Les darreres excavacions als túnels de l’església del convent de Sant Antoni de Castelló d’Empúries han permès certificar l’origen de la població en època romana. La directora de les intervencions arqueològiques, Anna Maria Puig, ha subratllat que és un descobriment «excepcional» perquè data d’una època de la qual hi ha pocs vestigis o evidències: la de l’inici de la romanitat. Aquesta confirmació s’ha pogut fer gràcies a una mostra del carbó que formava part d’una mena de morter de l’època (anomenat opus signum i que s’utilitzava per impermeabilitzar parets) i a través de l’anàlisi radiocarbònica (el carboni 14) per precisar-ne l’antiguitat. 
Al soterrani de l’església hi ha tres galeries que al llarg dels anys s’han utilitzat per a altres usos com , per exemple, refugi durant la Guerra Civil o per cultivar-hi xampinyons. Els treballs han permès descobrir que en realitat aquests espais són unes cisternes que s’han pogut datar entre principis del segle II i la primera meitat del segle I aC. Les cisternes podien emmagatzemar uns 400.000 litres d’aigua, unes reserves que podien servir per abastir enclavaments probablement de caire militar. Segons ha explicat Puig, els romans solien aixecar construccions de defensa que duien per nom castela, que evoca clarament el nom de Castelló.

PUNT HISTÒRIC. Els arqueòlegs consideren que, més enllà de les cisternes, hi ha suficients indicis per considerar que no va ser una construcció aïllada, sinó que estaria al centre d’un espai urbanitzat, organitzat a partir de l’encreuament d’eixos en sentit nord-sud i est-oest, que amb el pas dels segles han quedat «fossilitzats» i integrats en la topografia urbana.

La construcció se situa en el moment d’expansió del domini romà a la península Ibèrica, quan l’actual territori català s’incorpora a la província romana de la Hispània Citerior. Un moment de conquesta territorial per part dels romans i de revolta de la població indígena, que va acabar sotmesa. L’any 195 aC les tropes de Marc Porci Cató van desembarcar a Emporion i ja s’havia consumat la destrucció de la ciutat de Rhode (Roses). Tot plegat va desembocar en la batalla d’Emporion, per acabar amb les revoltes indígenes.