És la nova degana del Col·legi de l'Advocacia de Figueres i pren el relleu de Joan Ramon Puig i Pellicer. Hilari és la segona dona que ocupa el càrrec en els 181 anys d'història que té avui l'ens jurídic. En aquesta entrevista explica, entre altres coses, què vol aportar al col·legi. 

Com entoma el repte com a nova degana del Col·legi de l'Advocacia de Figueres?
Amb il·lusió, amb ganes de treballar pel col·legi i pels col·legiats i les col·legiades, i sabent que aquest càrrec l'hem obtingut gràcies al fet que molts companys i companyes ens han demostrat la seva confiança amb el seu vot. El que volem és que el col·legi tingui empatia cap al col·legiat i que aquest pugui intervenir de manera activa i amb una major presència externa a la societat civil empordanesa. I, sobretot, el que volem també és intervenir en els problemes de la societat com ara en discapacitats, en violència de gènere, infància...

Què vol aportar la figura de Maria Hilari a l'ens?
Com a Maria Hilari, tota sola, puc aportar poc. Evidentment, la figura de degana ve acompanya d'un equip. Som una junta formada per deu persones, i són deu persones joves, dinàmiques, amb ganes de treballar, i bàsicament, amb aquest equip el que hem volgut reunir és experiència, criteri, responsabilitat, innovació i visió. El nostre programa anava molt encarat a oferir una formació més presencial. Per exemple, el pròxim 29 de març es farà una jornada, aquí mateix, al Col·legi de Figueres, sobre violència i delictes contra la llibertat sexual que comptarà amb la presència de dos magistrats de l'Audiència Provincial de Girona. Amb aquesta nova junta també volem crear nous espais de participació col·legial i, sobretot, el que volem és aconseguir una vida col·legial activa, més participativa i més dinàmica.

Actualment, en molts sectors es pateix pel seu relleu generacional. Aquest és un fenomen que en l'advocacia no passa tant. És així?
Cada any hi ha nous col·legiats i col·legiades que entren de les noves promocions. A més, en aquest col·legi també tenim el JAF, Jove Advocacia de Figueres, que és una agrupació d’advocats inscrits al col·legi, i el que també intentarem és que hi hagi més connexió entre la junta i el JAF, ja que al final serà el relleu. 

Quines diria que són les problemàtiques o les reclamacions del sector avui dia?

"El problema d'aquí Figueres és que els jutjats estan molt col·lapsats"

Aquesta saturació és en general, però aquí molt més, ja que tenim unes característiques especials i perquè tenim un partit judicial fronterer. Tenim Portbou i la Jonquera, a les guàrdies d'estrangeria hi ha molts detinguts, hi ha assumptes que requereixen cooperació internacional i les guàrdies són molt llargues i amb molta càrrega de feina. Tenim la necessitat  urgent —i de fet molts magistrats de Figueres també ho estan demanant— que per part dels organismes competents es cobreixin de manera definitiva les places de funcionaris que ens falten. A tots els òrgans judicials manquen funcionaris i, donada la categoria de magistrat que tenim, aquestes places de funcionaris s'haurien de poder cobrir. El fet de no tenir-les cobertes fa que el jutjat estigui encara més saturat, per més feina que treguin als jutges.

I també alenteix els processos jurídics, oi?
Clar. A més, tenim molts canvis de jutges perquè si agafen Figueres com a primer destí, com que no deixa de ser un lloc amb molt volum de feina perquè hi ha molts jutges substituts, en veure que hi ha instància i instrucció junts, sovint canvien de destí. 

Quines altres problemàtiques destacaria o on caldria posar fil a l'agulla per millorar el dia a dia?
Ens caldria augmentar places de magistrat, és molt necessari, i cal desdoblar la jurisdicció civil de la instrucció. A més, també ens caldria tenir jutjats especialitzats, per exemple, de família, de violència de gènere..., tot i que tenim el jutjat 7 de violència de gènere, però cal tenir en compte que fa Violència de gènere, Civil i Instrucció. Ho tenen tot i no donen l'abast. 

Sovint el vocabulari jurídic és costós d'entendre per a la població general. Ens pot explicar què diferencia la jurisdicció civil de la d'instrucció?
La diferència entre la jurisdicció civil i la d'instrucció és que als jutjats civils es fan reclamacions de quantitats, desnonaments, família, temes d'herència... i a la d'instrucció és quan es fa la investigació dels procediments penals. Aquí Figueres tenim allà mateix civil i instrucció. En canvi, a Girona no és així, ja que estan desdoblats. A més, a Figueres els jutjats d'instrucció una setmana de cada vuit tenen guàrdia. 

És una roda que no es pot acabar si no hi ha més personal. És així?
Exacte. Per a la plaça de magistrat que tenim ens caldria un funcionari més, i tenim  dret a tenir-lo, eh? De fet, és el que reclamen també des dels jutjats de Figueres. 

Una de les queixes, sobretot quan toca el torn d'ofici, són les hores extres, ja que estan mal pagades. La situació continua igual?
Es paga poc. Aquest any hi haurà una pujada, en principi del 2%, però és una pujada petitona i no és gens substancial respecte al que ha pujat el cost de vida ni tampoc en relació amb el volum de feina que comporta. A més, hi ha moltes actuacions que no es paguen. Per exemple, quan estàs de guàrdia de violència de gènere, les declaracions dels testimonis no es paguen i potser un testimoni pot tenir una declaració de mitja hora o hi ha guàrdies que hi ha dos o tres testimonis, i tot això no es cobra. 

L'any passat va canviar la llei de violència de gènere i ara la víctima està acompanyada d'un advocat o advocada des del primer moment. És així? 
Des que la víctima va a Mossos d'Esquadra a posar una denúncia, automàticament s'activa el protocol i des del cos de seguretat ja es truca a l'advocat de violència de gènere que està de guàrdia aquell dia, sigui l'hora que sigui. I, en tot moment, la víctima està assistida i també compta amb acompanyament. 

Ara que parlàvem de lleis de violència de gènere. Com hem d'entendre la polèmica de la llei del «només sí és sí»? És una lluita de colors polítics?
Penso que tota modificació comporta conseqüències en l'aplicació del dret vigent i per a nosaltres, els advocats i advocades, és una eina més amb la qual hem de treballar. Però qui l'aplica i qui la interpreta són els magistrats i magistrades. Nosaltres com a advocats podem estar a les dues bandes, ja que podem acusar i podem defensar. I  és clar, en aquest cas penso que la polèmica l'han creat els partits polítics. Per a nosaltres és una eina més que tenim per poder treballar, ni l'apliquem ni la interpretem. 

Per acabar, on vol posar especial atenció com a nova degana?
A parlar amb l'administració de justícia i veure si a Figueres podem desdoblar la jurisdicció civil de la d'instrucció. Que puguin haver-hi més funcionaris, que es puguin crear jutjats especialitzats en família i violència, ja que aquí Figueres és molt necessari. Vull posar atenció a crear un nou jutjat de penal perquè estan saturats, i per més feina que facin, estan saturats. Com deia, aquí acaba essent un destí que els jutges substituts quan poden se'n van perquè tenen una càrrega de feina important.

Això és un gran problema per al territori. 
Fa temps que s'hi va al darrere, però és un handicap que hem d'intentar solucionar. I també vull destacar el tema de la formació. Nosaltres intentarem fer més formació presencial, ja que entenem que és important, i sobretot intentarem crear nous espais de participació judicial. A més de tenir empatia amb el col·legiat i d'intentar dignificar la nostra professió d'alguna manera.

Posa especial èmfasi en la participació. Hi ha poca implicació dels col·legiats i col·legiades amb l'ens jurídic?
Voldríem que n'hi hagués més. Si hi ha poca formació, hi ha poca participació.  La nostra també és una professió molt individual i és per això que volem potenciar-ho.

S'ha palpat l'increment de delinqüència que destaquen alguns titulars de la premsa?
Tenim la mateixa saturació i també ens ve agreujada per la vaga dels lletrats de l'administració de justícia, que complica la saturació, però de delinqüència sempre n'hi ha hagut i el problema d'aquí Figueres és el que anem dient: la saturació. I, la veritat, és que tampoc se'ls pot demanar més del que fan.