El castell de Sant Ferran de Figueres disposa d’una nova publicació que actualitza la història de la fortalesa. Es tracta del volum escrit per l’historiador figuerenc Juan Manuel Alfaro Gil, que porta per títol La Real Plaza de Guerra de San Fernando de Figueras. La historia del guardián de la frontera. Es tracta d’un volum de gran format, de gairebé 200 pàgines, complementat amb nombroses il·lustracions, documents i fotografies. Ha estat editat pel Ministerio de Defensa dins de la col·lecció «Edificios militares singulares», que té com a objectiu difondre el patrimoni històric que és propietat d’aquest departament. És el setzè volum de la col·lecció, que es va iniciar l’any 2009.

Tot i que el llibre va sortir d’impremta l’estiu del 2021, la seva presentació al castell figuerenc no es va fer fins a la setmana passada. Curiosament, al capvespre del 23 de febrer, és a dir, 42 anys després de l’intent de cop d’estat protagonitzat pel tinent coronel de la Guàrdia Civil Antonio Tejero Molina, empresonat a la mateixa fortalesa entre 1983 i 1991. Precisament les funcions de penal i de presó militar apareixen referenciades en aquest volum, que en cap moment, però, fa esment del colpista.  

El tinent general figuerenc Carles Díaz Capmany, autor del pròleg, va ser l’encarregat de presentar el llibre, que ofereix una àmplia mirada al periple històric de la fortalesa abaluartada més gran d’Europa, batejada oficialment amb el nom de «la Real Plaza de Guerra de San Fernando de Figueras». Val a dir que en tot el volum, llevat de les referències bibliogràfiques, s’obvia la denominació oficial de la ciutat des de fa dècades, que és la versió catalanitzada de Figueres. Mentre el consorci del castell utilitza sempre el nom oficial, a la majoria de referències que apareixen a la web del Ministerio de Defensa hi apareix l’antic nom en castellà.

Díaz Capmany va explicar que el llibre explica la història de Sant Ferran «des de la seva gestació a mitjans del segle xviii, passant per l’inici de les obres i la seva peripècia constructiva, fins a arribar a l’instant que va rebre la primera guarnició i se li va assignar un governador. S’analitza també la relació de l’edifici amb l’enginyer que el va dissenyar, Juan Martín Zermeño, així com el paper en els conflictes en què es va veure involucrat. El treball s’endinsa en la interacció de la fortalesa amb la ciutat de Figueres, així com amb els diversos exèrcits que la van ocupar, abordant els diferents usos a què va ser destinada al llarg dels anys fins a arribar a l’actualitat».

El seu autor va explicar breument cadascun dels capítols en què s’ha dividit el llibre, que corresponen a les diferents etapes de la seva història, en especial el protagonisme que va tenir en la Guerra del Francès i en la Guerra Civil. Juan Manuel Alfaro és llicenciat en Història de l’Art per la Universitat de Girona i doctor en la mateix matèria per la Universitat de Barcelona. Ha estat l’autor de diverses publicacions relacionades amb el castell, a l’igual que director de diverses intervencions arqueològiques dutes a terme en el seu interior.

Encarregat de l’empresa que gestiona les visites guiades al recinte, la seva feina com a gestor cultural l’ha portat a ser el vicepresident de la Fundació Les Fortaleses Catalanes, en la qual es cuida de gestionar-la pel que fa a les prestacions que realitzen en monument militars d’arreu del país. També es cuida de la tasca de documentalista i assessor d’història de la fundació i de l’editorial que es dedica a publicar obres relacionades amb aquesta temàtica. Aquesta entitat va ser creada pel seu pare, Juan Manuel Alfaro Guixot, que es manté a la presidència. L’autor del llibre va acabar la seva presentació desitjant que el castell de Sant Ferran sigui encara molt més conegut a tots nivells com a referent històric i monumental, tot considerant que encara no se n’han sabut apreciar tots els seus valors en aquest sentit. 

DEL PENAL A LA PRESÓ MILITAR. Al llarg de la seva història, el castell de Sant Ferran ha tingut espais destinats a presó, des dels reservats a soldats i oficials per complir càstigs de tipus militar fins a l’arribada de deportats cubans, a partir de l’any 1896, tot i que amb antelació s’havia reclòs el primer president de la república d’aquell país, Tomás Estrada. El rei Alfons XIII, en una visita a Figueres el 1904, va decidir —tot i que no es va donar a conèixer fins dos anys més tard— que la fortalesa es convertiria parcialment en un penal per a la població civil. La polèmica destinació, tot i que les instal·lacions van ser molt innovadores per a l’època amb l’habilitació de tallers per a la inserció dels presos, va estar vigent fins a la Guerra Civil.

Després del conflicte es van viure noves etapes com a centre penitenciari fins al 1997, majoritàriament per a militars però també per a objectors de consciència. El 27 de maig de 1983 i fins al 1991, l’antic hospital del castell, convertit en presó des d’un temps abans, va acollir Antonio Tejero Molina, juntament amb dos militars colpistes més, els capitans de la Guàrdia Civil Jesús Muñecas Aguilar i Vicente Gómez Iglesias, que van marxar abans que el protagonista del 23-F. Curiosament, 42 anys després només alguns dels assistents a la presentació del llibre vàrem recordar els fets. Segurament, per a les generacions actuals, gairebé són una imatge televisiva en blanc i negre que troben esperpèntica. Per sort, ja és història i el nom del colpista ni mereix sortir en els llibres.