Radiografiar l’estat energètic d’una part força representativa de les llars de la demarcació, moltes dels quals ja fa dècades que estan construïdes, i fomentar-hi intervencions que afavoreixin la reducció de les emissions de CO2 i el confort dels residents. Aquest és, a grans trets, l’objectiu de l’estudi «Identificació de les tipologies edificatòries i de les solucions energètiques dels habitatges de les comarques gironines», desenvolupat per la cooperativa Cíclica, per encàrrec de la Diputació de Girona i de l’Observatori de la Rehabilitació i Renovació Urbana de les Comarques de Girona (ObRE).

El document vol ser una eina pràctica, tant per als professionals com per a la ciutadania en general, per entendre el funcionament energètic dels habitatges i saber quines solucions s’hi poden aplicar per millorar-los, i també quin cost tindrien. Per aconseguir-ho, s’ha fet una diagnosi centrada en els dos tipus d’edificacions més representatives de les comarques gironines: els edificis històrics anteriors a 1940 (masies tradicionals i cases rurals) i els blocs de pisos plurifamiliars construïts entre 1961 i 1980. Per recollir les dades s’han seleccionat municipis de diferents mides i ubicacions amb presència representativa d’aquests habitatges, i dos dels onze pobles que han participat en l’estudi són alt-empordanesos. S’han analitzat 55 masies tradicionals de Figueres i 965 immobles plurifamiliars de l’Escala.

Per obtenir les dades necessàries per a l’anàlisi, s’ha plantejat el sistema constructiu d’aquests dos tipus d’edificis i se n’ha analitzat el comportament energètic a través de diversos indicadors. I partint d’aquests indicadors, s’han identificat possibles actuacions de millora per accelerar el procés de descarbonització, i s’ha valorat econòmicament quin cost tindrien aquestes millores. Val a dir que les propostes inclouen rehabilitacions que van més enllà de les intervencions superficials (vegeu pàgina 4).

CONSTRUÏTS ABANS DE LES NORMATIVES. D’entre les principals conclusions del diagnòstic del parc residencial de les comarques gironines, destaca el fet que el 90% dels immobles analitzats es van construir abans que s’aprovés la normativa d’eficiència energètica (que data del 2007), i que el 50% ni tan sols es regeixen per cap normativa tèrmica (són anteriors al 1979, que és quan es va aprovar aquest reglament). En termes econòmics, el 80% de les masies paguen més de 400 euros mensuals (de mitjana) per la factura energètica, mentre que el 60% dels pisos paguen menys de 300 euros mensuals.

Si s’apliquen les propostes d’actuacions de rehabilitació energètica, aquestes despeses es podrien reduir considerablement. El 70% de les masies podrien acabar pagant menys de 250 euros mensuals, mentre que el 90% dels pisos en podrien acabar pagant menys de 150. Els costos de les rehabilitacions, però, rondarien els 25.000 euros en el cas de les masies, i els 15.000 euros en el cas dels pisos.