Darrere de la creació del Grup Iris hi havia unes dones en ple tractament de càncer de mama, amb pors, molts dubtes i incerteses pel desconeixement de molta part del procés. L’associació neix d’aquí. La màxima fita era poder garantir que mai ningú s’hagués d’enfrontar a un diagnòstic de càncer de mama sola. Aquest any arriben a la primera dècada, i la presidenta del Grup Iris, Lídia Albert ens en fa un repàs.

Què significa arribar als deu anys per a vosaltres?
Haver arribat a deu anys ens omple de satisfacció i orgull. Aquests deu anys també representen un reguitzell d’esforços, de molta implicació i sobretot de molta il·lusió per part sobretot de totes les membres de la Junta Direc­tiva o d’aquelles que en algun moment de la vida d’Iris n’han format part. Perquè em ve molt de gust recordar que les voluntàries per excel·lència d’aquesta associació som les representants de la Junta. A banda de no rebre mai cap compensació econòmica, regalem el nostre temps, energia i esforç físic com si no hi hagués un demà. La frase «ho donem tot de nosaltres» crec que ens representa molt bé.

Per què?
Perquè fins i tot sovint, depenent de segons quins moments i situacions (com per exemple l’època de gestionar la Cursa de la Dona de Figueres), el Grup Iris passa per davant de la família i amistats, potser erròniament, i tanmateix, això és així perquè el Grup Iris acaba essent per a nosaltres com un altre fill més i perquè ens hem convertit en una petita gran família i ens estimem molt. Per tant, tot ho fem molt a gust i el retorn que rebem supera el que donem.

De quina manera ho feu?
A banda de donar suport moral, també acompanyem a totes les persones afectades de càncer de mama i als seus familiars, amb teràpies diverses com: txikung, ioga, manualitats, psicoteràpia grupal i individual, fisioteràpia, fisioteràpia oncològica, limfedema, podologia, etc.

També hem obert a tota la població tallers d’alimentació, conferències, promoció de l’exercici físic, etc., per educar en els hàbits saludables.

Resumint, què signifiquen aquests deu anys? Doncs que  si mirem enrere, gairebé que no ens ho creiem. De fet, no sé fins a quin punt som conscients d’aquest creixement.

Esteu satisfetes amb la feina d’aquests deu anys?
Sempre es pot millorar, però com he dit, mirant enrere i observant, us puc ben assegurar que ho hem donat tot i per tant, tot i els errors, també hi ha hagut encerts, i podríem dir que n’hem d’estar satisfetes. Per què no?

“Us puc ben assegurar que ho hem donat tot i per tant, tot i els errors, també hi ha hagut encerts, i podríem dir que n’hem d’estar satisfetes”

De què us sentiu més satisfetes?
 De la xarxa de voluntariat que hem aconseguit, també dels patrocinadors i col·laboradors i entitats com l’Ajuntament de Figueres, que han cregut en nosaltres i sempre ens han ajudat. Però retornant als voluntaris i voluntàries, ens omple d’orgull veure’ls treballar sempre amb una alegria emergent de dins seu, amb humilitat i companyonia. Ens regalen el tresor més gran que hi ha avui en dia, que és el seu temps. I sempre amb un somriure. És gràcies a ells que podem fer campanyes com la de Sant Jordi, «Posem-li pebrots al càncer», l’Hort d’en Marçal per promoure els hàbits saludables a les escoles des de ben petits, la fabricació de coixins del cor per donar-los a l’hospital i sobretot podem continuar portant a terme un projecte de gran magnitud, només amb vuit persones de Junta, com és la Cursa de la Dona de Figueres.

Quin nombre abraça aquesta xarxa de voluntaris?
Uns 400 aproximadament en total. Us podem ben assegurar que sense la seva tasca ens hauria estat impossible. Per tant, l’èxit d’aquests deu anys del Grup Iris, de la nostra supervivència, només és de totes aquestes persones màgiques que han cregut en nosaltres i ens han seguit en cada projecte que hem engegat. Aprofito per fer-los un agraïment immens públicament.

 Com afecta la vostra tasca d’acompanyament tant a les persones afectades com als familiars?
Esperem i desitgem que l’afectació sigui en positiu. De fet, aquí la veu l’haurien de tenir totes aquestes persones a les quals acompanyem. En qualsevol cas,  vull pensar pel retorn que en tenim i que ens arriba a través de la seva expressió, que estan agraïdes que existim i se senten recolzades, tant pel que fa a suport moral, perquè quan venen troben un espai per desfogar-se, com pel que fa a teràpies, perquè no oblidem que la sanitat pública fa tot el que pot per ajudar-nos i ho fa molt bé, però està molt tensionada. Per tant, des del Grup Iris, intentem, en la mesura del possible, alleugerir-los en relació amb els efectes col·laterals dels tractaments i intervencions. I d’aquesta manera les persones afectades i familiars poden gaudir d’un seguiment més específic pel que fa a les teràpies que podem oferir.

Un altre dels vostres objectius és «promoure l’adquisició d’hàbits saludables per tal de fer prevenció». Com ho porteu a terme i quina resposta rebeu de la gent?
Doncs sí, perquè seguint les recomanacions de la mateixa sanitat pública, intentem promoure, en la mesura del possible, els hàbits saludables en el dia a dia de les persones. I per tant, la prevenció de malalties que no només s’engloben amb el càncer de mama. Qui vol, perquè com he explicat està obert a tota la població, pot venir a gaudir dels tallers d’alimentació saludable que fem durant l’any, un cop al mes, i també fem txikung, ioga, etc. Aquests dos últims els fem un cop per setmana i tenen una durada d’una hora aproximadament.

Quina acceptació tenen?
La veritat és que l’acceptació és bona i gairebé fem plena. Penseu que el nostre local és petitet i, per tant, més de 14 persones seria una mica complicat de gestionar, amb relació a l’exercici físic. Per contra, hem arribat a tenir, en tallers d’alimentació, més de 30 persones. També és cert que gràcies a la covid, que ens va oferir la possibilitat d’aprendre noves tecnologies, hem adequat l’espai per poder fer un híbrid i fem tant presencial com online, d’aquesta manera tenim gent que fins i tot es connecten des de Barcelona, perquè els agrada el que proposem.

Per tant, estem més que contentes d’aconseguir arribar tan lluny.

La vostra tasca, doncs, va molt més enllà de l’acompanyament.
Sí... Sabeu què intentem fer també sempre? Fer visible aquest 1% dels diagnòstics de casos de càncer de mama que afecten la població masculina. Ho fem perquè també treballem per a ells, perquè tot i ser una minoria, s’ha de fer palès que existeixen. I sovint quan se n’adonen, és més tard del que voldríem. Per tant, sense obsessionar-se, convidem a interioritzar que aquesta possibilitat també existeix.

En què creieu que encara podeu millor els propers deu anys?
El nostre màxim objectiu seria que tots els coixins del cor que donem anualment a l’hospital, per a les persones acabades d’operar de càncer de mama( estem parlant de 100 coixins anuals, i no estem exagerant), doncs que en algun moment del procés oncològic de la persona, els tornéssim a veure. Això voldria dir que aquella persona s’acostaria a nosaltres i ens donaria l’oportunitat d’explicar-li qui som, què fem i com ho fem.  
Sovint, el retorn que tenim d’aquests coixins és un percentatge molt petit.

Creieu que encara no us coneixen prou?
Potser la gent es pensa que a Iris s’hi ve a plorar. Potser per això no venen totes les propietàries d’aquests coixins. En qualsevol cas, sí que acompanyem, embolcallem la persona acabada de diagnosticar i l’abracem fort, perquè pugui plorar o cridar, però l’instint de supervivència fa que deixis de plorar i tornis a veure l’arc de Sant Martí, del qual sempre parlem. Perquè després dels núvols sempre torna a sortir el sol. 

Nosaltres estem aquí per acompanyar-les i mostrar  aquests colors de vida. Aquesta altra cara del càncer, que és aquesta altra oportunitat. Sovint les persones que venen marxen sorpreses i tornen un dia rere un altre, perquè allà amb nosaltres troben l’alegria del moment, les ganes de viure i somriure. En definitiva, hi troben vida.

Aquest és el nostre màxim objectiu. Mostrar, compartir, aquesta vida que hi ha tan meravellosa, encara que estiguis en un procés de càncer, i engrandir la família del Grup Iris.

"Nosaltres estem aquí per acompanyar-les i mostrar  aquests colors de vida. Aquesta altra cara del càncer, que és aquesta altra oportunitat"

Què us agradaria canviar?
Ens encantaria que d’aquí a deu anys més, gràcies a la ciència i la investigació, es trobés una cura per a aquesta malaltia i que el Grup Iris ja no tingués sentit. Això sí que seria un gran regal. I per tant, que la nostra associació deixés d’existir. Tanmateix, mentre això no passi, seguirem treballant amb il·lusió per compartir la nostra vida amb la de totes les persones diagnosticades.

Mentrestant, aquest any heu preparat unes quantes activitats especials per a la primera dècada. Quina resposta n’espereu?
Ens encantaria sentir-nos acompanyades en totes aquestes propostes per a la gent que tant ens ha ajudat durant tots aquests anys, i que també s’hi incorporessin gent nova, curiosa o no, potser interessada en el que programem o simplement per venir a veure si els pot agradar.

Com diem sempre, sumant és quan ens sentim més fortes. Us convidem a totes i a tots a gaudir d’aquests moments amb nosaltres. Aprofitem per convidar-vos a adquirir les entrades a www.grupiris.cat.