Un grup de nens i nenes de l’escola de Cistella, que forma part de la ZER Empordà, han compartit recentment diverses experiències amb persones grans del municipi, algunes de les quals són exalumnes del centre. Concretament, han participat en un taller en què, a través de la història de La rateta que escombrava l’escaleta, han abordat la xacra de les discriminacions de gènere.

La jornada s’emmarcava en una prova pilot que l’Associació de Micropobles de Catalunya acaba de posar en marxa a diversos municipis petits de l’Alt Empordà per fer «front comú» contra les violències masclistes. El programa vol implicar totes les comunitats a través de diverses iniciatives, com el cinema o els tallers de contes, on es «deconstrueixen» relats per construir-ne de nous. La prova pilot té el suport del Departament d’Educació i el Departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona i la subdelegació de l’Estat a Girona. 

El president de l’Associació de Micropobles de Catalunya, Mario Urrea, recorda que «les violències masclistes són una xacra que ens està marcant com a societat, i els micropobles no n’estem exempts». «Per això creiem que s’ha de treballar des de la proximitat i des d’un canvi de model educatiu diferent del de fa 50 anys», afegeix, tot explicant que als micropobles aquestes situacions són encara més complexes, perquè sovint es tapen i s’amaguen per «vergonya». 

PROGRAMA TRANSVERSAL. L’objectiu del projecte és combatre i erradicar les violències masclistes, i fer-ho de forma transversal i amb totes les comunitats: des dels més petits, passant pels adolescents i la gent gran, però també en l’àmbit institucional (com ara amb personal d’ajuntaments). «Els micromasclismes són a tot arreu i els micropobles volem fer un crit comú», assegura el responsable de la sectorial d’atenció a les persones de l’Associació de Micropobles, l’alt-empordanès Xavier Camps.

En aquest sentit, la prova pilot preveu quatre línies d’actuació. En primer lloc, el circuit de cinema amb valors que es va realitzar entre novembre i desembre de 2022 a una desena de poblacions de la mà del Terra Gollut Film Festival. A més, s’oferirà formació en perspectiva de gènere als ajuntaments de menys de 1.000 habitants de la demarcació. També es preparen marxes exploratòries als pobles per detectar punts «negres» susceptibles de generar inseguretat. I finalment, el pla inclou la formació als i les mestres de les escoles ZER a través del programa «Canvia el conte», de l’especialista i sociòloga Cristina Vila. 

A través d’aquesta última iniciativa, es treballen contes i llegendes per detectar-hi missatges que poden incitar o justificar la violència masclista i per explorar qüestions relatives a la diversitat d’identitats de gènere. Els tallers, que van començar divendres passat a Cistella, es treballen amb els infants i la gent gran de cada municipi per construir nous relats.

Des de Cistella, la mateixa Cristina Vilà explicava que la idea és treballar «a través de contes i llegendes, trobant un espai comú entre les persones grans i els nens». «Avui començarem a pensar sobre els personatges femenins i masculins com ara les sirenes, les bruixes o personatges de dones empoderades però de qui, sovint, les versions que ens han arribat són patriarcals», va explicar la sociòloga.

Una de les alumnes que van participar al taller, Ruth Nicole Delgado, deia: «No és just que l’home, en aquest cas el gat, mani com si fos el seu pare quan ella ja és gran per poder ser independent». I és que, tal com diu Nuri Soler, una altra de les participants a la sessió, antigament els contes que explicaven als infants tenien «finals tràgics» i buscaven fer «por». 

Josep Xargay, que també era a l’escola, creu que, de fet, una manera de lluitar contra aquestes situacions i els micromasclismes que hi ha intrínsecs en molts d’aquests contes i llegendes pot ser canviant-los, deconstruint-los. «Clar que podem ajudar, per les dues parts: que la rateta no sigui tan presumida i que el gat no vulgui ser l’amo de la gàbia. Afluixant una mica tots es pot arribar a una situació d’igualtat», afirmava.

De moment, la prova es durà a terme als ZER Empordà i Tramuntana (que inclou les escoles de Cistella, Garrigàs, Palau de Santa Eulàlia, Pont de Molins, Vilanant, Vilamacolum, Viladamat i Ventalló), però s’anirà estenent a altres pobles empordanesos i gironins. A la demarcació de Girona, 130 micropobles en formaran part i, si funciona, s’exportarà a la resta de Catalunya.

UNA COMARCA AMB 51 MICROPOBLES. L’Associació de Micropobles de Catalunya va néixer l’any 2008 amb la voluntat de ser un instrument per fer visible la realitat dels micropobles i contribuir que les condicions de vida al món rural siguin dignes i ajustades a les necessitats dels seus habitants. Dels 68 municipis de l’Alt Empordà, 51 són considerats micropobles, i 33 estan associats a l’entitat.