Per Cristina Talló, ortodoncista

En adults de vegades ens trobem amb maloclusions importants on hi ha alteracions en la posició de les dents, en l’estructura dental, en la geniva, en els maxil·lars, en l’articulació temporomandibular, en la funció masticatòria, en la respiració... Casos molt complexos.

En aquestes situacions és possible restablir l’equilibri, però serà després d’invertir grans esforços i recursos.
Què hauríem pogut fer per no arribar a una situació tan complexa? Com afavorir un bon desenvolupament de la boca i promoure’n la salut?

Nosaltres som el resultat de la nostra informació genètica però també dels factors ambientals que anem vivint. Sobre aquests últims tenim la capacitat d’actuar perquè juguin a favor o en contra.

La dieta és un factor molt important en el qual podem incidir positivament per millorar la nostra salut bucodental.
Això comença molt abans del que es pot pensar. El coneixement ancestral feia que en la dieta de les joves abans i durant l’embaràs s’incloguessin aliments rics en vitamines i  minerals que enfortien el cos per reforçar el desenvolupament físic i l’eficiència materna per a la reproducció.

Era una dieta rica en proteïnes (carn, peix, marisc, llavors germinades, ous) per tenir reserves biològiques que permetien un bon desenvolupament sense mancances del fetus, i donaven a la dona un reservori per mantenir-se en salut i poder alletar posteriorment.

L’alimentació dels pares continua sent un factor determinant per a la salut i la perfecció física dels seus fills.
En els països europeus es consumeixen grans quantitats de farines refinades, que eliminen les vitamines B i E, i s’associen a la disminució de la natalitat.

Cal revisar la dieta i treure’n els sucres refinats, farines blanques i aliments ultraprocessats per no tenir un dèficit nutritiu que porti a problemes en el desenvolupament del bebè. Estem en una societat sobrealimentada i desnodrida a la vegada.

L’alletament matern està demostrat que té un benefici per al desenvolupament psicològic i físic.

Ajuda al desenvolupament de la mandíbula i al reforç de la musculatura bucal en fer el moviment repetit de succió cap endavant. Força la respiració nasal en quedar la boca tapada i la coordina amb la deglució. De manera natural la llengua aprèn a posar-se cap a dalt del paladar i estimula el creixement del maxil·lar superior.

A més, es produeixen hormones que promouen el creixement cerebral i la formació del sistema nerviós i que estableixen un vincle amb la mare que permeten el desenvolupament de la confiança i seguretat en el bebè.
També conté anticossos que l’ajudaran a fer front a virus i bacteris, i faran disminuir la probabilitat que es desenvolupin malalties com la varicel·la o l’asma.

Amb l’ús del biberó l’esforç muscular disminueix. La llengua no es posiciona correctament i no s’aprèn a deglutir de la manera correcta.

Durant el creixement, la dieta continua jugant un paper molt important, tant per la seva composició i qualitat com per la consistència.

Hi ha estudis on s’evidencia com amb una dieta primitiva hi ha un bon desenvolupament cranial, de les arcades dentals, bona condició física i immunitat als processos degeneratius moderns com l’artritis, malalties cardíaques i afeccions internes. En aquest mateix estudi es veu com els fills d’aquestes poblacions que canvien d’hàbits dietètics i d’estil de vida perden aquesta immunitat, així com els empitjora el desenvolupament facial i la forma dels arcs dentals i augmenten les càries.

En la nostra societat hi ha una gran predominança d’aliments envasats i manipulats que ens allunya de la dieta tradicional autòctona a la qual la nostra biologia està adaptada. Aquesta alimentació perjudica el nostre desenvolupament en el sentit més ampli. La bona notícia és que el procés es pot invertir tornant a una dieta com la que hem explicat.