacrifici, falta més voluntariat».