L’Ajuntament de Figueres ha aprovat provisionalment el nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), que substituirà el de 1983 i  marcarà el creixement de la ciutat en els propers anys. El document, que ara s’elevarà a Urbanisme, es va aprovar amb els 13 vots a favor de l’equip de govern i de dos regidors no adscrits (Miquel Fernández no va poder assistir al ple extraordinari per motius laborals), i les set abstencions de Cs i Junts per Figueres.

Fins a l’últim moment, la gran incògnita era saber què faria el regidor de Guanyem Figueres, José Castellón. L’assemblea de la CUP, que integra la formació, havia acordat un vot en contra. Defensen l’opció del soterrament de l’actual traçat del tren convencional en trinxera, i consideren que el POUM ha estat «retallat» per Madrid perquè el Ministeri de Transports ha «obligat» a suprimir (com va admetre el mateix regidor d’Urbanisme, Xavier Amiel) l’opció del soterrament que preveia el document inicial.

Castellón va fer una breu intervenció i va defensar el vot positiu com a «vot personal». Però la CUP ja li ha demanat que plegui i que torni l’acta.

Durant la sessió, l’alcaldessa, Agnès Lladó, va assegurar que aquest era un dels plens més importants de les dues últimes dècades i que el document ha de servir de base per a la Figueres del futur. També ho van defensar Amiel i el vicealcalde, Pere Casellas, que va acusar Junts per Figueres de no haver-ho fet quan tenien majoria. 

Al seu torn, el portaveu de Junts, Jordi Masquef, va defensar l’abstenció assegurant que aquest no era el pla que esperaven. El portaveu de Cs, Héctor Amelló, va dir que malgrat que calia tirar-lo endavant, no podien donar-hi suport perquè divergien en diversos aspectes. Un extrem que el regidor no adscrit, Carles Arbolí, els va recriminar, afirmant que calia «posicionar-se» i «mullar-se» en un tema cabdal com aquest. Tot i això, tambe creu que el pla s’ha quedat «curt en ambicions».

LA CIUTAT DEL FUTUR. El nou POUM fixa el creixement de la ciutat des d’ara i fins al 2040, que es planteja en un màxim de 53.000 habitants i 25.000 habitatges (el planejament de fa 38 anys preveia fins a 75.000 habitants) i especifica que es prioritzaran els habitatges unifamiliars en les tres principals àrees de creixement.
En termes econòmics, el pla preveu que el sostre destinat a aquesta finalitat passi del 18 al 26% a les zones d’entrada a la ciutat des de Girona, l’N-II des de la Jonquera i Vilatenim. A més, s’amplia la trama urbana consolidada que ha de possibilitar implantar activitats comercials en àrees de l’avinguda Vilallonga i la carretera de Roses.

Pel que fa a l’àmbit ferroviari, el document preveu la solució anunciada al febrer per l’Estat, que inclou la supressió dels passos a nivell i el trasllat de l’actual estació del centre a Vilafant, amb una estació intermodal d’AVE i tren convencional. I per desenvolupar els terrenys que actualment ocupen les vies i l’estació a l’est, dibuixa un pla de millora amb cessions d’espais verds i residencials i fins a un 35% destinat a activitats econòmiques.

El pla també aposta per l’execució de la ronda Nord, la creació d’una xarxa d’aparcaments dissuasius i un augment dels carrils bici.