El 6 de febrer de 1894 era dimarts de Carnaval i a l’Armentera, com a tantes altres poblacions empordaneses, aprofitant que tot el poble estava de gresca es va cometre un terrible assassinat. Avui, 129 anys després, el conegut doblador Lluís Soler Auladell, el narra al podcast de Sala 113. Històries arxivades, cicle d’històries reals extretes del patrimoni documental català, impulsat per la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Un capítol que es pot trobar a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà, on s’hi adjunten, a més a més, imatges i textos que complementen la història.

EL CRIM. Quan el moliner Jaume Tarrés va tornar a casa després de l’audició de sardanes, es va quedar glaçat. Els cossos de la seva dona, Margarida Pineda, i les criatures, un vailet de quatre anys i una nena de quasi divuit mesos, eren a terra enmig d’un toll de sang. 

Tan de pressa com va poder, va desfer el camí per anar a cercar ajuda. En Jaume va localitzar l’alcalde, Àngel Caussa, que també era el cap del sometent del poble. Sense dubtar-ho ni un moment, va agafar l’escopeta i els dos homes van tornar corrents al molí. La dona i el nen tenien el cap esberlat per cops de martell i ferides mortals a la cara i el coll provocades per una destral. La petita, tot i que malferida, continuava amb vida.
En Caussa va inspeccionar l’escena del crim. Dues coses li van cridar l’atenció: l’ampolla d’aiguardent mig buida que hi havia damunt la taula i una taca de sang a la finestra que donava a la bassa del molí. Això el va fer pensar que l’assassí potser havia llençat l’arma homicida per fer-la desaparèixer. Va donar ordres d’obrir les comportes de la bassa per buidar-la.

Mentrestant van anar a interrogar en Joan Galceran, conegut a l’Armentera com el Pastor de la Gralla; «ja podeu mirar-me que no em trobareu ni una gota de sang», els va respondre, desafiant. Amb aquella actitud els semblava clar que era el culpable i el van tancar.

L’endemà al matí la bassa del molí ja era buida i les suposicions d’en Caussa es van confirmar. Al fons, enmig del llot, hi havia una destral que alguns veïns van identificar de seguida. Era propietat de la Maria, la parella d’en Galceran. Quan li van comunicar a l’home que havien trobat l’arma, va confessar.

L’alcalde de l’Armentera va encarregar imprimir la seva versió dels fets en uns cartells que es van distribuir per la zona. Un d’ells encara ara es conserva a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà.