Ara que ens trobem en vigílies de les vacances de Setmana Santa, la Costa Brava en general i l’Empordà —Alt i Baix, en particular— seran un punt d’atracció de nombrosos turistes, tant del país com de l’estranger. L’Empordà té un atractiu especial per la seva varietat d’aspectes d’interès, des del seu paisatge fins a la seva cuina, des del seus personatges fins a la seva història. Per això, des de fa molt de temps, l’Empordà és una mena de mite per a molts. L’escriptor i periodista Xavier Febrés l’ha anat exhibint en diversos dels seus llibres, fins al punt que el darrer, explícitament, el dedica a tots els que busquen un aspecte especial del territori.
Febrés explica que «en la línia del meu llibre anterior, Apologia de l’Empordà, de Banyuls a les illes Formigues, publicat per la mateixa editorial Cal·lígraf, ara ofereixo a L’Empordà per a mitòmans, una nova mirada entusiasta i informada sobre els atractius mítics de la comarca, viscuts avui sobre el terreny, de vegades darrere la petjada de la llegenda i altres vegades amb l’esperit crític de l’inevitable canvi de temps. Les pàgines són fruit d’una llarga dedicació narrativa i una passió sostinguda per aquests escenaris que recorro com a observador documentat i alhora enamorat confés». 

Quins són aquests episodis? Dons l’autor ens avança alguns dels noms que hi apareixen: «Ava Gardner, Truman Capote, Elizabeth Taylor, Salvador Dalí, la baronessa Thyssen i les seves joies, l’or de la República amagat a la mina de la Vajol, l’empremta de Josep Pla, l’escultor Arístides Maillol, la mort de Walter Benjamin a Portbou, la trajectòria del Motel Empordà de Figueres, les ruïnes d’Empúries, la frontera de la Jonquera, el vent de tramuntana, els camins de ronda, el pes del turisme, el llegendari castell de Quermançó, els acabalats personatges russos d’ahir i d’avui, així com una llarga llista de figures i històries que han marcat, al llarg de les darreres dècades, llocs i paisatges empordanesos esdevinguts icònics per als amants dels mites».

El llibre ha estat editat per Cal·lígraf i es va presentar per primera vegada en el transcurs de la passada edició de la Vil·la del Llibre, a l’Escala. En les properes setmanes està previst que sigui presentat a altres indrets de l’Alt i el Baix Empordà, entre ells a Figueres. L’editorial ja li va publicar un altre volum, Apologia de l’Empordà que arrenca —igual que el del mite— amb un capítol sobre les comarques contigües del Rosselló i el Vallespir. De fet, són diversos capítols els que dedica a l’espai transfronterer en aquestes dues obres.

Febrés assenyala que «fa temps que intento convèncer els amics i els coneguts que alguns dels indrets més inspirats de l’Empordà se situen a les terres catalanes de França». A partir d’aquí recorre els misteris de Cadaqués i el cap de Creus, la capitalitat de Figueres, els pobles de l’Alt Empordà, les terres i els mars del comtat d’Empúries, el Quadrat d’Or del Baix Empordà, els voltants de Palafrugell, les ombres del massís del Montgrí i els confins de Palamós i Sant Feliu de Guíxols. En aquest primer llibre, molt més vinculat als espais geogràfics, i en el que acaba de sortir, més centrat en les persones.

I parlant de mites, tampoc podem oblidar una obra recent de Febrés, en aquest cas publicada per Curbet Edicions, que duia per títol Els cinquanta primers estius de l’Almadraba Park Hotel, quasi una novel·la. En aquest cas ressegueix el mig segle d’activitat acumulada per aquest hotel i restaurant, de la mateixa família que el Motel Empordà de Figueres, i dibuixa una història carregada d’atractiu i en plena evolució. «Entre els diferents capítols, parlo del boom turístic dels anys seixanta, les postes de sol per aplaudir a les terrasses de l’hotel, l’esquena indispensable del cap de Creus, l’herència sobtada a la mort del fundador Josep Mercader, les llargues sobretaules de Josep Pla amb la doctoressa Angioletta Volante, i l’actual relleu generacional», ha explicat l’autor. 

L’AUTOR. Xavier Febrés (Barcelona, 1949) és periodista i escriptor. Sempre ha combinat el periodisme amb la literatura i ha publicat nombrosos llibres biogràfics, reportatges, dietaris i viatges, a mig camí entre el periodisme i la literatura. Amb l’Empordà com a lloc de residència durant molts anys, ha fet que aquest territori i alguns dels seus personatges siguin protagonistes de les seves obres, en especial l’escriptor Josep Pla i tot l’espai interfronterer.

Durant els anys que va viure a Brussel·les com a corresponsal de premsa va escriure el seu primer llibre, la biografia del militar republicà exiliat Frederic Escofet, fill de Cadaqués. Una nova experiència com a corresponsal a Barcelona del diari perpinyanès L’Indépendant li va servir de base per al llibre sobre els dos vessants de la ratlla de Franca, titulat El Pirineu, frontera i porta de Catalunya, i per a la seva participació en els de retrospectiva històrica sobre l’èxode republicà del 1939.

D’altra banda, la inclinació per Itàlia es va traduir en diversos llibres. També ha conreat la literatura de viatges i la seva curiositat innata l’ha portat a publicar sobre temes molt heterogenis, com la història de l’havanera i del tango, els cigars o la cuina dels menuts. Ha col·laborat i col·labora amb diferents mitjans de premsa, ha dirigit el gabinet de premsa de la Universitat de Barcelona i ha treballat a L’Auditori.