Impressor, periodista, col·leccionista i crític d’art, gastrònom... Domènec Moli és una de les figures culturals i socials més rellevants de la història recent de la Garrotxa. Nascut a Figueres l’any 1933, no oblida mai els seus orígens i els reivindica sempre, tot i que des del 1958 viu a Olot. A la galeria L’Àmbit-Espai d’Art s’exposa fins al 18 de març una part de la seva col·lecció, on diversos artistes empordanesos hi tenen un protagonisme especial. I si ell es postula sempre com a figuerenc, està clar que des de l’Empordà també l’hem de reivindicar.
El comissariat de l’exposició ha anat a càrrec de l’escultora i escriptora Duaita Prats amb el suport del pintor Miquel Duran. Tots dos porten la nostra comarca empeltada en la seva trajectòria. La galeria, situada al cèntric passeig d’en Blay, és un focus de resistència artística ja que és l’única que està oberta a Olot, quan en èpoques no tan llunyanes n’hi havia hagut més d’una dotzena. El suport de l’Ajuntament i del col·lectiu Àmbit Sant Lluc fan possible el petit miracle de mantenir activa la sala. Està oberta els dijous, divendres i dissabtes, de 18 a 20.30 h.

Tot fent un recorregut per la mostra, trobem obres de Comellas, Curós, Plana, Bach, Cesc, Clapera Mayà, Duran, Mir Mas de Xexàs, Quera, Dalí, Xargay, Fita... Duaita Prats explica que «fins a 36 autors i les seves obres, moltes de les quals no han estat mai exposades, són representats a “Històries d’un col·leccionista ocasional”, conformant un llibre de paret sobre el bagatge del popular cronista i impressor. És una selecció d’obres que aquest prohom ha acumulat i que representa l’art fet a casa nostra des de la postguerra, en algun cas inclús abans». En total, un centenar de peces.

La comissària de l’exposició adverteix que «en el món de l’art hi ha col·leccionistes que atresoren obres que són objectes per a la contemplació emocionada, per a la decoració, o com a negoci. Aquí, però, en tenim un de ben singular. Amb el pas dels decennis, Domènec Moli n’ha arribat a reunir un notable nombre. Són ofrenes d’artistes la relació personal amb els quals considera molt més important que qualsevol altre valor. I ell, cronista excel·lent, mentre les mostra per primer cop explica la petjada que li han deixat els seus autors, a partir dels textos que ha escrit expressament per a l’exposició».

UNA COL·LECCIÓ D’AMICS. «Durant la meva llarga vida només he col·leccionat amics. Les obres que hi veieu suposen per a mi un record d’artistes amb els quals vaig compartir inquietuds, exposicions, presentacions, debats, controvèrsies... i tot plegat una de les èpoques més increïbles i efervescents de l’art a Olot». Així ho explicava el mateix Moli, dissabte passat, durant la visita guiada a la seva exposició. A la mostra de la galeria es combinen quadres, llibres, escultures, dibuixos i algun cartell, amb els escrits de les experiències directes que ell va viure, gràcies a les seves vessants de cronista, impressor, crític d’art, cuiner, i estan redactades en primera persona.

«Les obres que hi veieu suposen per a mi un record d’artistes amb els quals vaig compartir inquietuds, exposicions, presentacions, debats, controvèrsies..., i tot plegat una de les èpoques més increïbles i efervescents de l’art a casa nostra», va explicar a l’inici de l’acte. «Des del comissariat de L’Àmbit —afirma Prats— pensem haver bastit un document històric que pren també el caire d’homenatge cap a una persona com en Moli, a qui tant deu la ciutat. Un esforç dut a terme per aconseguir un plantejament expositiu únic i rigorós, que sentim que haurà valgut molt la pena». També destaquen a la mostra peces singulars com la col·lecció sencera de les revistes Dau al set, una caixa de tipus d’impremta que evoca l’època en la qual els textos es muntaven a mà, una antiga premsa de proves i una pedra litogràfica de l’Exposició Universal de Barcelona de l’any 1929, considerada tota una peça de museu.

Sense voler ser exhaustius, el testimoniatge empordanès a la mostra compta amb algunes peces de Dalí —com unes ceràmiques que es van intentar comercialitzar sense massa èxit—, les auques del Sabater d’Ordis, amb dibuixos de Felip Vilà i la signatura original de Carles Fages de Climent, un quadre d’Evarist Vallès, els paisatges de Cadaqués de Jordi Curós o un singular dibuix fet pel crític d’art Rafael Santos Torroella. També hi ha alguna edició de bibliòfil, com el Diccionari de l’Alt Empordà, de Carles Vallès, publicat pel seu amic Miquel Plana, desaparegut prematurament. Val a dir que algunes d’aquestes obres van ser donacions de galeries figuerenques quan l’impremta Aubert, la qual va dirigir Moli després de casar-se amb la filla de l’amo, s’encarregava de fer-ne els catàlegs.