Fins fa un any, Roses tenia un centenar d’ucraïnesos empadronats. Persones que, com la Tetiana Malovana, s’hi van traslladar fa 16 anys i que hi han format la família. A partir del 24 de febrer, amb l’inici de la guerra, la situació va canviar i ara ja n’hi ha 300. Alguns hi van arribar per atzar i d’altres ho van fer a través de famílies i de voluntaris. La de Roses, de fet, és una de les comunitats més grans de la comarca. Primer un grup de WhatsApp i després van arribar els de suport emocional, tallers i trobades. El darrer pas ha estat la celebració de la festa Malanka, que commemora l’any nou. L’objectiu és clar: donar-se a conèixer i estrènyer lligams. En un futur, es plantegen crear una associació i trobar un espai fix on reunir-se.

HISTÒRIES PERSONALS. La Tetiana Yevhorovska i la Yana Baklan, de 39 i 38 anys, eren amigues a Ucraïna. Poc sabien abans de l’esclat de la guerra que es trobarien de nou a milers de quilòmetres de distància. A qui no coneixien és la Svitlana Ogneva, de 69. Són tres de les 300 refugiades i refugiats ucraïnesos que des de l’esclat del conflicte bèl·lic han arribat a Roses, on s’han establert i ara viuen. La Tetiana va fugir amb el seu fill de 14 anys i va arribar a Roses a finals de març. «Nosaltres teníem una vida, treballàvem, teníem uns plans de futur, de cap de setmana, de vacances de l’estiu», explica la Tetiana. Precisament, aquell fatídic 24 de febrer tenia hora a la perruqueria per «posar-se maca» per al dia de la dona. Els seus plans i els de milers d’ucraïnesos, però, es van truncar aquella matinada, quan van començar els atacs russos. Primer van marxar als afores de Kíiv, a casa dels seus pares, on s’hi van estar dues setmanes i, finalment, van fugir a Polònia, on van intentar sense èxit trobar un lloc on viure. «Vam passar 22 hores a la frontera», explica.

Els costava situar Roses al mapa però tenien uns amics a la zona que coneixien des de feia anys. Primer es van traslladar a Empuriabrava i, finalment, van llogar un pis a Roses. I és que la Tetiana tenia una bona feina de publicitat a Ucraïna, en la qual segueix treballant a distància. El seu fill va a l’institut, ja ha après català —ella també va a classes— i hi té amics d’aquí i d’allà. «Estic bé aquí però la meva vida és allà», insisteix.

La Yana també va fugir del país amb la seva filla de 14 anys. Vivien amb el seu marit, que és militar. Quan va començar la guerra van decidir fugir a Butxa sense saber que hi quedarien atrapats. «Van ser els 15 dies més horribles de la meva vida», recorda. Van aconseguir escapar a través del corredor humanitari, va tornar a casa seva però, finalment, va decidir escapar. Sabia que la seva amiga Tetiana havia anat a Roses i va decidir unir-s’hi.

La de l’Svitlana és una història ben diferent. Va fugir amb dues de les seves netes sense saber on anava. I encara es pregunta cada dia quin futur tindran lluny de casa i dels seus pares. Va perdre casa seva i viu des de fa mesos a l’hotel Sant Carles de Roses, que custodia la Creu Roja i on hi queden una vuitantena dels 300 refugiats que hi han passat. Va arribar aquí en una expedició organitzada per voluntaris i la Tetiana Malovana es va convertir en una mena d’àngel de la guarda.

XIFRES. Segons el Consell Comarcal, fins al setembre a l’Alt Empordà s’havien atès uns 634 refugiats, 263 dels quals menors. El programa Refugi de Creu Roja va allotjar 83 persones i 33 infants, dels quals 27 adults i 11 menors van ser derivats pels tècnics del Consell. La comunitat rosinca  és una de les més importants de la comarca i per això la Tetiana Malovana és qui fa de vincle entre les institucions i la comunitat de refugiats. La Tetiana explica que Roses s’ha bolcat des del primer moment per ajudar-los.